El govern aparca el parc natural dels secans de Lleida

Però qui no es consola és perquè no vol: les ZEPA de Lleida no estaran protegides sota el paraigües d'un parc natural, però almenys disposaran de més diners que qualsevol parc natural, segons va destacar ahir el secretari general del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, Eduard Pallejà. Seran 6,3 milions d'euros a l'any, per sobre de l'1,6 milions del parc natural amb més dotació econòmica del la Generalitat, el de la Garrotxa.

Això sí, en termes d'inversió per hectàrea la diferència no és tan gran (115 euros per hectàrea i any a les Garrigues, 117 euros per cadascuna de les 54.000 hectàrees protegides del pla de Lleida a l'any). I en el cas de Lleida la major part d'aquests diners són compensacions econòmiques als agricultors que no podran regar o que només podran fer-ho amb limitacions d'aigua i de tipus de cultiu.

Pallejà va dir que el govern «no renuncia» a fer el parc natural dels secans de Lleida «ni tampoc d'altres que hi ha pendents, com el del Montsec».

Pallejà ho va dir minuts abans de defensar davant dels regants del Segarra-Garrigues el projecte. Els regants no veuen que les compensacions siguin suficients, tot i que no s'oposen d'entrada al pla de gestió. O almenys així ho assegura el president de la comunitat de regants, Josep París, que ahir va assistir a Tàrrega la presentació que va fer el govern del pla de gestió que acaba d'elaborar. «Per nosaltres el que és clau és l'aigua, no volem subvencions sinó poder regar», va dir París abans de la reunió, donant a entendre que la prioritat dels regants i dels pagesos serà mirar amb lupa cadascun dels 43 espais naturals definits al pla de gestió per intentar que es permeti el màxim reg possible sense malmetre els hàbitats a protegir.

De tota manera, el govern va defensar ahir com a suficient la quantitat econòmica amb què es dotarà la gestió del pla en vista de les crítiques dels alcaldes i organitzacions agràries que consideren que havien pactat un document en què xifraven en 30 milions d'euros a l'any el mínim per als plans de gestió. El govern preveu 37,8 milions en sis anys (6,3 a l'any), més 109 milions en 10 anys en mesures d'impacte ambiental (10,9 a l'any), més 12 milions en 4 anys en mesures agroambientals ja aprovades. Davant d'aquest ball de xifres, el secretari del departament d'Agricultura, Xavier Castella, va assegurar que en cap cas el govern ha incomplert el seu compromís amb els pagesos de compensar els que no puguin regar per culpa de les zones de protecció ambiental amb una quantitat que oscil·larà de 400 a 600 euros per hectàrea i any, segons el tipus de restricció i de gestió a què s'obligui al pagès. «És el compromís que vam adquirir fa temps i que continua vigent», va dir Castella.