Un estudi de la UdG i l’IRTA alerta que el canvi climàtic afecta el peix blau

šEls nivells de greix en les sardines i les anxoves de la Costa Brava han disminuït en els darrers deu anys i són inferiors que els de les sardines i anxoves d’altres llocs de la Mediterrània i de l’Atlàntic, dos fets que indicarien que s’han produït canvis importants en la seva dieta. Aquesta és una de les conclusions més rellevants d’un treball de recerca desenvolupat per Sebastian Biton-Porsmoguer, Manuel Alcaide i Josep Lloret, per part de la UdG, i per Ricard Bou i Elsa Lloret, de l’IRTA.

Segons el treball, la quantitat de greix d’aquests peixos acostuma a ser particularment elevada durant la primavera i l’estiu, que és quan el plàncton, el seu aliment, és més abundant. Per tant, la disminució dels nivells de greix en les sardines i anxoves de la Costa Brava podria explicar-se per canvis en la productivitat i la composició del plàncton, possiblement lligats a l’increment de la temperatura de les aigües, així com per canvis en els nutrients que arriben al mar procedents dels rius i pels efectes de la sobrepesca.

L’estudi l’han desenvolupat investigadors del grup de recerca SeaHealth i la Càtedra Oceans i Salut Humana de la Universitat de Girona (UdG), i del programa de tecnologia alimentària de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). La recerca, en què s’han estudiat uns dos mil exemplars de sardines i anxoves dels ports de Blanes, Roses, Sant Feliu de Guíxols, l’Escala i Palamós, és la més extensa feta fins ara a la Costa Brava.

L’omega-3, rellevant

L’estudi alerta, també, dels nivells baixos d’omega-3 durant l’època de reproducció de la sardina, que és l’hivern, la qual cosa condiciona el seu estat reproductiu. Els resultats de l’estudi són rellevants des del punt de vista ecològic perquè la sardina i l’anxova, les dues espècies de peix blau petit més abundants al mar de Catalunya, constitueixen la base alimentària per a molts altres peixos. Com a resultat, la seva mala condició pot afectar l’estat de salut d’altres peixos situats més amunt de la cadena tròfica, com ara el lluç.

Els greixos

Cada tipus de greix té una funció particular en el cicle de vida de la sardina i l’anxova, i per primera vegada a la costa catalana, en l’estudi de la UdG i l’IRTA s’han analitzat els nivells de diversos greixos, com ara l’omega-3. L’omega-3 és clau per explicar l’èxit reproductiu, el creixement i la mortalitat dels peixos i, per tant, per determinar l’estat de les seves poblacions i l’èxit de les pesqueries. Així, nivells elevats d’aquests àcids grassos en els peixos s’associen a uns ous i unes larves de més qualitat i, d’aquesta manera, a més viabilitat i reclutament en la població adulta. L’estudi de la UdG i l’IRTA revela que en l’època de reproducció de la sardina, que és l’hivern, els nivells d’omega-3 de les sardines de la Costa Brava són especialment baixos.Tot i que alguns estudis anteriors han especulat sobre el paper dels paràsits en la salut de la sardina i de l’anxova, l’estudi de la UdG i de l’IRTA mostra unes taxes d’infecció molt baixes en comparació amb les d’altres poblacions, com les de l’Adriàtic. En l’estudi s’ha utilitzat la base més extensa de parasitisme en peixos comercials a Catalunya, que és la dels serveis veterinaris de Salut Pública de la Generalitat.Els resultats evidencien que els paràsits no fan perillar les poblacions de sardina i anxova de la Costa Brava. També confirmen que la conservació d’aquestes espècies s’ha de centrar en una gestió pesquera correcta i a entendre millor què li passa al plàncton com a conseqüència del canvi global. Així doncs, conclouen els investigadors, calen estudis específics que confirmin els canvis en la productivitat i la composició del plàncton a causa del canvi global i els àcids grassos de les sardines i de les anxoves podrien ser utilitzats com a marcadors dels canvis ambientals que s’estan produint al mar de la costa catalana i al golf de Lleó.Aquest estudi ha estat finançat amb dos projectes GALP-Costa Brava. La UdG i l’IRTA continuen treballant conjuntament per valorar la salut del peix blau i d’altres peixos de la Costa Brava des del punt de vista ecològic, pesquer i nutricional.