El TSJC obliga a tancar d’aquí a un mes l’abocador de Solius
El tribunal resol que les obres d’ampliació del complex del 2009 i el 2010 i la seva regularització es van fer sense permís en terrenys protegits del massís de Cadiretes
L’abocador de Solius haurà de cessar l’activitat i tancar en el termini màxim d’un mes, a comptar des de dimecres passat, en compliment d’una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a la qual ha tingut accés aquest diari i que té com a part demandada el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. La sentència, que no és ferma, dona la raó a un propietari veí de l’abocador que havia presentat un recurs contenciós administratiu contra l’ampliació del complex i la seva posterior regularització perquè les obres es van fer sense permís en terrenys protegits del massís de Cadiretes.
L’abocador de Solius (oficialment, Complex de Tractaments de Residus de Solius) està situat en uns terrenys de Llagostera i Santa Cristina d’Aro. L’òrgan titular que el gestiona és un consorci format pels ajuntaments d’aquests dos municipis, juntament amb els de Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d’Aro i Calonge i Sant Antoni. El consorci, que és part codemandada en la causa, cedeix l’explotació de la instal·lació al grup GBI Serveis, propietat de l’empresari de Lloret de Mar Gustavo Buesa, que gestiona altres instal·lacions semblants.
L’origen de la demanda es remunta a les obres d’ampliació que GBI Serveis va realitzar sense permís entre els anys 2009 i 2010 amb l’objectiu d’augmentar la capacitat i la vida útil del complex. Concretament, la demanda es referia al vas del dipòsit de residus, una bassa compartimentada de lixiviats i aigües seminetes (líquids provinents dels residus) i una instal·lació de premsat de residus. Aquestes obres, segons la sentència de la magistrada de la causa, Isabel Hernández Pascual, es van fer sense “titulació habilitant”, cosa que suposa un fet “realment sorprenent per la seva temeritat i desconsideració de la legalitat.”
Terrenys protegits
Els terrenys de l’abocador de Solius formen part del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN) i de la Xarxa Natura 2000, a més de ser una zona d’especial protecció d’aus. Per aquest motiu, la sentència estima les al·legacions de la part demandant, que sostenia que part de les instal·lacions eren incompatibles amb el “planejament urbanístic” malgrat els certificats favorables emesos pels ajuntaments de Santa Cristina d’Aro i Llagostera per aconseguir l’autorització ambiental corresponent.
En aquest sentit, el 9 de febrer del 2012, l’arquitecte municipal de l’Ajuntament de Llagostera va informar “favorablement” de la “compatibilitat urbanística” de l’activitat existent, adduint que el sòl estava “classificat com a no urbanitzable i qualificat com a sistema general d’equipaments comunitaris, ús de tractament de residus.” El propietari demandant, però, va al·legar que les instal·lacions –i més en concret la bassa de lixiviats i aigües seminetes– no són compatibles amb el planejament perquè ocupen sòl “no urbanitzable de protecció especial i zona de reserva forestal”, on no es poden construir instal·lacions vinculades a “l’abocament i emmagatzematge de residus.”
Sense estudi d’impacte
La sentència també destaca l’omissió d’un estudi d’impacte ambiental i, en el seu cas, “la caducitat” del que es va presentar el març del 2009, any en què es van iniciar les obres. La sentència recorda que ja havien passat més dels quatre anys que fixa la llei entre la data de presentació de l’estudi i la declaració d’impacte ambiental, que va tenir lloc l’1 d’abril de 2014. Aquell dia, amb la corresponent declaració d’impacte ambiental, la Ponència Ambiental va aprovar la proposta d’atorgament de l’autorització ambiental. Finalment, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya va concedir aquesta autorització al consorci el 10 d’octubre de 2014.
El 19 de novembre, mitjançant un decret d’alcaldia, l’Ajuntament de Llagostera, aleshores encapçalat pel batlle Fermí Santamaria (PDeCAT), va qualificar com a lleus i va declarar prescrites les infraccions urbanístiques del 2009 i el 2010. La regularització es va fer malgrat un altre informe de l’arquitecte municipal que alertava que una part de l’abocador quedava en terrenys protegits.
La sentència, a la qual es pot presentar recurs, dona la raó al propietari i anul·la la resolució del 10 d’octubre del 2014 del secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat, deixa sense efecte l’autorització ambiental i “ordena” el cessament de totes les activitats de l’abocador i la clausura en el termini màxim d’un mes. També condemna les parts demandades a fer-se càrrec de les costes amb el límit màxim de 3.000 euros, més l’import dels honoraris del pèrit designat pel tribunal.
LES FRASES
Veuen “impossible” el tancament de l’abocador de Soilus abans d’un mes
Marc Salgas
Toni Navarro, alcalde de Llagostera, i David Parron, regidor de Medi Ambient de Llagostera i president del Consorci per al Condicionament i la Gestió del Complex de Tractament de Residus de Solius, creuen que és materialment “impossible” la clausura d’una infraestructura com l’abocador de Solius en el termini d’un mes. Navarro al·lega motius tècnics per allargar la vida de l’abocador, que està situat en la seva major part a Llagostera (l’altra part és al terme de Santa Cristina d’Aro): “Hi ha una normativa que ens permet disposar de més temps i estudiar la sentència per veure què cal fer. Els tècnics ens diuen que no cal respectar aquest termini perquè la planta afecta tercers i hi ha una impossibilitat material de tancar-la en un sol mes.” “No és factible en cap cas tancar un abocador en un termini de trenta dies”, explica Parron. “S’ha de fer de manera ordenada, amb un projecte i d’acord amb l’Agència Catalana de Residus.”
Navarro (ERC) és alcalde de Llagostera des de les eleccions del maig del 2019 gràcies a un acord amb la CUP-Alternativa per Llagostera. Les dues formacions van deixar clar en accedir al govern que volien aturar el projecte d’una nova ampliació de l’abocador impulsat en el mandat anterior per Fermí Santamaria (PDeCAT). L’actual consistori tenia previst respectar la vida útil de l’abocador, prevista fins al 2026, i clausurar la instal·lació tot seguit.
Parron assegura que el consorci estudiarà ara amb els advocats quines actuacions ha de seguir aquest organisme, entre les quals hi ha la possibilitat de presentar recurs. Un recurs que ara mateix “no està sobre la taula” dels serveis territorials de la Generalitat a Girona, segons va confirmar ahir el seu director, Pere Saló. Aquest diari també es va posar en contacte amb GBI Serveis, empresa gestora de l’abocador, que no va fer declaracions.
D’altra banda, aquesta no es l’única via judicial oberta en contra de l’abocador de Solius. Entitats ecologistes de Girona van confirmar ahir que han presentat denúncies contra diversos responsables de l’abocador de Solius i contra treballadors i responsables municipals de Llagostera.