Medi ambient

MANOLO TOMÀS

Portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE)

“Lo delta de l’Ebre ja no existiria sense mobilitzacions ”

La posició dels partits polítics és molt volàtil. El que és determinant per a nosaltres és la mobilització ciutadana
Qui marca lo ritme de la CHE són comunitats de regants i hidroelèctriques, que són propietàries dels principals embassaments

La Plataforma en Defensa de l’Ebre ha celebrat vint anys d’una lluita que es va encetar amb l’oposició al Plan Hidrológico Nacional del govern encapçalat per José María Aznar que preveia el transvasament de l’Ebre a Castelló, València, Alacant, Múrcia, Almeria i Barcelona, i que finalment es va aturar.

La situació ara és millor que quan es va crear la PDE?
La plataforma segueix sencera, manté la capacitat de mobilització i conserva l’estructura, però la situació que estem passant és molt similar a la de l’any 2000, amb alguns petits canvis. Nosaltres estem bé, però la situació no ha canviat.
I el riu, com està?
Cada cop pitjor. Hi ha una afectació molt clara del canvi climàtic i de la sobreexplotació que hi ha riu amunt, baixa menys aigua, i això comporta que el tram final del riu, lo delta de l’Ebre, estigui molt debilitat. És preocupant.
El juny va fer quinze anys del rebuig definitiu del Congrés al transvasament de l’Ebre. Quines són les principals amenaces per al Delta ara mateix?
La falta d’aigua i de sediments. La falta d’aigua ve donada perquè hi ha una baixada de les aportacions del riu pel canvi climàtic, però també perquè hi ha hagut un augment de regadius molt gran al llarg de la conca, i això reté el cabal i els sediments que haurien d’evitar l’enfonsament del Delta i la regressió.
Les propostes d’obres faraòniques d’embassaments i transvasaments estan ja totes enterrades?
Hi ha hagut un canvi d’estratègia dels governs. A partir del 2004, quan es va anul·lar el títol tercer del Plan Hidrológico Nacional, que era el del gran transvasament de l’Ebre, es van declarar d’interès general 120 obres a la conca de l’Ebre, entre les quals hi havia diverses infraestructures que eren microtransvasaments. S’ha canviat el gran transvasament per l’oposició que va generar, però també perquè no van trobar finançament en la Comissió Europea. Per això ara es tendeixen a fer petits transvasaments, que sembla que no tinguin importància, però un cop s’hagin fet tots es completarà el transvasament de l’Ebre per parcel·les.
En vint anys, quins són els projectes que han fet més mal al tram final de l’Ebre?
El més gran ha estat la limitació de cabal ambiental que va marcar el Plan Hidrológico Nacional, que el va deixar en 100 metres cúbics per segon de mitjana, una quantitat totalment insuficient per aturar la degradació del Delta. Amb aquesta quantitat d’aigua, els mesos de juliol i agost, lo riu no arriba al mar sinó que se dilueix a 40 quilòmetres de la desembocadura, que seria la zona de Tortosa, i durant vuit mesos més se dilueix a 12 quilòmetres de la desembocadura. Entre les infraestructures que s’han tirat endavant en aquests quinze anys i que pensem que perjudiquen el Delta, hi ha els embassaments de Yesa, Rialb, Mularroya i els canals de Xerta-Sénia i Segarra-Garrigues, que són cinc infraestructures lligades al gran projecte de transvasament de l’Ebre.
Quina és la quantitat d’aigua que s’extreu del riu i no arriba fins al tran final?
Hi ha la que es treu i la que es reté en embassaments. Un treball fet per la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre marca quins són els cabals necessaris en temporades seques i humides perquè el Delta pugui rebre les aigües i sediments suficients per al seu manteniment, que bàsicament serien 7.000, 9.000 o 11.000 hectòmetres cúbics en cada etapa. La conca de l’Ebre té 980.000 hectàrees de regadiu en marxa, i dins del Plan Hidrológico Nacional del 2001 es van implementar 450.000 hectàrees més, però encara no estan totes en funcionament. Això vol dir que la detracció d’aigua un cop estiguin acabades és equivalent a la proposta de transvasament que feia el PP l’any 2001.
Així, de què han servit totes les mobilitzacions al llarg dels vint anys?
Lo delta de l’Ebre ja no existiria sense mobilitzacions. El que hem aconseguit bàsicament és guanyar temps. No oblidem que el moviment social a les Terres de l’Ebre té més de 30 anys i s’ha enfrontat amb nou propostes de transvasament; d’aquestes, l’única que de moment no s’ha pogut evitar és la del consorci d’Aigües de Tarragona; totes les altres s’han pogut eliminar o bé retenir.
Hi ha un consens al voltant del que s’ha de fer per preservar el tram final de l’Ebre?
No. Actualment la proposta més escoltada està feta per una comissió de set ajuntaments i dues comunitats de regants que es diu lo Pacte de Consens, que proposa una sèrie d’actuacions urgents al litoral. La filosofia és que cal aigua i sediments, i mentrestant s’ha d’actuar urgentment al litoral de l’Ebre per evitar la intrusió marina. Aquesta seria la proposta amb més suport del govern català i que està sent més escoltada pel govern central. Les associacions més conservacionistes i la PDE veiem que s’ha d’actuar urgentment per parar el cop, però si no s’actua riu amunt modificant la gestió del riu i facilitant que baixi l’aigua i els sediments necessaris per evitar la regressió i l’enfonsament del Delta, aquestes actuacions serien una pèrdua de temps i una despesa innecessària.
La PDE té el suport de la classe política?
En aquests vint anys ja hem detectat com actua la classe política. És molt senzill: quan els partits estan a l’oposició fan tot el que nosaltres diem i més, però quan arriben al govern se n’obliden.
En vint anys hi ha hagut molts canvis polítics en les institucions.
És un cicle al qual ja estem acostumats. Ara que hem fet els vint anys ens han felicitat tots, fins i tot els que aplaudeixen el transvasament de la Conca de Barberà. La relació amb les forces polítiques és normal, si ens ajuden ens sembla bé i si no ens sembla normal. La posició dels partits polítics és molt volàtil. El que és determinant per a nosaltres és la mobilització ciutadana, de la gent de les terres de l’Ebre i de la resta de Catalunya que defensa un equilibri territorial més ample. Això és el que ens marca l’estratègia i la capacitat de mobilització.
Les directives europees ha ajudat a frenar els projectes més perjudicials?
En aquests moments, les directives europees ajuden que la redacció de Pla Hidrològic de l’Ebre tingui en compte factors mediambientals, però ens trobem que els organismes que redacten els plans hidrològics, en aquest cas la CHE [Confederació Hidrogràfica de l’Ebre], tenen un lobby molt fort de grans comunitats de regants, hidroelèctriques i constructores. La CHE treballa sobre l’oferta de l’aigua des d’un criteri mercantilista i no mediambiental.
Dintre de la CHE, quin és el pes de les entitats ambientalistes?
El Consejo del Agua són 88 persones, i dues són mediambientalistes. El pes més important el té l’Estat, després les deu comunitats autònomes, les comunitats de regants i les hidroelèctriques. En realitat qui marca lo ritme de la CHE són les comunitats de regants i les hidroelèctriques, que són les propietàries dels principals embassaments de la conca de l’Ebre, que són privats. Tota una anomalia si l’aigua és un bé públic.
El temporal ‘Glòria’ ha servit per visualitzar la fragilitat del Delta que la PDE denuncia des de fa anys. Es recuperarà el que es va perdre?
Estem convençuts que lo delta de l’Ebre és un dels pocs de l’àmbit mediterrani que té la capacitat de poder-se regenerar. Si s’actua només posant dics i arreglant carreteres no serà suficient. És només guanyar temps, però un proper temporal s’ho podria carregar tot. Segons els científics, el Delta s’enfonsa entre 1 i 3 centímetres anuals i el mar puja entre 3 i 5 mil·límetres anuals. Si això continua així, en 40 anys un part del Delta que es xifra entre un 25% i un 30% quedarà inundat. A més del problema mediambiental hi haurà un problema social important, perquè hi ha dues poblacions molt a prop. La quantitat d’arenes per frenar la regressió existeix a tot el conglomerat d’embassaments de l’Ebre. El que cal fer és que el Pla Hidrològic que s’està redactant tingui en compte aquestes circumstàncies i marqui com a objectiu un pla de gestió dels sediments de l’Ebre i un pla de gestió de cabdals ambientals. Si no es fa això, lo Delta té els anys comptats
El que s’ha fet des del temporal, servirà d’alguna cosa?
És per guanyar temps, però té una fragilitat enorme. El cordó d’arena el sobrepassarà el primer temporal que vingui. Ho respectem en el sentit de guanyar temps, per parar la situació mentre es gestiona la baixada de sediments, però creiem que les institucions no estan per aquest feina.
Han arribat els recursos promesos per l’Estat després del ‘Glòria’?
L’Estat ha fet una primera actuació d’emergència, la restitució del Trabucador, que és una cosa que es trenca i es refà cada deu o dotze anys. El Trabucador ha entrat en crisi des del moment que l’han volgut fer fix. L’Estat ha reforçat una carretera d’arena, no tant per salvaguardar el Trabucador, sinó perquè l’activitat econòmica de la salinera no es paralitzi. No té a res a veure amb treballs per defensar la integritat del delta de l’Ebre. Han dit públicament que estan fent un pla que presentaran al mes de desembre, que és també quan s’ha de presentar el Pla Hidrològic de l’Ebre, que, pel que estem veient en els esborranys, no té en compte la problemàtica del delta de l’Ebre. L’Estat vol evitar un conflicte i acontentar sectors econòmics de les Terres de l’Ebre, però un pla que no estigui relacionat amb el pla hidrològic no té cap sentit.
Creu que són conscients del que significaria la desaparició del Delta?
Les prioritats de la classe política no tenen res a veure amb qüestions territorials. Som unes comarques amb un gran valor mediambiental, però numèricament som 180.000 persones; al Delta n’hi viuen 60.000. Políticament té un pes molt baix, les votacions a les Terres de l’Ebre poden modificar un o dos diputats al Parlament català i potser mig al Parlament de Madrid. Los criteris de presa de decisió política estan sempre lligats a la campanya electoral més immediata.
Des de les Terres de l’Ebre s’han sentit com l’habitació dels mals endreços de Catalunya. S’albiren canvis en això?
Les Terres de l’Ebre han estat un lloc on s’han fet propostes que normalment han anat en contra d’una perspectiva positiva per al territori, i tenim el sentiment que som el cul de sac de Catalunya. Socialment, ens sentim reconeguts per la societat civil catalana, però l’administració està enviant aquí el que no es vol a altres llocs. Tenim un territori d’una gran riquesa ambiental que s’està utilitzant com un abocador. D’això també en té culpa la manca de lideratge polític ebrenc. La societat civil reclamem que hi hagi un lideratge polític i institucional ebrenc que assumeixi totes les problemàtiques que ens estan afectant.
La PDE manté la capacitat de mobilitzar el territori?
No en tenim cap dubte, no hem aturat l’activitat durant els mesos de pandèmia i en el moment que decidim que hi ha un motiu clar i ben argumentat per mobilitzar-nos, la societat ebrenca respondrà. La gent no ha fallat mai, i no fallarà.
A aquests primers vint anys de la PDE se n’hi sumaran vint més?
Nosaltres voldríem que no, però mentre no quedin resolts els problemes del delta de l’Ebre aquí hi haurà resistència. Està en joc la supervivència del territori, i això ens dona força. Sabem el que volem i sabem on és la solució del problema. Lo riu és vida en un sentit ambiental i també en sentit social; és clar que allà on va l’aigua va la vida.

Activista de l’Ebre

Manolo Tomàs (Tortosa, 1955) va ser conscient de l’agressió ambiental que patien les Terres de l’Ebre quan va començar la lluita contra la instal·lació de les centrals nuclears. Un cop perduda aquella batalla, va centrar els seus esforços en la defensa de l’Ebre, i a poc a poc va anar carregant-se d’arguments ecologistes per argumentar la seva lluita. Portaveu històric de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) insisteix en la necessitat de preservar el Delta. Ho ha fet sempre al marge de la seva activitat laboral i ho segueix fent ara que porta dos anys jubilat de la seva feina com a encarregat del parc de conservació de carreteres de la Generalitat a Tortosa. Manté que la pedagogia és bàsica i advoca per explicar la problemàtica de l’Ebre allà on faci falta. Demà ho farà a l’assemblea de la PDE, que apunta que, tot i que serà informativa, pot ser “premobilitzadora”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia