“Lo delta de l’Ebre ja no existiria sense mobilitzacions ”

La plataforma segueix sencera, manté la capacitat de mobilització i conserva l’estructura, però la situació que estem passant és molt similar a la de l’any 2000, amb alguns petits canvis. Nosaltres estem bé, però la situació no ha canviat.

Cada cop pitjor. Hi ha una afectació molt clara del canvi climàtic i de la sobreexplotació que hi ha riu amunt, baixa menys aigua, i això comporta que el tram final del riu, lo delta de l’Ebre, estigui molt debilitat. És preocupant.

La falta d’aigua i de sediments. La falta d’aigua ve donada perquè hi ha una baixada de les aportacions del riu pel canvi climàtic, però també perquè hi ha hagut un augment de regadius molt gran al llarg de la conca, i això reté el cabal i els sediments que haurien d’evitar l’enfonsament del Delta i la regressió.

Hi ha hagut un canvi d’estratègia dels governs. A partir del 2004, quan es va anul·lar el títol tercer del Plan Hidrológico Nacional, que era el del gran transvasament de l’Ebre, es van declarar d’interès general 120 obres a la conca de l’Ebre, entre les quals hi havia diverses infraestructures que eren microtransvasaments. S’ha canviat el gran transvasament per l’oposició que va generar, però també perquè no van trobar finançament en la Comissió Europea. Per això ara es tendeixen a fer petits transvasaments, que sembla que no tinguin importància, però un cop s’hagin fet tots es completarà el transvasament de l’Ebre per parcel·les.

El més gran ha estat la limitació de cabal ambiental que va marcar el Plan Hidrológico Nacional, que el va deixar en 100 metres cúbics per segon de mitjana, una quantitat totalment insuficient per aturar la degradació del Delta. Amb aquesta quantitat d’aigua, els mesos de juliol i agost, lo riu no arriba al mar sinó que se dilueix a 40 quilòmetres de la desembocadura, que seria la zona de Tortosa, i durant vuit mesos més se dilueix a 12 quilòmetres de la desembocadura. Entre les infraestructures que s’han tirat endavant en aquests quinze anys i que pensem que perjudiquen el Delta, hi ha els embassaments de Yesa, Rialb, Mularroya i els canals de Xerta-Sénia i Segarra-Garrigues, que són cinc infraestructures lligades al gran projecte de transvasament de l’Ebre.

Hi ha la que es treu i la que es reté en embassaments. Un treball fet per la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre marca quins són els cabals necessaris en temporades seques i humides perquè el Delta pugui rebre les aigües i sediments suficients per al seu manteniment, que bàsicament serien 7.000, 9.000 o 11.000 hectòmetres cúbics en cada etapa. La conca de l’Ebre té 980.000 hectàrees de regadiu en marxa, i dins del Plan Hidrológico Nacional del 2001 es van implementar 450.000 hectàrees més, però encara no estan totes en funcionament. Això vol dir que la detracció d’aigua un cop estiguin acabades és equivalent a la proposta de transvasament que feia el PP l’any 2001.

Lo delta de l’Ebre ja no existiria sense mobilitzacions. El que hem aconseguit bàsicament és guanyar temps. No oblidem que el moviment social a les Terres de l’Ebre té més de 30 anys i s’ha enfrontat amb nou propostes de transvasament; d’aquestes, l’única que de moment no s’ha pogut evitar és la del consorci d’Aigües de Tarragona; totes les altres s’han pogut eliminar o bé retenir.

No. Actualment la proposta més escoltada està feta per una comissió de set ajuntaments i dues comunitats de regants que es diu lo Pacte de Consens, que proposa una sèrie d’actuacions urgents al litoral. La filosofia és que cal aigua i sediments, i mentrestant s’ha d’actuar urgentment al litoral de l’Ebre per evitar la intrusió marina. Aquesta seria la proposta amb més suport del govern català i que està sent més escoltada pel govern central. Les associacions més conservacionistes i la PDE veiem que s’ha d’actuar urgentment per parar el cop, però si no s’actua riu amunt modificant la gestió del riu i facilitant que baixi l’aigua i els sediments necessaris per evitar la regressió i l’enfonsament del Delta, aquestes actuacions serien una pèrdua de temps i una despesa innecessària.

En aquests vint anys ja hem detectat com actua la classe política. És molt senzill: quan els partits estan a l’oposició fan tot el que nosaltres diem i més, però quan arriben al govern se n’obliden.

És un cicle al qual ja estem acostumats. Ara que hem fet els vint anys ens han felicitat tots, fins i tot els que aplaudeixen el transvasament de la Conca de Barberà. La relació amb les forces polítiques és normal, si ens ajuden ens sembla bé i si no ens sembla normal. La posició dels partits polítics és molt volàtil. El que és determinant per a nosaltres és la mobilització ciutadana, de la gent de les terres de l’Ebre i de la resta de Catalunya que defensa un equilibri territorial més ample. Això és el que ens marca l’estratègia i la capacitat de mobilització.

En aquests moments, les directives europees ajuden que la redacció de Pla Hidrològic de l’Ebre tingui en compte factors mediambientals, però ens trobem que els organismes que redacten els plans hidrològics, en aquest cas la CHE [Confederació Hidrogràfica de l’Ebre], tenen un lobby molt fort de grans comunitats de regants, hidroelèctriques i constructores. La CHE treballa sobre l’oferta de l’aigua des d’un criteri mercantilista i no mediambiental.

El Consejo del Agua són 88 persones, i dues són mediambientalistes. El pes més important el té l’Estat, després les deu comunitats autònomes, les comunitats de regants i les hidroelèctriques. En realitat qui marca lo ritme de la CHE són les comunitats de regants i les hidroelèctriques, que són les propietàries dels principals embassaments de la conca de l’Ebre, que són privats. Tota una anomalia si l’aigua és un bé públic.

Estem convençuts que lo delta de l’Ebre és un dels pocs de l’àmbit mediterrani que té la capacitat de poder-se regenerar. Si s’actua només posant dics i arreglant carreteres no serà suficient. És només guanyar temps, però un proper temporal s’ho podria carregar tot. Segons els científics, el Delta s’enfonsa entre 1 i 3 centímetres anuals i el mar puja entre 3 i 5 mil·límetres anuals. Si això continua així, en 40 anys un part del Delta que es xifra entre un 25% i un 30% quedarà inundat. A més del problema mediambiental hi haurà un problema social important, perquè hi ha dues poblacions molt a prop. La quantitat d’arenes per frenar la regressió existeix a tot el conglomerat d’embassaments de l’Ebre. El que cal fer és que el Pla Hidrològic que s’està redactant tingui en compte aquestes circumstàncies i marqui com a objectiu un pla de gestió dels sediments de l’Ebre i un pla de gestió de cabdals ambientals. Si no es fa això, lo Delta té els anys comptats

És per guanyar temps, però té una fragilitat enorme. El cordó d’arena el sobrepassarà el primer temporal que vingui. Ho respectem en el sentit de guanyar temps, per parar la situació mentre es gestiona la baixada de sediments, però creiem que les institucions no estan per aquest feina.

L’Estat ha fet una primera actuació d’emergència, la restitució del Trabucador, que és una cosa que es trenca i es refà cada deu o dotze anys. El Trabucador ha entrat en crisi des del moment que l’han volgut fer fix. L’Estat ha reforçat una carretera d’arena, no tant per salvaguardar el Trabucador, sinó perquè l’activitat econòmica de la salinera no es paralitzi. No té a res a veure amb treballs per defensar la integritat del delta de l’Ebre. Han dit públicament que estan fent un pla que presentaran al mes de desembre, que és també quan s’ha de presentar el Pla Hidrològic de l’Ebre, que, pel que estem veient en els esborranys, no té en compte la problemàtica del delta de l’Ebre. L’Estat vol evitar un conflicte i acontentar sectors econòmics de les Terres de l’Ebre, però un pla que no estigui relacionat amb el pla hidrològic no té cap sentit.

Les prioritats de la classe política no tenen res a veure amb qüestions territorials. Som unes comarques amb un gran valor mediambiental, però numèricament som 180.000 persones; al Delta n’hi viuen 60.000. Políticament té un pes molt baix, les votacions a les Terres de l’Ebre poden modificar un o dos diputats al Parlament català i potser mig al Parlament de Madrid. Los criteris de presa de decisió política estan sempre lligats a la campanya electoral més immediata.

Les Terres de l’Ebre han estat un lloc on s’han fet propostes que normalment han anat en contra d’una perspectiva positiva per al territori, i tenim el sentiment que som el cul de sac de Catalunya. Socialment, ens sentim reconeguts per la societat civil catalana, però l’administració està enviant aquí el que no es vol a altres llocs. Tenim un territori d’una gran riquesa ambiental que s’està utilitzant com un abocador. D’això també en té culpa la manca de lideratge polític ebrenc. La societat civil reclamem que hi hagi un lideratge polític i institucional ebrenc que assumeixi totes les problemàtiques que ens estan afectant.

No en tenim cap dubte, no hem aturat l’activitat durant els mesos de pandèmia i en el moment que decidim que hi ha un motiu clar i ben argumentat per mobilitzar-nos, la societat ebrenca respondrà. La gent no ha fallat mai, i no fallarà.

Nosaltres voldríem que no, però mentre no quedin resolts els problemes del delta de l’Ebre aquí hi haurà resistència. Està en joc la supervivència del territori, i això ens dona força. Sabem el que volem i sabem on és la solució del problema. Lo riu és vida en un sentit ambiental i també en sentit social; és clar que allà on va l’aigua va la vida.