«No m'imagino l'Alta Garrotxa del futur com un parc temàtic»

–«El fet que hi hagi tantes parts representades ho fa una mica complex, però si resulta complicat és sobretot perquè veus totes les mancances que té aquest territori, tens ganes d'avançar i els recursos són limitats. La complexitat és en aquest aspecte.»

–«Sí, en el sentit que ara el departament és més proper. Com que ara participa en els òrgans de govern, té un coneixement més directe de les coses i és més fàcil compartir problemàtiques i trobar solucions entre tots. Sens dubte, ha estat un pas endavant molt important d'implicació directa del departament.»

–«Sí, és cert. Els tallers els organitza l'empresa a qui el departament ha adjudicat la redacció del pla i el consorci el que ha fet és ajudar a donar a conèixer aquestes jornades. De fet, és comprensible que la participació hagi estat limitada perquè des del consorci ja fa anys que anem fent feina amb la participació de la gent del territori i, per tant, ja han pogut dir el que pensen. Hem de tenir en compte també que el pla especial no es basarà només en aquestes jornades participatives sinó que tindrà en compte també tots els treballs previs que ha impulsat el consorci –i que són molts–, com ara estudis sobre els valors naturals o les jornades sobre diverses temàtiques, les quals han permès arribar a determinades conclusions. Això es tindrà molt en compte.»

–«La diagnosi ha estat relativament ràpida de fer perquè –com deia– amb anterioritat ja s'havia treballat molt. En els tallers ha sortit la temàtica de sempre: cal valorar molt el patrimoni natural i paisatgístic, cal evitar activitats que massifiquin aquest espai, hem de mirar de promocionar les activitats agrícoles i ramaderes (ha sortit amb molta força el tema de la ramaderia extensiva, una activitat que el consorci i els ajuntaments també considerem molt important), recuperar antigues pastures envaïdes pel bosc, el manteniment del ric patrimoni arquitectònic (s'ha fet molta feina però en queda força de pendent), s'han de regular els accessos i la circulació motoritzada... Jo diria que tots són temes coneguts. Un cop escoltat el territori, ara cal posar-nos a treballar per fer un bon document i mirar que, abans de portar-lo a aprovació, s'hagi consensuat al màxim possible.»

–«No, perquè les subvencions que hem anat a buscar han servit per resoldre mancances històriques concretes i no pas per subvencionar el pagès que hi viu. Hem tingut ajudes externes per arreglar problemes d'aigua o per a manteniment de camins, per exemple. És a dir, ajudes perquè la gent tingui l'oportunitat de desenvolupar la seva pròpia activitat. En el tema de les pastures, per exemple, hem promogut convenis de custòdia, que consisteixen a ajudar en la primera feina de recuperar unes quantes hectàrees, amb la condició que seguidament el propietari continuarà la feina. En absolut hem anat a subvencionar el pagès o el ramader.»

–«No és que el consorci digui si ‘ha de ser' o ‘no ha de ser' parc natural. El que diem és que ara podríem passar anys discutint quina ha de ser la figura de planejament, però seria una manera d'encallar les coses. Ja som EIN i, per tant, tenim un grau de protecció que entenem que pot ser suficient, sempre que disposem de l'eina per desenvolupar la normativa. Aquesta eina és el pla especial. És una qüestió pràctica: tindrem un pla que ordenarà el territori, que ens permetrà executar el pla d'actuacions adient, a partir d'un nivell de protecció que ens sembla correcte. A més, al Departament de Medi Ambient ens han dit clarament que la figura del parc natural no era prevista pel govern. Per tant, ens semblava que demanar un parc natural era com un foc d'encenalls, quan el que ens convé és ser molt pràctics.»

–«M'agradaria que tingués un equilibri entre els valors naturals i la presència de gent. No m'ho imagino com un parc temàtic, sinó com una Alta Garrotxa humanitzada, en què hi hagi ramaderia i activitats econòmiques relacionades amb el teletreball –per exemple–, amb un turisme no massificat i respectuós, amb una xarxa de camins ben conservada, amb uns mínims serveis que permetin una vida no pas del segle XIX sinó del segle XXI... La gent haurà d'entendre –i ja ho entenen– que mai no tindran tots els serveis com si fossin al passeig de Gràcia. Però entre no tenir res i tenir els serveis del passeig de Gràcia hi ha un terme mitjà. És en aquest punt on ens hauríem de situar, en l'equilibri entre la conservació dels valors naturals i la possibilitat de poder-hi fer una vida normal.»