Els ecologistes de Vilanova, contraris a l'ampliació del port comercial

L'APMA vol evitar que el port de Vilanova i la Geltrú creixi de la manera que marca el projecte d'ampliació de la dàrsena comercial, ja que l'estudi d'impacte ambiental està ple «d'imperfeccions i mancances importants». «Té greus defectes de forma i de fons i és molt suau en la quantificació i qualificació dels impactes i en les correccions», apunten els ecologistes en el seu escrit d'al·legacions. De fet, per a l'entitat, l'estudi ambiental és «incomplet» perquè «no inclou tots els impactes ambientals i tècnics que hi hauria amb la proposada ampliació del port de Vilanova i la Geltrú». Per això demanen la invalidació de l'estudi d'impacte ambiental presentat per justificar l'ampliació de la dàrsena.

Concretament, una de les preocupacions dels ecologistes és l'impacte que podria representar l'obra en la dinàmica dels sediments marins: «La modificació topològica, provocada per la construcció de nous espigons o el creixement dels existents produirà alteracions en la circulació de les aigües i en els processos d'erosió, transport i sedimentació a tota la zona costanera situada a ponent del port.» En les al·legacions redactades pels ecologistes s'alerta de la necessitat d'estudiar a fons aquests canvis «ja que poden provocar greus alteracions de la morfologia costanera, especialment en les zones més sorrenques, com l'espai protegit de la platja Llarga i la zona de l'Ibersol i Prat de l'Esquerrer».

Una altra de les amenaces que comportarà l'ampliació de la dàrsena, segons indiquen els ecologistes, és que podria afectar les praderies de posidònia oceànica del litoral vilanoví, que constitueixen un lloc d'importància comunitària (LIC) i formen part del pla especial d'interès natural (PEIN). Es tracta d'una reserva de 25.000 hectàrees d'espai marí que està situada entre la costa de Cunit i la de Castelldefels i que és extremadament fràgil. En aquest sentit, l'APMA assenyala que l'ampliació incidiria «en la qualitat de les praderies de fanerògames marines i en la seva consegüent reducció pel dragatge, que comportarà un increment de la terbolesa de l'aigua». De fet, la disminució de la transparència de l'aigua no afectarà tan sols la comunitat vegetal, sinó que també «podrà tenir greus conseqüències en les comunitats d'animals filtradors que hi viuen associades (esponges, poliquets, mol·luscs opistobranquis i bivalves, briozous, equinoderms crinoïdeus i ascidis, entre d'altres)». En les al·legacions, l'APMA alerta que la «pèrdua d'una hectàrea de posidònia pot necessitar més d'un segle perquè sigui recolonitzada».

En relació amb el que consideren un projecte que representa «una enorme despesa econòmica», l'APMA creu que «aquesta inversió constitueix un risc molt gran en moments de recessió econòmica» i que, «si tenim en compte les conseqüències ambientals negatives que aquest projecte produiria sobretot en la pesca, a conseqüència del deteriorament dels hàbitats esmentats, arribem a la conclusió que la millor alternativa és la zero, no realitzar el projecte».