Medi ambient

Ocells contra l’eruga del boix

L’associació Salvem el Boix reparteix caixes niu a voluntaris per al control biològic de la plaga

Mallerengues i pardals són els principals predadors de l’eruga

Combatre una plaga amb un predador natural; és a dir, controlar-la biològicament, és menys agressiu per a l’entorn i més econòmic. Fruit les observacions que s’han dut a terme en alguns espais del Ripollès, i sobretot a la Catalunya del Nord, els experts han especulat que algunes espècies d’ocells, mamífers placentaris i rèptils poden ser clau per al control de la plaga de l’eruga del boix (Cydalima perspectalis), que ha arrasat en pocs anys els boixos de la comarca de la Garrotxa i, que ara té una presència molt potent al Ripollès. I és que aquesta eruga s’hi ha desplaçat pel principi d’acció reacció, segons indiquen alguns experts; és a dir, que es desplaça cap on troba menjar.

L’associació ripollesa Salvem el Boix està repartint caixes niu arreu de la comarca per afavorir la presència de mallerengues carboneres (Parus major) i pardals (Passer domesticus) i analitzar si són predadors efectius. L’entitat està demanant la col·laboració dels veïns, perquè instal·lin a les seves propietats les caixes nius, les mantinguin i que en facin un seguiment per contribuir a la radiografia. Se’n volen repartir un centenar i dur a terme aquest estudi al llarg d’aquest hivern.

A més, tenen el suport de la cooperativa Gisfera per poder anar interpretant les dades que es recullin.

Els biòlegs han determinat, per altra banda, que hi podria haver predadors també per a les papallones de la Cydalia perspectalis. En aquest cas, la nòmina és més gran, perquè al pardal comú s’hi afegeixen la garsa (Pica pica), la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), el mosquiter (Phylloscopus collybita), el dragó comú (Tarentula mauritanica) i el ratpenat (Chiroptera). En aquest cas, cal aprofundir-hi, perquè no tenen clar si l’alcaloide tòxic que contenen les fulles de boix les fa d’un sabor desagradable per als animals que en mengen. Per tant, han d’estudiar si passen la toxicitat als adults. A la Catalunya del Nord ja hi ha en marxa estudis en aquest àmbit que analitzen si determinades espècies d’ocells han canviat els hàbits d’alimentació de les seves cries.

Altrament, hi ha una tercera via d’estudi per al control biològic de l’eruga i la papallona del boix. Es tracta de l’alliberament de larves d’una espècie de vespa autòctona, que, segons els primers resultats, s’alimentarien dels ous de les erugues del boix. Per això, els membres de Salvem el Boix reparteixen tires adhesives amb ous de les vespes en zones on s’ha detectat la presència de la plaga.

En aquest cas, també és molt important poder determinar els primers vols de la temporada de les papallones del boix per poder alliberar vespes que frenin les noves postes.

De fet, tots els experts que estudien l’eruga del boix coincideixen que es tracta d’una plaga incontrolable, perquè, per erradicar-la, caldria fumigar amb insecticides biològics tots els boixos, cosa que només és possible en jardins particulars i espais verds públics de les ciutats i pobles. Per això mantenen que l’objectiu principal és poder preservar el màxim nombre possible d’exemplars amb una antiguitat superior als 60 anys. Cal tenir en compte que hi ha localitzats boixos amb més de 100 anys d’antiguitat.

LA DATA

2014
És l’any en què
es va localitzar per primera vegada l’eruga del boix a Catalunya, i va ser a la Garrotxa.

LA XIFRA

200.000
hectàrees
de boix hi ha, en l’actualitat, a Catalunya, la gran majoria de les quals són en espais naturals.

El mapatge de la plaga

L’associació Salvem el Boix ja va crear una xarxa ciutadana de vigilància de l’eruga del boix al Ripollès, amb l’objectiu de determinar les zones on té més presència i cap a on avança. Ho va fer repartint trampes per atrapar les erugues, comprades gràcies a les aportacions a través d’un Verkami. Gràcies a aquesta xarxa, ha pogut determinar que les zones amb més presència de la plaga són els espais fluvials de Campdevànol i les Llosses, els de la vall del Rigat, ja més cap a la vall de Ribes, i àrees de serra Cavallera. La primera localització de la Cydalima perspectalis es va fer a Besalú l’any 2014.

Aquesta plaga provinent de l’Àsia es va anar estenent ràpidament per la Garrotxa. Estudis recents determinen que un 85% dels boixos garrotxins de les 15.000 hectàrees afectades –quasi la totalitat de les existents– estan morts de soca-rel.

A Catalunya hi ha un total de 200.000 hectàrees de boix, la majoria en espais naturals i, per tant, incontrolables. Els boixos urbans són més controlables.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.