“El nou model energètic ha de ser democràtic”

Bàsicament és posar en relleu la importància d’una bona planificació energètica, fent una anàlisi profunda de quina és la infraestructura que s’està construint al nostre país i, especialment, plantejar alternatives energètiques a les que es plantegen actualment, més viables des d’un punt de vista ecològic, social, mediambiental, però també de cara a una planificació futura.

La plataforma No a la MAT Selva neix inicialment del pas de la MAT per aquesta comarca, però posteriorment també per la construcció que es vol fer d’un ramal d’una longitud total d’uns vint i pocs quilòmetres amb 34 torres. Una interconnexió entre la línia de molt alta tensió i una subestació a Riudarenes que tenia com a objectiu alimentar el tren d’alta velocitat i abastir el sud de les comarques de Girona. És una línia bastant polèmica que es va plantejar ja amb l’inici de la MAT a principis del 2000 i en la qual hi havia diverses opcions de construcció. Aquesta línia es veu com una agressió al territori però també com una manca d’escolta, d’atenció a les voluntats del territori, i també com una manca de justificació d’obres que a vegades sembla que tenen una voluntat més de crematística que de suport a la ciutadania. En aquest cas, de les propostes que té la plataforma, la primera és el no a aquest ramal de la MAT, però també promoure un nou model energètic a la comarca i treballar de manera continuada per impulsar el canvi de model energètic al territori. Analitzar, efectivament, quines són les estructures necessàries en un futur evidentment renovable.

La veritat és que una de les coses amb què hem hagut de treballar molt és amb la falta de transparència d’una empresa, un monopoli, que és Red Eléctrica Española (REE), que durant aquest temps el que ha fet és justificar la necessitat d’aquesta infraestructura sense aportar dades fefaents, dades tècniques ni de cap tipus que en corroborin la necessitat efectiva. No només a nosaltres, com a plataforma, que podria arribar a ser comprensible per una qüestió de seguretat jurídica o seguretat d’Estat fins i tot; tampoc no ha sigut transparent ni amb l’administració de la Generalitat ni amb les administracions locals ni la Diputació de Girona. REE no ha fet cap referència ni ha transmès cap dada tècnica al conjunt d’actors implicats. El que tenim és una infraestructura, la del ramal de la MAT i de la MAT en si, que respon a una planificació energètica i una situació socioeconòmica i política de fa vint anys, i la realitat del territori ara no és aquesta perquè és molt divergent, i cada cop més. En aquest sentit, el nou model energètic que ens espera implica un canvi fonamental en l’estructura de la distribució i el subministrament d’energia elèctrica.

Com a moviment jo diria que hem estat innovadors en aquesta vessant, perquè quan es va plantejar la construcció d’aquesta obra, que ja havia passat tots els processos administratius i estava en procés de sol·licitud del permís d’obres, la plataforma va intentar impulsar una resposta ciutadana i una resposta social unànime en el territori. En el seu moment es va fer una consulta que va rebre 5.001 vots a favor i el suport de tots els grups polítics de tots els ajuntaments de gairebé tot el territori afectat. Es va buscar una via de diàleg però també de confrontació política per aconseguir aturar el projecte, i el tema es va elevar d’aquests ajuntaments als consells comarcals, dels consells comarcals a les diputacions, de les diputacions al Parlament i del Parlament al Congrés dels Diputats. Això vol dir que la plataforma no ha tingut mai por de treballar amb diferents estaments, institucions i òrgans electes, però en cap cas s’ha definit políticament. La proposta ha sigut de col·laboració i de cocreació d’un model energètic que permeti enfocar amb garanties el futur que plantegen tant la UE com el govern de la Generalitat.

Es va aprovar una proposició no de llei (PNL) el 2016 amb el suport dels socialistes, Podem, ERC, Convergència en aquell moment, Foro Asturias, PNB i Bildu, i aquesta aprovació va decaure amb el canvi de govern d’en Rajoy. Vam instar de nou el govern perquè ho aprovés, que en aquell moment era del PSOE en minoria, però després de les eleccions ho hem estat treballant. La PNL no és vigent, però sí que és vigent l’acord que hi ha entre els diferents partits i la unanimitat contra aquesta infraestructura i, per tant, el que plantegem és que aquesta PNL prengui forma amb la derogació del ramal i l’estudi d’alternatives viables.

Tres aspectes principals. Primer, que es justifiqui tècnicament si realment hi ha una necessitat energètica a cobrir i, per tant, justificar si aquesta requereix una subestació i una infraestructura energètica centralitzada com es planteja. Perquè sense dades és molt difícil poder justificar tècnicament aquest aspecte. En segon lloc volem posar en relleu si és correcte la forma de dissenyar aquestes plataformes i aquestes infraestructures energètiques, és a dir, sense el vistiplau de la ciutadania, sense consultar els actors afectats, de forma unilateral, i sense tenir en compte aspectes tan diversos com legislacions europees d’espècies protegides i d’hàbitats d’interès comunitari, d’anàlisi sobre quins efectes pot tenir a nivell paisatgístic, social. I, sobretot, amb processos administratius caducats, perquè, en aquests moments, el procediment administratiu per a la construcció d’aquest ramal està obsolet, caducat, va decaure fa aproximadament un any.

Sí, és molt continuista. A les comarques de Girona continua sense obrir-se a un escenari de diversificació energètica pel que fa a fonts de producció i, per tant, seguim pensant en el criteri clàssic de la distribució elèctrica centralitzada. En el seu dia, quan es va aprovar la moció al Parlament de Catalunya, es va aprovar també l’encàrrec d’un document tècnic que justifiqués quines alternatives hi hauria possibles. N’hi ha sis. Fins ara han estat en un calaix, diguem-ne que REE no les ha tocat, però sembla que ara les estan estudiant. El que ha fet amb la nova planificació energètica el govern de l’Estat és posar la necessitat de la interconnexió sense especificar per on s’hauria de fer, i dins d’aquestes perspectives nosaltres el que plantegem és que si efectivament es demostra que tècnicament és necessària la construcció d’una subestació i que si efectivament es té en compte el territori, que analitzin l’alternativa que generi no només un menor impacte econòmic sinó també un menor impacte social, energètic i ambiental.

Hem de repensar totalment la manera com consumim, produïm i distribuïm l’energia elèctrica, perquè la clau per enfocar el futur amb garanties i especialment en la situació de post-Covid és que o repensem la manera com hem generat aquest sistema elèctric, o difícilment podrem adaptar el sistema actual al futur. I això és claríssim en diferents àmbits. La pandèmia ens ha demostrat que el ritme de creixement sostingut del turisme, del consum i del transport d’energia elèctrica, amb puntes molt altes al pic de l’estiu, posa en estrès tot el país en l’aspecte energètic. I aquesta dependència altíssima de la nuclear francesa per l’estabilitat de l’energia a Europa ha quedat dràsticament truncada.

Ha estat un fenomen molt curiós. Segurament hi ha hagut una major consciència, la gent ha estat a casa més temps i ha vist quins eren els seus problemes i com podien aportar-hi solucions, i un n’era el consum energètic. I amb l’abaratiment de les plaques fotovoltaiques els darrers anys, més el fet que s’hagi reduït una mica la voràgine de consum exterior, la gent ha vist que l’autoconsum no només és viable sinó que és competitiu econòmicament. Pel que fa a balanç ecològic i econòmic, interessa molt a les famílies, és molt avantatjós, però és que, a més, és èticament t necessari. Vivim una segona revolució industrial que durant dècades, i pràcticament segles, ens ha portat a una desconnexió de la nostra dependència energètica amb el nostre entorn. Jo crec que la Covid ha fet que reconnectem molt amb l’entorn, que entenguem també que el creixement pot ser finit. La Covid té també una arrel ambiental de fons, de pèrdua de biodiversitat i de trencament de fronteres entre espècies, i la gent també ha vist que és bo començar a treballar en un escenari de corresponsabilitat, almenys, de producció energètica. El fort augment de producció de fotovoltaica d’autoconsum ajuda a entendre que és factible un futur en el qual siguem productors de la nostra pròpia energia.

La UE, arran de la crisi del coronavirus, ha potenciat la política de transformació de l’energia i del sistema energètic al nostre país, i la gran aposta europea s’ha vist magnificada pels fons europeus post-Covid, que volen accelerar dràsticament aquesta transició. Això, si ho lliguem amb la qüestió que hem de percebre de manera diferent la nostra posició com a consumidors d’energia, fa que en els propers anys haguem de tindre una transformació brutal en aquest sector. Aquesta transformació pot venir dictada per una sèrie de grans fons d’inversió que fan grans infraestructures en punts determinats del territori que generen fragmentació, crispació i tornem a una situació on el territori no és partícip de les polítiques energètiques o cap a un altre model polític en el qual podem ser partícips i corresponsables d’aquest model.

Un aspecte molt important que hem de tenir en compte és que massa sovint ens agrada molt el reduccionisme, la simplificació. Catalunya no passarà d’un model fòssil a un model fotovoltaic, això es evident. Catalunya ha de passar d’un model de consum fòssil a un model com era antigament, quan hi havia moltes fonts d’energia diferents i s’aconseguia un equilibri entre aquests models. Tenim un 70% de superfície forestal a Catalunya, un bosc que creix de mala qualitat, i cal, en alguns casos, fer una gestió activa; per tant, la biomassa és un model de desenvolupament en alguns indrets, i ho ha de ser no només en el sentit de producció de calor, sinó també en el manteniment del territori i de preservació del paisatge. L’eòlica es planteja sempre amb grans magnituds, amb grans parcs d’una gran quantitat de megawatts, però sembla una mica eclipsada l’eòlica d’autoconsum, o la petita eòlica, la generació de 5, 8, 10 quilowatts d’un molí de petites dimensions situat al teulat de casa i que no genera tots els impactes d’un parc eòlic marí al mig del cap de Creus. És necessari dir quin és l’impacte real que generen aquests grans projectes, els costos invisibles que fan que ens enganyem fent-nos trampes al solitari entenent que és més competitiu determinades tecnologies amb determinades dimensions quan la realitat és que, possiblement, el més competitiu que podem tenir és ser coproductors de la nostra pròpia energia i coconsumidors de l’energia del nostre voltant.

En aquests casos la importància recau, sobretot, en la capacitat de generar sinergies. Que cadascú, des del seu rol, empenyi cap a un futur més positiu. El govern ha fet grans passos aprovant la directiva 2030. Hi ha objectius ambiciosos, però el govern sol no hi arribarà perquè representa moltes facetes de la societat i aquesta a vegades té recels, pors i un ritme de canvi que ve marcat molt també per les seves inèrcies internes. Llavors és la mateixa societat la que ha d’anar empenyent de forma coordinada amb les administracions perquè hi hagi una transformació energètica i sobretot per vetllar perquè aquesta sigui justa per a la ciutadania. Perquè, malgrat que podríem pensar que les energies renovables sempre són positives, tenen molts impactes, paisatgístic, sobre el sòl, sobre la biodiversitat..., i també econòmic i social sobre les comunitats. Creiem que la funció principal de les plataformes ciutadanes és pressionar perquè el govern pugui prendre les decisions que van a favor de la majoria o que respecten les necessitats i els interessos del conjunt de la ciutadania present i sobretot futura, perquè això no és només un debat sobre el que passarà demà, sinó el que passarà demà passat als nostres fills.

Sí, per la derogació del ramal i bàsicament per generar sinergies. Aquestes que hem generat entre governs locals, consells comarcals, Diputació, Generalitat i Congrés, les volem donar a conèixer al conjunt de la ciutadania sensibilitzant-la, a més, sobre com s’ha dut a terme aquest projecte i sobre el concepte del projecte en si. Podem estar a favor o no de la necessitat d’una interconnexió entre la línia de molta alta tensió i una subestació que es justifiqui tècnicament, però, sobretot, ens hem de conscienciar que el nou model energètic ha de ser democràtic. És molt diferent plantejar unes necessitats energètiques que venen marcades per la demanda d’un moment determinat dels punts d’alt consum, que establir un sistema energètic distribuït en què més o menys hi ha unes compensacions. I aquí és on hi ha el gran repte de país: que ens replantegem el model, però no només energètic, sinó també de presa de decisions per tot el que fa referència a les necessitats i infraestructures necessàries per a la nostra societat avui dia. I això només s’aconsegueix a base d’una constant de donar-se a conèixer, de presència, de dir: “Ei, som aquí, no ens rendim.” No som una plataforma que diu que no vol la MAT aquí però que si se’n va a un altre lloc li sembla perfecta, no; el que fem és actuar com a societat civil, com a moviment organitzat amb la voluntat de posar sobre la taula les necessitats que tenim com a país.

Diria que tenim un gran repte, que són els propers cinc anys, quan s’invertiran milers de milions en energies renovables al nostre país per plantejar-nos un futur més o menys sostenible, on es tenen en compte la riquesa i les necessitats reals, o un procés en el qual simplement es canalitzen una sèrie de fons europeus per invertir en projectes subsidiats que no tenen una vocació real de donar servei al territori. Estem davant un moment crucial per dir com volem el nostre país demà, no només en l’aspecte energètic, sinó també en el d’impacte territorial, ambiental i també d’organització de la nostra economia. Per tant, tots els moviments que tinguin a veure amb la manera com hem de desenvolupar la nostra política energètica, que al final és la nostra sobirania, són un model que prenen especial rellevància. Però cada ciutadà també fa la seva aportació específica quan opta pel consum d’energies renovables, descentralitzades, mitjançat la contractació de cooperatives... No cal ni produir la teva pròpia energia, si no tens la disponibilitat necessària perquè vius en un tercer pis: tens l’opció d’invertir, col·laborar, consumir energia renovable distribuïda i responsable. I aquest és el gran repte que tenim. Per tant, cadascú, des de casa seva, és un potencial factor de canvi.