Els parcs naturals perden un 25% dels visitants el 2020
Les limitacions de mobilitat provocades per la crisi sanitària han estat la causa de la davallada d’afluència
Cau el nombre de turistes estrangers i de la resta de l’Estat, però n’hi ha més de catalans
Els espais naturals gestionats per la Generalitat van perdre l’any passat un de cada quatre visitants en conjunt. Les restriccions de moviment provocades per la pandèmia són fonamentals per explicar la davallada. El 2019 es van rebre un total de 4.083.602 visitants als parcs naturals, mentre que el 2020 el registre es va situar en els 3.138.499, és a dir, 945.103 persones menys. La pèrdua de prop d’un milió de visitants no va ser homogènia. De fet, algunes zones fins i tot van guanyar visitants respecte a l’any anterior. Els espais que van incrementar l’afluència són el Parc Natural de l’Alt Pirineu, el del Cadí-Moixeró, el del Cap de Creus, el del Montgrí, el de les Illes Medes i el Baix Ter i el del Montsant.
Durant els mesos de confinament més estricte, els punts d’informació dels parcs van estar tancats i aquests espais només rebien els usuaris més locals. Posteriorment, amb l’aixecament progressiu de les restriccions de mobilitat, fins i tot es van produir aglomeracions en moments puntuals en alguns parcs. Espais com ara la Garrotxa, Poblet, el cap de Creus i l’Alt Pirineu van tenir greus problemes de sobrefreqüentació en moments concrets en determinats punts. És per això que el Departament de Territori i Sostenibilitat treballa per preveure i gestionar aquestes situacions, que van en detriment del gaudi de la visita i de la conservació de l’espai. Tot i això, la mitjana continua donant xifres negatives, amb pèrdues de prop de 40.000 visitants en cadascun dels espais. Els que van mostrar una caiguda més significativa són el dels Aiguamolls de l’Empordà, que va passar de 252.400 a 119.304 visitants; el del Delta de l’Ebre, que va tenir 442.717 visites en contraposició amb els 265.053 del 2019; el de la Zona Volcànica de la Garrotxa, que va baixar de 500.000 a 384.000, i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que va passar de 560.723 a 470.244 persones. En menor grau, també van experimentar caigudes el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, el Parc Natural dels Ports i els paratges naturals d’interès nacional de l’Albera i Poblet.
Pel que fa a la tipologia de visitants, l’any passat es van produir canvis a causa de les restriccions derivades de la crisi sanitària. El nombre de visitants de la resta de l’Estat i d’altres països va registrar un fort retrocés, mentre que el turisme català de proximitat es va incrementar. Així, en espais com el Cadí-Moixeró, Poblet i la Garrotxa, els catalans van superar el 90% del total de visitants. Als parcs naturals de l’Empordà, el segon públic darrere del català va ser el francès, per una qüestió de proximitat geogràfica, mentre que a la resta de parcs gestionats per la Generalitat va ser l’espanyol.
L’eruga del suro provoca estralls al Montnegre
Els danys provocats per l’eruga del suro al Montnegre es van més que doblar l’any passat. Un total de 3.808 hectàrees d’alzinars i suredes van quedar defoliades per l’acció de l’eruga del suro, segons s’ha pogut constatar en un estudi dut a terme per segon any consecutiu per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) per encàrrec de la Diputació de Barcelona. El 2019, la superfície afectada per l’eruga va ser de 1.473 hectàrees; per tant, la defoliació ha augmentat en 2.335 hectàrees, fet que representa un 158,52% més de superfície. L’ICGC ha fet servir vuit imatges preses pel satèl·lit europeu Sentinel 2 la primavera i l’estiu de l’any passat, que després han estat processades amb tècniques d’observació de la Terra. Les imatges han permès detectar els canvis en la massa forestal durant el període d’afectació de l’eruga peluda, que se situa a la primavera i l’estiu.
Per primer cop, a més, s’han definit els nivells d’afectació de la defoliació provocada per aquest lepidòpter autòcton, que pon els ous especialment a les alzines i alzines sureres, i en provoca la defoliació. El període d’afectació al Montnegre durant el 2020 va ser des de finals del mes de maig fins a finals del mes de juny. Els resultats corroboren que les masses forestals afectades són especialment alzinars i suredes. L’ICGC ja havia fet un altre estudi per encàrrec de la Diputació l’any 2017 i 2018, en aquell cas centrat en el decaïment dels boscos del Maresme, que va permetre concloure que la combinació de factors com la sequera, l’afectació d’un insecte perforador (Tomicus), i l’existència de diversos fongs estava provocant una greu pèrdua de vigor de gran part de les pinedes.
