La pedrera d’Ullà, tancada el 2012, tornarà a l’activitat
Àrids Bofill l’assumeix, en règim de lloguer, per extreure’n àrids amb l’objectiu de culminar-ne la restauració amb runes
El procés s’allargarà un mínim de deu anys
La pedrera del Mas Blanc, situada al terme d’Ullà i a cavall de Bellcaire i els límits del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, podria recuperar l’activitat aviat. Tancada el 2012, arran d’una sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) que n’ordenava la clausura i la restauració, ara l’antiga titular, Cementos Portland Valderrivas SA, ha sol·licitat traspassar-ne la titularitat a Àrids Bofill SA, perquè culmini el procés en un mínim de 10 anys.
L’Ajuntament d’Ullà ha aprovat la llicència ambiental per al traspàs de l’activitat, en règim de lloguer. L’informe que el consistori ha demanat a la Diputació conclou que Empresa i Coneixement de la Generalitat ha autoritzat la represa d’activitat amb condicions, enfocades a minimitzar l’impacte de la instal·lació sobre vials tallats –l’antic camí romà d’Empúries– i l’adequació dels passos veïnals per on transitaran els vehicles pesants; la canalització d’aigües que ara desguassen en camps o la integració paisatgística, a banda d’assegurar la restauració paisatgística del clot, que s’endinsa en el parc natural, i renovar el conveni amb l’Ajuntament d’Ullà.
L’alcalde d’Ullà, Josep López, defensa el cànon de 20 cèntims d’euro per tona de runa o àrid extret, signat el 2007 i que s’hauria d’actualitzar. A banda de les tasques de restauració, López creu que els recursos es poden aprofitar “per a altres polítiques ambientals i socials al municipi”.
Activitat extractiva reduïda
L’informe jurídic de la Diputació dictamina que el consistori d’Ullà ha de donar llum verd a la represa d’activitat de dipòsit controlat de runes, matxuqueig d’àrids i elaboració de morter sec i formigó, tot i que des d’Àrids Bofill, Carles Vendrell explicava ahir que prescindiran de la trituració i molta de la pedra calcària in situ i la traslladaran en brut a la planta que exploten a Regencós, també al Baix Empordà. Malgrat això, Vendrell explicava que per a la correcta restauració encara cal “una explotació extractiva durant 5 o 6 anys per acabar de fer el forat” i fer caure “argiles per impermeabilitzar la zona de dipòsit”. La maquinària fixa pesant, en canvi, vandalitzada pels saquejos de fil de coure i obsoleta per la corrosió després d’una dècada aturada, s’ha de desmantellar. La represa de l’activitat neguiteja els veïns de la zona més propera d’Ullà i els del municipi veí de Bellcaire, queixosos pel trànsit de camions i les voladures. I també pels possibles impactes al parc natural.
