Tret de sortida a un pacte de ciutat a Girona per a l’emergència climàtica
S’inicia el procés participatiu per afrontar la problemàtica amb una audiència pública que reuneix govern municipal, formacions polítiques, entitats i ciutadania
“Hi ha molta feina per fer, hem estat lents, hem de fer autocrítica, malgrat la feina feta”, va dir ahir Martí Terés, regidor de Sostenibilitat, en l’obertura de l’audiència pública L’estratègia de ciutat per fer front a l’emergència climàtica a Girona.
Més de dues hores i mitja d’intercanvis –moderades per Xavi Benito– entre el govern de la ciutat, representants de les formacions polítiques, entitats de la plataforma Girona pel Clima i la setantena de persones del públic de l’auditori de La Mercè van servir per definir les bases del procés. Les entitats van assenyalar cinc horitzons: reduir les emissions de CO2 un 55% el 2030; aconseguir un 70% de l’energia consumida procedent d’energies renovables; definir un nou model de ciutat apostant per la cultura, la salut i l’educació enfront de les “activitats nocives”; apostar per unes polítiques de “justícia social i climàtica” i, finalment, potenciar un procés democràtic per definir un pla i afrontar aquests reptes. També van plantejar tres objectius: un procés participatiu, la creació d’un ens ciutadà de seguiment i la definició d’un pressupost per redactar aquest nou pla.
Bona part d’aquests objectius ja són compartits per totes les formacions polítiques i una cinquantena d’entitats. Anabel Moya, regidora de Joventut i Habitatge va subratllar que aquests objectius només s’aconseguiran de manera col·lectiva, comptant amb el jovent, “que és el sector més conscienciat i el que més pressiona”.
Les divergències, però, també hi seran: a tall d’exemple, Jordi Mateu, des de les entitats, va reclamar “un canvi de paradigma” i “l’abandó de models caducs i no ampliar la connexió de l’aeroport de Girona amb l’alta velocitat”. Les representants de l’oposició es van mostrar especialment crítiques amb l’Ajuntament. Sílvia Paneque (PSC), recalcant que les emissions de CO2 s’han reduït un 23% a Catalunya i només d’un 9,5% a Girona. Laia Pèlach (Guanyem) ho va fer qualificant la diagnosi presentada de “massa complaent” amb l’Ajuntament i citant mancances del pla de mobilitat urbana o el retard de l’oficina verda.
“Això és l’inici d’una aventura, curta –perquè cal anar ràpid–, però transcendent; les dues coses no són incompatibles i tenim l’obligació de fer-ho”, va concloure Marta Madrenas, alcaldessa de Girona. Madrenas va admetre que l’Ajuntament haurà “de treballar més i millor” del que s’ha fet. També va apel·lar a aconseguir que això no vagi de “bons i dolents” i que “tothom s’hi senti interpel·lat”.
Tenir un pla enllestit a principi del 2022
L’audiència pública ha estat el punt partida. El procés participatiu que s’inicia s’haurà de desplegar ara amb jornades, tallers i enquestes al conjunt de la societat gironina per definir un pla d’actuacions que es vol tenir enllestit a principi del 2022. El primer pas va ser ahir la presentació d’una diagnosi realitzada per la consultoria Anthesis Lavola sobre el grau de compliment dels compromisos adquirits fins avui per l’Ajuntament per fer front a l’emergència climàtica. El treball deixa constància que el municipi de Girona està fent esforços però també diu que el desplegament de les iniciatives topa amb “dificultats, obstacles administratius, burocràtics, pressupostaris o de falta de recursos que són recurrents”. La manca de pressupost, la càrrega de feina, la falta de coordinació entre les àrees municipals i la falta d’una figura de “gestor energètic” s’indiquen com a causes principals dels retards acumulats.
