Arriba l’hora de seleccionar la brossa a la ciutat
SUPORT L’Agència de Residus de Catalunya destina els primers 32 milions a ajudar els ajuntaments de les ciutats a implantar la recollida porta a porta o els contenidors intel·ligents BALANÇ Un català llença a l’abocador el 37% de la seva brossa, mentre que un suec, un danès o un alemany no hi envia ni l’1%
El principal repte en la recollida selectiva de la brossa és la millora de la qualitat dels residus, de manera que se’n redueixin els impropis: vidre, envasos i papers i cartrons que, per exemple, fan cap als contenidors grisos de rebuig o als de matèria orgànica. Per això, la prioritat de l’Agència de Residus de la Generalitat en aquest camp és ajudar les administracions locals a millorar els resultats.
“Ara és el moment de les grans ciutats. És el gran repte, l’objectiu principal”, afirma el nou director de l’Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire. No es tracta d’assenyalar els ciutadans de les grans ciutats, perquè, recorda, hi ha poblacions petites que tampoc recullen bé. Peraire explica que l’agència acompanyarà els ajuntaments “que poden i volen” fer el pas. El camí “per fer fàcil la selectiva a casa” és canviar el model per mètodes de recollida d’alta eficiència, com el porta a porta o els contenidors intel·ligents, i mitjançant campanyes de sensibilització. Recentment set ens locals (Mataró, Manresa, Manlleu, el Baix Camp, el Gironès, la Conca de Barberà i l’Urgellet) van rebre 10 milions per implementar models diversos en fase de prova. Manlleu serà la primera ciutat que adoptarà integralment el porta a porta, perquè Barcelona comença pels barris de Sant Andreu i Sant Antoni, mentre que Manresa combinarà el porta a porta en comerç i restauració amb els contenidors intel·ligents per a les llars. L’agència té oberta una nova convocatòria de 22 milions fins a l’octubre i Ripollet, Vilanova i la Geltrú, Solsona i Amposta són altres “ciutats molt convençudes”, explica.
Amb la pandèmia, el confinament domiciliari i el tancament de bars i restaurants, el 2020 va ser un any atípic, també pel que fa a la brossa.
Menys residus
Trencant la dinàmica dels darrers anys, es van recollir 72.000 tones menys de residus municipals, concretament 3,9 milions. Una xifra superior encara als 3,5 a què es va reduir la generació de residus el 2013, el darrer any de descens dels anys de postcrisi financera.
En els sis anys posteriors, va tornar a créixer progressivament el consum i la generació de residus, fins a l’aturada del 2020.
El descens, que és d’un 3,1% pel que fa als quilos per habitant i any, s’atribueix a la caiguda de l’activitat econòmica. La recollida selectiva ha millorat un 0,5% respecte a l’any previ i s’ha situat a l’entorn del 45,9% dels residus seleccionats. Això representa que s’han recollit selectivament 1,8 milions de tones d’aquells 3,9 totals. De fet, és l’any amb el percentatge més alt des que es va implementar. El govern ho atribueix al fet que hi ha més ens locals que hi han apostat. “És molt poqueta la millora. No faria en absolut un discurs triomfalista. Hi ha molt marge de millora”, afirma Peraire.
Les restriccions de la pandèmia també han marcat el comportament en la recollida dels diferents residus, de manera que s’ha generat menys fracció orgànica (-3,9%) per l’aturada sobretot de l’hostaleria i la restauració, mentre que ha augmentat un 1,3% la generació de residus de cartró i paper, un fet que s’atribueix, d’una banda, a la caiguda del preu de mercat i, per tant, a un nombre més baix de robatoris, juntament amb el canvi d’hàbits domiciliaris: en confinament s’ha disparat l’adquisició de productes per internet, que arriben embalats.
Més cartró i envasos
Una tendència que s’accentua més amb els envasos lleugers, que s’han incrementat un 10,7% per l’augment del consum domiciliari de beguda i menjar. En canvi, el vidre registra un descens del 9,9%, atribuïble al descens de consum dels sectors de serveis, perquè el volum de vidre generat a les llars ha estat similar al d’anys anteriors.
La reducció de la fracció resta (o rebuig) del total de brossa urbana també és un aspecte positiu del 2020, amb un descens del 3,6%. En una tendència iniciada el 2019, en què ja es va reduir el nombre de quilos per càpita fins als 291, l’any passat la generació encara va descendir fins als 276 per habitant. Amb 2,15 milions de tones, però, el rebuig continua sent superior a la brossa que se selecciona i suposa encara un volum excessiu i molt per sobre del dels països més avançats d’Europa en la minimització de l’impacte d’aquest greu problema de les societats consumistes contemporànies.
D’aquells 3,9 milions de tones de brossa domèstica, 1,5 s’han reciclat (39%); 713.000 tones s’han valoritzat energèticament, però encara 1,3 milions (34%) s’han dipositat en abocadors controlats. Percentatges molt inferiors als dels països capdavanters a Europa. Per exemple, les directives europees ja limitaran al 10% l’emmagatzematge de residus en abocadors el 2030. Mentre que el 37,3% dels quilos de brossa per habitant d’un català acaben en un abocador, la mitjana europea se situa en el 24%, però és que a Suècia, Dinamarca, Finlàndia, Alemanya i Bèlgica no s’arriba a l’1%; a Àustria s’aboca el 2%, però a Suïssa cap quilo de brossa per habitant i any s’envia a l’abocador, segons les dades d’Eurostat del 2018-2019 –les que publiquem de Catalunya són del 2020–. En situacions més comparables, un francès envia el 19,5% de la seva brossa a l’abocador i un italià, el 32%.
“Catalunya té molt marge de millora”, admet Peraire, però també recorda que en alguns dels països capdavanters –Alemanya, Dinamarca, Suècia i França– la “valorització energètica” se centra en incineradores de residus que produeixen electricitat o vapor per a calefacció urbana. A Catalunya, conclou, l’aposta és valoritzar materials i no incinerar-los, però el camp per millorar al país és sobretot en la recollida en origen ben feta.
La Cerdanya, a la cua; el Berguedà, a l’avantguarda
La Cerdanya continua sent la comarca amb el percentatge més baix de recollida selectiva (26,9%), juntament amb el Tarragonès (37,11%), el Baix Penedès (38,24%), l’àrea metropolitana de Barcelona (38,49%) i la Val d’Aran (39,14%). Tot i ser comarques poc poblades i de muntanya, la Cerdanya i la Val d’Aran sempre han justificat els mals resultats adduint que el gran pes de les segones residències dificulta la posada en marxa d’un sistema eficient de recollida selectiva. Tot i que comarques veïnes com el Pallars Sobirà aconsegueixen seleccionar el 59,50% dels residus, també admetent que tenen menys pressió de visitants de segona residència. En tot cas, les altres tres àrees amb pitjors resultats són les que tenen més població o més pressió de segona residència. Dues són l’àrea metropolitana de Barcelona i la que s’anomena “segona àrea metropolitana del país”, Tarragona. La tercera zona amb menys recollida selectiva de brossa és el Baix Penedès, una comarca a cavall de les dues metròpolis que rep una gran pressió de segones residències. A l’altre extrem hi ha, amb els millors resultats, comarques d’interior i menys poblades com el Berguedà (69,93%), Osona (66,93%), el Moianès (63,70%), la Terra Alta (62,26%) i la Conca de Barberà (61,11%).
