La Muga i el Fluvià es van unir a l'Alt Empordà

Els aiguats del 18 i 19 d'octubre del 1940 van fer desbordar la Muga i el Fluvià, que es van acabar unint i van inundar bona part de la comarca de l'Alt Empordà. Els danys van ser nombrosos i les inundacions no només van fer malbé conreus i edificis, sinó que les fortes riuades es van endur alguns ponts. El cas més espectacular és el del pont del Príncep de Figueres, però l'aigua també va arrossegar el pont vell de Castelló d'Empúries, el de Bàscara i el de Vilamaniscle i el de Torroella de Fluvià. L'aigua va obligar a tallar diverses carreteres, entre les quals la de Figueres a la Jonquera, però també les vies entre Castelló i Roses, a l'entorn de Peralada i de Sant Pere Pescador. També va fer interrompre la circulació de trens.

Els diaris de l'època expliquen que va afectar indústries i explotacions agrícoles a Llançà, Sant Llorenç de la Muga, Darnius, Cabanes, Vilabertran, Lladó i Llers, Rabós d'Empordà, Vilamaniscle i Vilamacolum, entre d'altres. I destaca que la riuada va arrossegar dos camions que van gosar travessar el riu a Bàscara.

Parla també d'aquest fenomen el llibre Quan la Muga remuga, obra d'Anna Pou, Vicenta Martínez i Rosa Maria Mulet que va sorgir de l'exposició Les mugades a Castelló d'Empúries. Un record que hem de tenir present. Recorda que aquell aiguat és considerat el més important del segle. I dóna algunes dades, com ara que la Muga va destruir uns 266 metres de les motes de seguretat del marge dret, i va causar la destrucció de 150 metres de la carretera de Figueres a Roses, i també que la vila de Castelló va quedar amenaçada per la destrucció d'aquestes motes que la protegien. De fet, la crescuda de la Muga va provocar la destrucció de part del pont vell i també una intervenció posterior per evitar riuades com la d'aquell any 1940.