Via lliure al cap de Creus

Aprincipi dels cinquanta vaig aterrar a Girona, unes comarques que coneixia ben poc. Els germans Perich, entusiastes pescadors, em van iniciar en l'art de la pesca amb canya. Vam fer societat: ells tenien experiència i jo cotxe. En vint anys de pesca des de terra, vaig veure sortir el sol de mil maneres i vaig conèixer els penya-segats, caps, badies i indrets abruptes des de Tossa fins a Portbou. El que més m'impressionà va ser el cap de Creus. El primer cop coincidí amb una llevantada i l'espectacle des del far colpia. El mar, blau intens, amb grans onades coronades per crestes blanques arrissades, que incansables s'esberlaven en els penya-segats. L'escuma cobria els esculls i rompents, i els vestia de blanc. No ho he oblidat i des d'aquell dia les visites a l'indret per mar o per terra, de pesca, per asserenar-me o per donar-lo a conèixer, han estat molt freqüents.

De 1975 a 2006 he tingut barca –barco, diuen molts–. Amarrada a Roses i Llançà, el cap de Creus ha estat el destí habitual. L'espectacle des del mar és distint segons l'hora del dia, la lluminositat, l'època de l'any, vist de prop o panoràmic. Fins i tot de nit, amb mar calma, té encant. Com oblidar els sopars amb pescadors amics, fondejats en el recer d'una cala, assaborint musclos i peix de roca? En sortir el sol, bo i prenent un bany en pilotes, hi ha res millor per a l'esperit i menys agressiu per a la naturalesa que combregar amb la bellesa del paisatge, sigui la que sigui la seva qualificació?

Llegeixo en aquest diari: “El Departament de Medi Ambient proposa regular l'accés a la zona del far del cap de Creus i restringir-hi el trànsit”, i l'Ajuntament de Cadaqués s'hi oposa amb rotunditat. Al·leguen que cada any hi accedeixen uns 250.000 vehicles i unes 500.000 persones. Meravellós! Ara que la sensibilitat es porta poc, mig milió anual de persones que gaudeixen de la naturalesa en un lloc privilegiat mereixen facilitats i no restriccions. Per què volen prendre una mesura que afecta el gaudi de la bellesa del nostre territori, als catalans i als que ens visiten? Els que des d'un despatx, sobre mapa, planifiquen “salvar-lo”, coneixen bé el cap de Creus? Ocupin-se dels aparcaments, de prohibir rigorosament l'acampada i els focs i deixin contemplar lliurement l'esplendor de la naturalesa. Quant pescava amb canya, cada hivern, almenys una vegada, amb un tot terreny, trencàvem els pilars i la cadena que barrava el pas a la costa, a l'entrada al Club Mediterrani. Sóc massa gran per a aventures, però si és el cas serà fàcil trobar voluntaris. D'acord que hem de preservar la Terra amb reserves i parcs naturals per a les generacions futures, però no pas prohibint-la a les actuals. Cal trobar l'equilibri per gaudir-ne i no destruir-la. Pensin i serveixen el poble i no a l'inrevés. Sempre ens han encadenat des de fora: mai des de casa. Fora traves i cadenes! Via lliure al cap de Creus!