medi ambient
Mataró ha perdut en dos anys part de la posidònia
Ho atribueixen als forts temporals que ha anat patint el litoral, i molt especialment el de Sant Esteve de fa dos anys
Els experts alerten que la recuperació de l'alguer podria trigar anys
El tresor submergit més important de la costa catalana, segons el defineix el biòleg Gregori Muñoz-Ramos, està en regressió. Mataró ha perdut part de la praderia de posidònia, que ocupa unes 700 hectàrees, en els últims dos anys. La darrera exploració a l'alguer ha permès comprovar que una quantitat important d'aquestes plantes marines s'han anat morint. Muñoz-Ramos, que és també el coordinador de l'equip que estudia aquest ecosistema mataroní, admet que és la primera vegada des que es va iniciar el treball –ara fa catorze anys– que passa. “Fins ara havia fet sempre una diagnosi d'estabilitat però l'any passat ja vam notar una petita davallada i aquest cop s'ha confirmat”, afirma.
El principal motiu de la regressió, segons l'expert, són els temporals que ha anat patint darrerament la costa maresmenca, però especialment la llevantada de Sant Esteve de fa dos anys que va sacsejar tota la costa catalana. “La sorra que havia entrat en aquesta posidònia durant els darrers 13 anys va desaparèixer en un sol temporal i totes les plantes que hi estaven recolzades van quedar descalçades”, explica el biòleg. En aquest sentit, qualsevol llevantada, com la que es va produir durant el pont del Pilar i que es va endur bona part de la sorra de les platges del Baix Maresme, fa que les plantes es trenquin amb molta facilitat per la força del mar. Muñoz-Ramos, però, no vol treure conclusions extremadament negatives sense disposar i analitzar totes les dades que es van obtenir en l'exploració de les dues estacions d'estudi des d'on es fan els amidaments. A més, recorda que actualment, i a través de la Diputació de Barcelona, s'ha encarregat un nou mapa del fons submarí de la zona que actualitzarà la cartografia del 2002 que ja hi ha ara i que servirà per determinar amb més exactitud l'estat real d'aquesta planúria vegetal.
Recuperació lenta
Tot i això, la fragilitat amb què ha quedat aquest ecosistema marí únic, que s'entén entre la riera d'Argentona i la costa de Sant Andreu de Llavaneres, ha posat en alerta els tècnics i submarinistes que fa anys que se'n cuiden perquè qualsevol actuació futura, ja sigui natural o artificial com ara una altra regeneració de platges, podria tenir uns efectes devastadors en la praderia. I és que els alguers són comunitats molt sensibles que es poden degradar molt ràpidament. Malgrat tot, Gregori Muñoz-Ramos és optimista i creu que la recuperació és possible però molt lenta. “Com si es tractés d'un bosc tradicional, caldrà esperar alguns anys perquè torni a tenir el mateix aspecte d'anys enrere”, hi afegeix.