Medi ambient
Seguint el rastre de l'ós
La possible presència d'un ós a Costoja centra les converses a l'Alt Vallespir
Després del primer testimoni d'un empleat de l'Ajuntament, a la mateixa zona, el propietari del mas Pinyers ha trobat un tub d'aigua arrencat i esgarrapat
Els veïns més incrèduls esperen proves més concretes abans de creure-s'ho
“Jo , m'ho creia pas, però amb el que he sentit aquest matí, ara m'ho crec”, explica en Jacques Serrat, veí de Costoja. Dijous al matí, a Costoja, només es parlava d'això. L'11 de novembre era dia festiu i al matí, bona part de la població va coincidir per “la passada”, que és com en diuen aquí del ritual de commemoració de l'armistici del 1918: cada 11 de novembre, a qualsevol municipi de l'Estat francès, un seguici encapçalat per les autoritats municipals fa la volta al poble fins al monument dedicat als morts, els músics toquen La Marsellesa, el batlle fa un petit discurs i tot s'acaba amb un aperitiu. A l'extrem de l'Alt Vallespir i amb un peu ja a l'Alt Empordà, en un poblet d'uns 130 habitants com Costoja, “la passada” és sobretot una de les ocasions de l'any en què tothom es pot trobar. I aquest 11 de novembre es parlava molt de l'ós. És allà que Steve Cartwright va explicar les últimes notícies. Ell viu al mas Pinyers; és anant a buscar bolets cap a casa seva que un empleat de l'ajuntament es va trobar a les vuit del matí amb un ós. “Quan va arribar a casa meva estava blanc i molt alterat, no podia parlar”, diu Cartwright. Per aquest anglès, instal·lat aquí des de fa set anys, no hi ha cap dubte: “Va veure un ós, i el tècnic forestal que va recollir el seu testimoni també ho creu”. Uns dies després dels fets, als Pinyers es van quedar sense aigua. Cartwright va resseguir la canalització a través del bosc i va trobar d'on venia el problema: en una juntura, el tub estava desfet, la terra, remenada al voltant i, sobretot, es veien esgarrapades al tub, com si unes urpes l'hagessin estirat. Steve Cartwright ha fet fotos de l'escenari i ho ha tapat amb un plàstic, tal com li ha demanat de fer-ho l'Alain Bataille, el tècnic de l'Office National de la Chasse de la Faune Sauvage, que vindrà per aclarir-ho. (El telèfon del tècnic ha estat publicat a la premsa nord-catalana perquè els eventuals testimonis el puguin contactar). Però el propietari dels Pinyers està segur que ha estat obra de l'ós. “Visc enmig del bosc, he vist molts animals i sé el que poden fer, i això no ho ha pas fet un senglar”, assegura Cartwright. No li fa por viure amb la seva dona, Barbara, en un lloc tan apartat i amb la possibilitat d'un ós voltant per allà.
“S'ha de protegir”
Al contrari, ho troba “magnífic” i creu que cal protegir-lo. Ja ha avisat els caçadors . “Si sé que un caçador ha disparat l'ós, no els donaré més l'autorització de caçar a la meva propietat”, diu Cartwrigt, que posseeix unes 80 hectàrees entorn de casa seva, al final d'una llarga pista que baixa prop de la Muga, que fa de frontera.
Al poble, hi ha gent que podria tenir més informació, però no volen sortir als diaris. Un veí ha fet fotos d'unes petjades però no s'atreveix a dir si són d'un ós o d'un gos gros. Les ha ensenyat a un guarda forestal que finalment li ha dit que eren de gos.“Jo, mentre no el vegi, no m'ho crec”, diu una senyora. “Fa anys que visc enmig del bosc en un mas aïllat; hi ha molts animals per aquí, però un ós...”, diu, mentre se li escapa el riure. En canvi, Lucette Payrot, que també viu aquí, sí que creu en la presència de l'ós: “A prop del naixement de la Muga hi ha moltes coves i forats on se pot amagar”. Tots comenten els mateixos indicis: a més del testimoni de l'empleat de l'Ajuntament (que no vol fer-se conèixer), uns boletaires haurien vist l'ós pels voltants del mont Capell, cap a Sant Llorenç de Cerdans, i uns altres parlen també del roc, el turó just a sobre de Costoja. Al poble, tothom insisteix que també s'ha vist l'ós entorn de La Central, prop de Darnius, però aquesta pista perd força: els gerents d'aquest establiment afirmen categòricament que allà ningú ha vist res i que no saben d'on vénen aquests rumors. Però, passi el que passi, a Costoja hi ha prou material per alimentar converses durant força temps. “Ens fa parlar d'altres coses”, diu un veí amb un somriure, fent referència a les eleccions municipals, que han provocat tensions i han dividit l'Ajuntament i el poble en dos.
