medi ambient
Els municipis aposten per la recollida porta a porta
Riudecanyes va ser el primer municipi de la demarcació que s'hi va sumar fa 10 anys i ara ja n'hi ha 44 a tot el Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre
Un total de 44 municipis del Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre ja han apostat per la implantació del servei de recollida de residus porta a porta. De fet, el 80% dels municipis de menys de 5.000 habitants podrien aplicar –si volguessin– una política mediambiental basada en aquest model. El president de l'Associació de Municipis Catalans per a la Recollida Porta a Porta, Josep Maria Tost, explicava que és qüestió de “voluntat política i esforç”. A la demarcació, el procés ha estat lent però efectiu. L'Ajuntament de Riudecanyes, que casualment també encapçala Tost, va ser el primer, ara fa deu anys, a oferir aquest servei a la població i ara ja recicla selectivament més del 75% dels residus que s'hi generen. És més còmode i també més net perquè “els carrers estan buits de contenidors”. Només en tres anys s'ha doblat el nombre de municipis que utilitzen aquest sistema, tot i que és una mesura que “no pots imposar d'avui per demà” ja que la ciutadania necessita un procés d'adaptació. Ara ja són una vuitantena a tot Catalunya i més de 250.000 habitants que utilitzen el servei.
A la demarcació, hi ha 44 municipis que ja han aplicat el sistema, tot i que la Conca de Barberà, el Baix Ebre i el Montsià no s'hi han implicat, i al Baix Camp només es fa a Riudecanyes.
Tost està convençut que el servei porta a porta és “el millor sistema per recollir selectivament la brossa”. Moltes vegades, per “droperia” la ciutadania no ho fa bé, però “tots tenim uns drets i uns deures” i per això considera que s'haurien d'impulsar sessions de formació acompanyades de campanyes de comunicació i sensibilització a la ciutadania perquè aprenguem a seleccionar bé la brossa ja que, en definitiva, es canviïn els hàbits.
Pros i contres
El servei de recollida porta a porta no només implica que s'eliminin els contenidors del carrer (amb la qual cosa s'evita que se n'escapin males olors) sinó que principalment permet augmentar els nivells de recuperació, a banda que es retorna espai públic, que, de retruc, és més net. No obstant això, el cost de la recollida és moltes vegades superior, fins a un 20%, i té l'inconvenient que cal guardar els residus a casa fins al dia de la recollida, ja que es depèn d'un horari preestablert.
En què consisteix
“Moltes vegades se'ns acusa d'entrar a la cuina dels veïns”, explicava Tost, però és un defensor incansable d'aquest sistema. De fet, les xifres li donen la raó, perquè els resultats de recollida selectiva assolits en cada municipi tant en quantitat com en qualitat de la separació són en general d'entre el 60% i el 80%. La recollida selectiva porta a porta consisteix, doncs, que cada família lliura els residus que genera al servei municipal de recollida davant la porta de casa en uns dies i unes hores determinades per cada fracció. Aquest sistema, però, es fa més fàcil d'aplicar en municipis de baixa densitat de població perquè és més fàcil identificar els residus de cadascú.
Aquest model també permet la implantació de sistemes de fiscalització més justos com són els de pagament per generació (per exemple, pagament per bossa que es produeix).
Els models de recollida
Són els ajuntaments els que tenen competències sobre la gestió de residus municipals i els encarregats de determinar quin model de recollida s'adequa més a les característiques pròpies ja sigui en contenidors en superfície, contenidors soterrats, porta a porta o recollida pneumàtica. Fa uns mesos, l'Agència de Residus de Catalunya i l'Associació de Municipis Catalans per a la Recollida Porta a Porta van signar un conveni de col·laboració per millorar els nivells de recollida selectiva a tot el país, impulsar campanyes de sensibilització, però també per donar suport als ajuntaments i altres ens locals.
