La Costa Brava recupera hàbitats que s'havien perdut amb el creixement turístic
Al litoral gironí s'hi alternen aiguamolls, boscos, vinyes i conreus
El medi natural ha estat un dels més perjudicats pel desenvolupament urbanístic
L'impacte turístic i urbanístic que ha rebut la Costa Brava ha fet desaparèixer una part dels ambients i hàbitats històrics del litoral gironí. Això s'ha compensat les últimes dècades amb la protecció de zones amenaçades, com ara els aiguamolls de l'Empordà, el cap de Creus i més recentment, el Montgrí, les Medes i el Baix Ter. A més, la gestió del medi natural s'ha encaminat cap a una conservació activa dels espais que es mantenen més o menys verges d'edificacions i una recuperació d'ambients, que ha afavorit la proliferació d'espècies.
El llibre separa la Costa Brava en tres capítols: en el primer recull el cap de Creus, els Aspres i les Salines-l'Albera. El vent, les vinyes, l'aridesa i les estepes del cap de Creus acullen vegetació que no es troba enlloc més del món i ocells també excepcionals. Als Aspres els ambients aquàtics hi han permès la pervivència de la tortuga mediterrània. Mentrestant, a les Alberes el clima i l'entorn, juntament amb la gestió humana tan present en aquest espai, ha permès conservar-hi la vaca fagina com a espècie emblemàtica, enmig d'una gran riquesa biològica.
Terra d'aigua
El segon capítol recull la plana de l'Empordà, els Terraprims i l'Empordanet-Baix Ter, un territori definit per la presència d'aigua i la formació d'aiguamolls. La barreja de zones inundades i conreus, amb el Montgrí separant les dues planes empordaneses, l'ha convertit en un lloc de pas per a la migració de les aus, principal atractiu de la zona i un dels punts de referència al país en aquest sentit.
Quant a la zona central de la Costa Brava, les Gavarres, l'Ardenya-Cadiretes i la Baix a Tordera combinen els espais densament urbanitzats, on queden pocs hàbitats ben conservats, amb zones boscoses a les Gavarres i l'Ardenya, també bastant humanitzades i, per tant, amb molta biodiversitat però amb poca de singular.
