Medi Ambient
Arqueologia ornitològica
Un llibre recopila tots els ocells que s'han divisat al Parc Natural del Cap de Creus entre el 1950 i el 2000
Moltes espècies singulars s'han perdut o han retrocedit
Els ocells també serveixen per conèixer l'evolució del territori. Així es transmet en el llibre Anuari ornitològic del Parc Natural del Cap de Creus 1950-2000, de Ponç Feliu, editat pel Parc Natural del Cap de Creus del Departament de Medi Ambient, que a través d'una intensa recerca recopila totes les observacions que hi ha documentades durant la segona meitat del segle XX. Aquesta tasca, d'autèntica arqueologia ornitològica, ha permès recuperar llibretes, cròniques, revistes i anotacions d'uns 140 ornitòlegs, i conèixer quins ocells poblaven la zona abans que fos declarada parc natural, el 1998. Ponç Feliu explica que inicialment “els observadors que havien anotat els ocells que veien eren sobretot estrangers, de França o d'Anglaterra, que venien aquí de vacances”, i no va ser fins avançats els anys 60 que va canviar la tendència i l'afició a l'ornitologia va començar a arrelar a Catalunya. Van aparèixer pioners com Jordi Sargatal, Jenar Fèlix, Francesc Giró, Joan Morales, Manel Polls o Salvador Maluquer, molts d'ells empordanesos. Alguns van participar en una campanya el 1978 en què, ininterrompudament, van estar 31 dies a la punta del Cap de Creus observant ocells en plena època migratòria, i en la qual es van poder contemplar algunes espècies que no s'han tornat a veure mai més a la zona. Més tard, gent com Deli Saavedra, Josep Vilanova i Bernat Garrigós en van agafar el relleu.
En tot cas, aquesta informació que s'ha recopilat té un gran valor biològic, i fan del Cap de Creus el parc natural de Catalunya amb un major seguiment històric en el camp de l'ornitologia.
Espècies perdudes i guanyades
L'evolució de les espècies durant els cinquanta anys que es recullen al llibre també és una mostra de com ha canviat el medi natural del Cap de Creus. La conversió de moltes terres de pastura i conreu en superfície forestal, així com la urbanització arran de costa, han provocat la desaparició de moltes espècies, però també l'arribada d'altres de noves. Feliu explica per exemple que s'han guanyat els picots, un ocell típic de bosc i dels Pirineus “que fa 20 anys era impensable trobar al cap de Creus”. En el balanç general, s'ha guanyat diversitat, però s'han perdut espècies singulars, típiques d'hàbitats oberts, i que són precisament les que més es protegeixen actualment. A més, els ambients aquàtics arran de costa permetien trobar cignes i ànecs, per exemple, a Llançà, un fet que ara és impossible, perquè aquestes zones humides han estat ocupades per edificacions.
Ponç Feliu també destaca que ara han millorat molt els materials d'observació i la informació mateixa, i que això també facilita detectar més espècies, sobretot les marines. En aquest àmbit, el Cap de Creus és considerat el millor lloc de Catalunya on divisar aus marines. Precisament són les que menys han canviat durant els anys ja que no estan tan condicionades per l'entorn antròpic.
En canvi, pel que fa a les aus del litoral aquestes s'han vist molt afectades, sobretot per l'augment de la pesca, ja que les xarxes s'han endut part de la seva alimentació, si bé la major protecció actual ha permès fins i tot recuperar-ne de desaparegudes. Una tendència que ha anat a més.
L'XI Festival dels Ocells de Girona
Després de la jornada d'ahir, avui continuen els actes inscrits en l'11è Festival dels Ocells a Girona organitzat per l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona. Des de les 9 del matí fins a les 12 del migdia, tindrà lloc a les ribes del Ter, a Can Salvatella (accés des de Sant Ponç, a l'altura de l'heliport de l'hospital Trueta), l'anellament d'ocells, una activitat tècnica oberta al públic que ofereix el contacte directe amb les aus. Consistent en agafar, col·locar l'anell en qüestió i deixar volar l'ocell, aquesta activitat s'inscriu en els principals objectius d'aquest festival, que són apropar, divulgar i sensibilitzar els ciutadans respecte als ocells i la natura, i més concretament la que té lloc dins la mateixa àrea urbana. El festival va començar ahir amb el cens dels ocells aquàtics hivernants, el recompte de l'ajocador d'esplugabous a Fontajau i la presentació del web www.ecco.cat, un servidor sobre els efectes del canvi climàtic en els ocells de Catalunya, a càrrec de Marc Anton.
