Obren comportes al pantà de Rialb i Lleida es prepara per a una crescuda del Segre
La gran quantitat d'aigua acumulada i el desgel obliguen a obrir l'embassament per primer cop des que es va construir
Les comportes les van obrir diumenge, i ahir al migdia ja eren ben visibles els efectes al pas del riu Segre per Balaguer, uns quaranta quilòmetres aigües avall de l'embassament de Rialb. El riu ha començat a ocupar la zona enjardinada i de passeig que hi ha al marge esquerra del riu, i s'han posat tanques per impedir l'accés de vehicles a l'aparcament que hi ha al costat del pont vell.
Més avall, a Lleida, l'altre gran nucli habitat que travessa el Segre, la Guàrdia Urbana també ha muntat un dispositiu per evitar que els vianants i els vehicles accedeixin al parc fluvial del Segre: un lloc de passeig des del qual ahir s'havien de llançar els focs amb què clouen les festes de maig que ha viscut la capital del Segrià aquest cap de setmana. A mitja tarda, el Segre ja començava a ocupar algunes zones de la llera fora del seu llit habitual al seu pas per la ciutat.
És només el principi. Es preveu una forta revinguda del riu durant els pròxims dies.
La culpa és l'abundant aigua que ha caigut durant l'últim any a la conca del Segre, i especialment la neu que s'ha acumulat durant l'hivern al Pirineu i que les bones temperatures estan començant a fondre. L'embassament de Rialb ja ha arribat als 352 hm³ d'aigua i no pot suportar-ne més. Almenys fins que no finalitzin les diferents proves de càrrega que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre està fent des que es va inaugurar l'embassament, l'any 2000. Quan estigui a ple rendiment, Rialb podrà emmagatzemar 430 hm³, i es convertirà en el segon més gran dels Països Catalans, darrere del de Mequinensa. Aquest ha estat el primer cop que la CHE ha hagut d'obrir comportes a Rialb.
Segons una portaveu de la CHE, la mesura no ha de comportar més complicacions extraordinàries per a les ciutats del curs del riu que les habituals d'una primavera molt plujosa. «Ara mateix estem deixant anar de Rialb tanta aigua com entra de manera natural: 60 m³ per segon.»
«Domesticar» el Segre
En realitat, n'hi hauria d'entrar molta més. Però l'embassament d'Oliana, situat uns pocs quilòmetres dalt de Rialb, permet regular el cabal del Segre i domesticar-lo: a Oliana hi entren 134 hm³ per segon, dels quals 55 m³ s'utilitzen per generar electricitat i 62 hm³ segueixen el seu curs en direcció a Rialb.
Altres embassaments de les conques de l'Ebre de rius provinents del Pirineu estan en aquesta situació. A Catalunya, el pantà de Santa Anna, al riu Noguera Ribagorçana, també ha hagut d'obrir comportes. Al riu Noguera Pallaresa, tots els seus embassaments (Talarn, Sant Antoni, Cellers i Camarasa) estan a prop del màxim de capacitat i estan turbinant per generar electricitat amb l'aigua excedent que hi està arribant gràcies al desgel a les capçaleres.
«No retallarem més el Segarra-Garrigues»
El sistema d'embassaments Oliana-Rialb és clau en la regulació del cabal del Segre a les zones més habitades del seu recorregut, entre Ponts i Lleida. Si no poden exercir la seva funció perquè no admeten més aigua, la revinguda del riu és cosa de dies. Mentre que Rialb està ja a la capacitat màxima actual (en el futur en tindrà més), Oliana estava ahir al 85% de capacitat: amb marge, encara, per controlar l'avinguda d'aigua procedent d'un ràpid desgel de les capçaleres.
El sistema també és clau per als regs agrícoles de la plana de Lleida, la regió més gran de regadius del Principiat. Precisament, de Rialb ha de sortir l'aigua per al canal Segarra-Garrigues, un projecte encara en obres i ara en revisió arran la retallada que ha imposat la Unió Europea a les àrees de reg, per tal de protegir les aus pròpies de les zones estepàries de secà i que estan en perill d'extinció a causa de la desaparició del seu entorn natural.
Diumenge, durant una jornada amb representants de les associacions de defensa forestal catalanes a Cervera, el conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, Francesc Baltasar, va anunciar que la nova proposta de zones protegides per a aus (ZEPA) que la Generalitat acaba d'elaborar és l'última i no es presentarà cap més retallada. El govern ha incrementat en 14.000 les hectàrees protegides més, de les 28.000 que ja ho estaven, en un canal que afecta 74.000 hectàrees en total. En el cas que Europa no ho accepti, Baltasar no descarta anar per la via judicial, segons va recollir l'agència ACN. Baltasar també va anunciar que els ajuts als pagesos que no podran regar plenament també incentivaran «les coses que es poden fer bé».