medi ambient
A les comarques gironines hi ha unes 24.000 gavines
Més de la meitat són a les illes Medes, la resta es reparteix a la costa i l'estany de Banyoles
Cada vegada són més habituals en nuclis urbans i els ajuntaments han d'actuar per eradicar-les
Segons els últims cens elaborats per entitats mediambientals i la Generalitat, actualment hi ha unes 24.000 gavines a les comarques gironines. Bona part d'aquesta població es concentra a les illes Medes, amb 13.000 exemplars comptabilitzats, però l'espècie es reparteix en molts altres punts de la demarcació. Per exemple, a l'estany de Banyoles se n'hi compten unes 1.400; a Castell-Platja d'Aro, unes 1.200, i a la Selva, al voltant de 2.300. Segons el Departament de Medi Natural de la Generalitat, la població s'ha estabilitzat el 2010 respecte al 2009, però reconeixen que el creixement que ha viscut l'espècie els últims anys ha estat molt important.
Tot plegat està causant problemes en zones urbanes, on moltes gavines ja s'han acostumat a criar. La causa de l'elevat creixement és l'augment de residus que es generen, i que per tant ha augmentat les possibilitats perquè trobin menjar. A més, la proliferació de l'espècie, l'ha obligada que es vagi repartint pel territori i ocupi les teulades dels habitatges, provocant problemes de sorolls i brutícia. “Ja s'han acostumat a criar en teulades, i això complica la situació, perquè quan una cria ja ha nascut en un lloc així, està habituada al medi i es reproduirà també en una teulada”, explica l'ornitòleg Jordi Sargatal. Sargatal, quan era director del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, havia desenvolupat programes de control a les Medes, actuant tant en adults com en ous. Això va permetre reduir-les, però ara s'ha tornat a desbocar: “Han tornat a augmentar molt, i se les ha de controlar, perquè comporten molts problemes”. A part de la difícil convivència amb les persones, també hi ha una altra problemàtica. Sobretot en època de cria, les gavines no van lluny dels ous a buscar menjar, i això fa que ataquin altres espècies menors. A l'estany de Banyoles, per exemple, són uns depredadors d'ànecs petits.
El cas de Banyoles
Els consells comarcals del Pla de l'Estany i de la Garrotxa, l'Ajuntament de Banyoles i l'Agència Catalana de Residus han fet un front comú per foragitar els gavians que en determinades èpoques de l'any envaeixen les zones urbanes, en especial, Banyoles. L'Ajuntament d'aquesta ciutat té previst adjudicar d'aquí a poc els treballs, que consistiran a utilitzar aus rapinyaires (àligues i falcons) per espantar els gavians que es concentren a menjar als abocadors comarcals de Puigpalter i Beuda. El pressupost de la intervenció puja a 40.500 euros, la meitat dels quals els aporta l'Agència Catalana de Residus. Aquesta solució ja es va experimentar durant una temporada a l'abocador de Puigpalter.