Recs de nova generació

La història dels recs de la presa de Colomers i del Molí de Pals es remunta a l'edat mitjana, quan es va construir la resclosa de Colomers per derivar cabals i fer funcionar els molins fariners que hi havia a la zona. Uns 700 anys després, els recs continuen igual que aleshores, però han passat de servir per als molins a servir per al regadiu del Baix Ter i, cal no oblidar-ho, per abocar-hi les aigües negres d'alguns municipis. Per això una de les reclamacions de les comunitats de regants dels dos recs ha estat sempre modernitzar la infraestructura i canalitzar l'aigua. El mateix director territorial del DAR, Josep Guix, admetia ahir en una visita d'obres que «després de parlar-ne més de 40 anys, per fi podrem tenir uns recs moderns, del segle XXI». Amb aquesta obra es maten dos pardals d'un tret: per una banda, es pot estalviar al voltant d'un 25% de l'aigua que circula pel rec –i que es perdia per evaporació o per filtració–; i per l'altra, es guanya precisió en la distribució i gestió de l'aigua des del rec cap a les artèries secundàries i els camps de conreu.

La canalització dels dos recs hauria d'estar ja a punt per a la campanya de reg de l'any que ve. El desembre van començar les obres del rec del Molí de Pals, en què es canalitzaran uns 10 quilòmetres de rec que porta aigua a gairebé 3.000 hectàrees de regadiu. Les del rec de la presa de Colomers, també conegut com a rec de Sentmenat, que rega una quantitat semblant d'hectàrees, superen els 10 quilòmetres. Precisament ahir es va fer una visita a les obres d'aquest rec. El president de la comunitat de regants de la presa de Colomers, Jordi Aulet, va recordar que el territori necessita compensacions pel transvasament del Ter, i va indicar que pròximament també s'hauran de canalitzar els recs secundaris. Mentrestant, el director de l'obra, Daniel Pastor, de l'empresa pública estatal Seiasa del Nordeste, destacava que la canonada anirà fins a més de 3 metres sota terra, i que això permetrà llaurar-hi a sobre. A més, se sorprenia que fins ara no han trobat aigua subterrània que dificulti l'obra, un fet que es justifica per l'acumulació de llot que durant segles pot haver impermeabilitzat el fons del canal.

Però també hi ha qui no veu bé aquestes canalitzacions, sobretot entitats ecologistes, ja que al voltant del rec s'ha generat una biodiversitat i, a més, es tracta d'un patrimoni històric i antropològic. Tot i la canalització, però, es mantindrà un cabal mínim en els recs en superfície, precisament per aquests criteris. Fins i tot s'està estudiant convertir-los en un passeig cicloturístic, i recuperar patrimoni com ara els molins. O sigui, donar valor a una obra que fa 700 anys que funciona, i que segur que atrauria veïns i també turisme rural.