“Hi ha una tortuga autòctona catalana”

No podem quantificar-ho amb dades concretes. Sí, però, que en el treball de camp que duem a terme hem copsat dades que ens indiquen que es produeixen canvis i, a més, accelerats. Per exemple, als amfibis els tallem un dit, que, per cert, els torna a créixer, i podem arribar a conclusions sobre la seva alimentació, sobre l'equilibri entre sexes, etc. I aquí sí que notem que hi ha canvis.

El canvi climàtic, de fet, no deixa de ser una hipòtesi. Els fets, però, demostren que actualment els canvis es produeixen d'una manera molt accelerada. Són molt ràpids i això comporta que a moltes espècies els falti temps per poder-se adaptar a aquests canvis.

I tant! L'activitat humana fa que arribin espècies de fora. Val a dir que algunes no ocasionen cap problema, però altres sí. Posem com a exemple la moda de comprar tortugues de Florida (EUA) i, com que embruten molt, la gent se les treu de sobre. Amb la millor intenció del món les deixen en llibertat. Això provoca que per les seves dimensions i costums acabin devorant espècies autòctones, entre les quals hi ha també la tortuga Emys orbicularis, de mida més petita i que està en retrocés davant la imposició de la tortuga de Florida. A més, es produeix la paradoxa que en el seu hàbitat aquesta espècie es troba en perill d'extinció, precisament per la venda massiva que se n'ha fet en comercialitzar-la. I aquesta pot ser una de les causes de la desaparició d'una altra espècie de tortuga.

Sí, i tant! Hi ha espècies endèmiques de Catalunya, tot i que també es poden trobar en altres zones. Concretament, a la comarca de la Selva hi ha una espècie de tortuga autòctona que és la més ben conservada de tot el llevant de la Península Ibèrica. N'hi ha a Sils, a Riudarenes i a Caldes de Malavella. És precisament la que ha donat el nom a la nostra fundació: Emys.

Sí. La gent a vegades abandona les seves mascotes sense seguir cap directriu pensant que retornant-les a la natura ja ho fan prou bé. I no és així. Abans d'abandonar un animal, sigui mamífer o amfibi, cal posar-se en contacte amb el centre de recuperació de la fauna, amb agents rurals o tècnics, que els marquin unes determinades directrius.

A vegades sí. Tenim clar que la incidència de l'home és clara pel que fa a l'escalfament del planeta. Ara bé, també crec que l'alarma que s'ha creat sobre aquesta qüestió també forma part de la nostra naturalesa, en aquest cas previsora. De fet, formem part del medi.