Els municipis del Camp i l'Ebre, a reduir la factura energètica
Les mesures aprovades per l'Estat obliguen o incentiven els ajuntaments a estalviar i fer sostenibles els seus consums
Els deu més grans del Camp i l'Ebre van pagar el 2010 més de 10 milions sols en enllumenat
En plena crisi econòmica, agreujada encara més per l'encariment del petroli, el Consell de Ministres aprovava la setmana passada un paquet de vint accions per mirar d'abaratir la factura energètica de l'Estat, entre les quals l'estrella és la polèmica rebaixa a 110 km/h de la velocitat màxima a les vies ràpides. El pla, en tot cas, inclou altres mesures genèriques (Pla Renove de pneumàtics i calderes, línies de crèdit a empreses per a obres d'estalvi energètic, foment del biodièsel o del transport compartit, campanyes de sensibilització, etc.), però també algunes amb repercussions directes sobre els municipis.
És el cas, per exemple, dels ajuts del 30% que l'Estat atorgarà a les localitats entre 20.000 i 50.000 habitants que vulguin redactar un pla de mobilitat urbana per incentivar l'ús de la bicicleta o del transport públic. L'Estat, a banda, també oferirà ajuts per substituir per LED els llums dels semàfors, i pagarà íntegrament a tots els municipis menors de 200 habitants (un total de 27 al Camp i l'Ebre) el canvi de l'enllumenat públic per bombetes de baix consum. En el mateix capítol, s'exigeix als municipis majors de 25.000 habitants (set a la demarcació de Tarragona) complir abans de cinc anys el decret del 2008 (fins ara sols obligatori a les grans ciutats) que obliga a completar aquest canvi a tot el parc de fanals, per raons de contaminació lumínica. La idea, en aquest cas, és que el cost l'assumeixin les mateixes empreses energètiques, que cobraran a compte del que en el futur s'estalviïn en consum amb les noves bombetes. L'Estat, a més, demana una racionalització energètica general a totes les administracions, amb especial atenció als edificis públics, on proposa mesures d'estalvi com ara la instal·lació de calderes de biomassa.
Coincidint amb el mandat estatal, El Punt ha fet un repàs de com els deu municipis més grans del Camp i l'Ebre (tots els majors de 20.000 habitants) ja estan implementant aquestes i altres mesures d'estalvi. I és que en el seu conjunt, i malgrat els esforços per reduir-la, l'any passat es van gastar per exemple més de 10,2 milions d'euros només en l'enllumenat públic. I, pel bé de l'economia, però també del medi ambient, no es poden seguir malbaratant diners ni energia.
Tarragona.
Una altra mesura per a l'eficiència i la sostenibilitat es veu a tota la xarxa de semàfors, que està passant de tenir les bombetes incandescents a òptiques LED. Aquesta tecnologia, a més, també s'utilitza en la il·luminació nadalenca, amb la qual cosa l'estalvi, tant energètic com econòmic, és considerable. L'Ajuntament de Tarragona també ha decidit posar fre al malbaratament en la il·luminació de façanes, tant dels edificis emblemàtics com dels principals monuments, i des de fa dos anys hi encén els llums dues hores menys al dia. La retallada anual, amb això, frega els 45.000 euros.
En una de les primeres mesures desenvolupades del pla de mobilitat urbana sostenible, l'empresa municipal de transports també ha fet un esforç perquè la flota d'autobusos emeti menys CO2, i ha ajustat freqüències, línies i horaris per aconseguir que els vehicles recorrin 9.000 quilòmetres menys a l'any, un fet que suposa un estalvi d'un milió d'euros.
Reus.
Pel que fa a la il·luminació pública, el consistori ha invertit aquest mandat més de 2,6 milions per substituir fins a un total de 10.500 làmpades de vapor de sodi i mercuri per altres de baix consum, una iniciativa amb què ja s'ha aconseguit un estalvi d'entre el 30% i el 40%. La rebaixa de la factura de l'enllumenat, però, no és tota la que es voldria per l'augment de les tarifes elèctriques, que no permeten rebaixar prou els costos. Així, durant el 2010 es van pagar 1.677.000 euros.
D'altra banda, l'Ajuntament també defensa una mobilitat sostenible. En aquest sentit, el nou pla de mobilitat prioritza l'ús del transport públic en detriment del vehicle privat, i l'ampliació dels carrils bici, així com la implantació d'un servei de bicicletes.
Una de les últimes iniciatives que està impulsant el consistori és l'ajut a les empreses que facin productives les teulades de les seves naus i hi col·loquin panells solars, tal com, de fet, l'Ajuntament ja fa en edificis públics. A més, pel que fa a la construcció de nous equipaments s'apliquen criteris d'eficiència energètica en els dissenys arquitectònics. Un exemple és l'edifici del nou hospital, que estalvia un 35% d'energia amb els sistemes de funcionament sostenible. Altres mesures que aplica el consistori són la implantació progressiva de vehicles elèctrics a la flota municipal, cursos de formació per a treballadors municipals en estalvi i eficiència energètica, etc.
El Vendrell.
Cambrils.
Altres mesures han estat la instal·lació d'alguns parquímetres que funcionen amb plaques solars; s'han canviat els llums dels semàfors i a tots els edificis públics s'han posat llumeneres de menys potència i amb reguladors d'intensitat en funció de la llum solar. A més, una quinzena d'edificis municipals ja fan ús de l'energia solar, com són l'estació de busos, la deixalleria, el palau d'esports, les escoles bressol, el centre cultural i diversos centres escolars.
Cambrils, a més, està en la recta final de l'elaboració del seu pla de mobilitat urbana, un document on es configuraran les estratègies de mobilitat sostenible al municipi en els pròxims dos anys. Per redactar-lo, s'han analitzat els hàbits de mobilitat dels veïns –a peu, en bicicleta o en vehicle privat–, la seguretat viària, el nombre d'aparcaments, el consum energètic i les emissions associades als automòbils.
Salou.
Pel que fa a la mobilitat, l'Ajuntament està a punt de presentar els resultats d'un pla local de seguretat viària, en què s'ha treballat tot el darrer any, que proposarà, entre altres mesures per reduir la sinistralitat, l'ampliació dels anomenats carrils de convivència (carrils bici).
Valls.
En una segona fase, l'Ajuntament, que l'any 2010 va pagar una factura de 380.000 euros de l'enllumenat públic, renovarà els punts lumínics en el tram comprès entre la plaça de la Font de la Manxa i el cementiri i, posteriorment, en el sector entre el cementiri i la rotonda de l'N-240. A més, i d'una manera imminent també es reformarà la instal·lació elèctrica de l'escola Baltasar Segú i s'estudiarà la possibilitat d'instal·lar temporitzadors que controlin la il·luminació ornamental de monuments i façanes singulars.
Tortosa.
D'altra banda, Marín explica que el consistori ja aplica criteris d'eficiència i d'estalvi energètic en totes les obres que es fan. A més, s'ha renovat la instal·lació elèctrica i la climatització de l'edifici de l'ajuntament i també la del nou edifici d'Acció Social, a l'antiga comissaria de policia. A banda, el nou pavelló del Temple incorpora plaques solars per escalfar l'aigua, i està dissenyat per aprofitar la llum natural i haver de consumir menys electricitat. Una altra de les mesures que es volen aplicar és instal·lar plaques solars a les cobertes de grans edificis. De fet, fa més de quatre anys que l'Ajuntament ja subvenciona la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les cobertes del nucli antic.
A més, l'Ajuntament ja fa temps que va començar a substituir l'enllumenat públic per fanals més eficients, a través de les obres del pla integral del nucli antic (Pincat), però també aprofitant els dos fons estatals convocats al 2009 i el 2010. Abans d'acabar l'any, per exemple, s'ha de substituir l'enllumenat del barri de Santa Clara. El gener del 2008, ja es van substituir els llums dels fanals de l'avinguda Generalitat, entre el pont de l'Estat i el pont del ferrocarril, amb l'objectiu de millorar la il·luminació de la principal artèria viària de la ciutat, a més d'aconseguir un estalvi energètic addicional. Els llums nous han permès una reducció de 150 watts per hora i per fanal. Durant aquest mandat també s'ha renovat l'enllumenat d'altres grans artèries viàries, com l'avinguda Felip Pedrell (en el tram de Remolins), el carrer Llarg de Sant Vicent, el passeig entre Tortosa i Roquetes, el passeig de Jesús a Roquetes i els diversos carrers que s'han reurbanitzat al nucli antic.
D'altra banda, l'Ajuntament de Tortosa ja va aprovar el seu pla de mobilitat urbana sostenible el juliol del 2010. El document, redactat al llarg del 2009, va ser un encàrrec a l'empresa Assessoria d'Infraestructures i Mobilitat, la mateixa que ara està elaborant el pla de mobilitat de les Terres de l'Ebre. La consultoria va fer una sèrie de propostes per millorar la mobilitat a peu i en bicicleta, crear espais per als vianants, garantir l'accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda, habilitar nous aparcaments dissuasius i millorar la rotació dels aparcaments de zona blava. Algunes ja s'estan començant a aplicar: Tortosa ampliarà ara de 170 places la zona blava, a l'avinguda de la Generalitat, al barri del Temple i al pàrquing de l'estació. A més, ha ampliat l'àrea de vianants del centre i també ha ampliat l'anella de vianants dels voltants de la catedral.
(Informació elaborada per Sergi Casado, Núria Roca, Anna Estallo, Gustau Moreno, Lurdes Moreso i Òscar Palau).
LA XIFRA
Pla Europeu d'Eficàcia Energètica
En la mateixa línia que l'Estat espanyol, la Comissió Europea ha aprovat aquesta setmana un Pla Europeu d'Eficàcia Energètica, amb un altre seguit de mesures per millorar la competitivitat d'Europa i reduir tant les emissions com la dependència energètica. L'objectiu, de fet, és generar un estalvi anual que es quantifica en mil euros per llar, i que podria donar peu a crear uns dos milions de llocs de treball a tota la UE. Entre les noves mesures, es proposa obligar les administracions a adequar almenys un 3% –el doble que fins ara– dels seus edificis cada any, i a introduir criteris d'eficiència energètica en la contractació pública. També es vol estimular la renovació d'edificis privats, la realització d'auditories d'energia a les empreses, i la introducció de comptadors intel·ligents que informin el consumidor sobre el seu consum, a fi d'afavorir l'estalvi. La comissió convertirà aquestes accions, en els mesos vinents, en una proposta legislativa, i el 2013 en revisarà els resultats per veure si es compleix l'objectiu de reduir el total d'emissions un 20% el 2020.
Un fanal va i un altre no, per estalviar, al polígon industrial
A banda dels deu municipis més grans, és especialment ressenyable el cas del Pla de Santa Maria, on, condicionat pels càlculs pressupostaris, l'Ajuntament ja va acordar racionalitzar el consum energètic de l'enllumenat públic en un ple al desembre. Al polígon industrial, i aprofitant que hi havien d'instal·lar cable nou perquè els lladres l'havien robat, l'Ajuntament va fer operatiu un sistema que permet activar els fanals de manera alterna i deixa a les fosques les zones sense activitat industrial. Al nucli urbà, la il·luminació de monuments com l'església o l'edifici de la Fàbrica s'apaga a partir de les onze de la nit, i la intensitat lumínica es redueix a tot el municipi. Els responsables municipals estimen que amb la iniciativa reduiran 12.000 euros la factura anual.
Una despesa lumínica disparada per les urbanitzacions
L'Ajuntament de Vila-seca es va gastar 611.000 euros a pagar l'enllumenat públic el 2010. El vila-secà, de fet, va ser un dels primers ajuntaments a afrontar la reconversió, després que el 2009 obtingués un préstec a baix interès de l'Institut de Crèdit Oficial per a la renovació integral de l'enllumenat i la seva adequació a la normativa de contaminació lumínica, a tot el terme, inclosos els nuclis de la Plana i la Pineda. El projecte ha estat dividit en dues fases, la primera de les quals (que engloba més de 3.400 bombetes) ja ha estat adjudicada per 1,1 milions, mentre que la segona té un pressupost de licitació d'1,4 milions més. Es confia poder-les executar totes dues en uns 18 mesos, i tenir-ho tot plegat enllestit a final d'estiu del 2012. Amb això, l'Ajuntament confia estalviar-se entre un 25 i un 35% del cost anual.
En el marc de l'Agenda 21, ja en execució en diversos apartats, l'Ajuntament també preveu altres mesures d'eficiència, tant en la despesa d'energia en edificis públics com en qüestions de mobilitat, pendent en aquest cas de contractar la redacció d'un pla específic de mobilitat urbana. Les mesures, en tot cas, passarien per ampliar les places d'aparcament públic per a vehicles i bicicletes, així com els carrils bici –al raval de la Mar, ara en execució, ja se n'hi preveuen–, o promoure i difondre iniciatives per compartir cotxe.
Proposen privatitzar el canvi de bombetes i la posterior gestió del servei elèctric
L'Ajuntament d'Amposta preveu gastar-se enguany uns 400.000 euros en l'enllumenat públic. El consistori va rebre a final de l'any passat una auditoria energètica de tot el municipi i, amb l'objectiu de reduir la despesa, ha començat a substituir les bombetes de l'enllumenat públic de vapor de potassi per unes altres de vapor de sodi, de més baix consum. A més duu a terme un manteniment més acurat de les instal·lacions i connexions. L'Ajuntament, de fet, es planteja treure a concurs públic el manteniment de tota la instal·lació elèctrica i el canvi de sistema d'enllumenat, és a dir, externalitzar el servei a canvi de l'estalvi que es pugui fer en consum.
D'altra banda, l'Ajuntament té implantat el sistema de gestió ambiental EMAS, auditat i reconegut per la Generalitat, el qual determina l'estalvi energètic quant a l'electricitat, combustibles per a calefacció i refrigeració, material d'oficina (tinta, paper...), aigua i el control com les revisions dels ascensors i extintors dels edificis municipals.
Pel que fa a pla de mobilitat urbana, Amposta ja fa una dècada que en disposa, tot i que els grups de l'oposició insisteixen en la necessitat de millorar la circulació, ampliar els carrils bici i el servei de transport públic. La capital del Montsià no té cap semàfor per regular el trànsit, una mesura que ja suposa un estalvi energètic.