Despreniments importants a la ‘cara B' del cingle de Castellfollit
La cinglera del Turonell també està patint els efectes de l'erosió i fins i tot ha cedit un tros de carrer
L'Ajuntament vol habilitar-hi un itinerari a peu
El cingle de Castellfollit de la Roca està situat entre dos rius, el Fluvià i el Turonell. La paret més famosa és la que dóna al Fluvià i no ho és només perquè fins que no es va construir la variant de l'eix Pirinenc tot el trànsit hi passava per sota, sinó perquè l'interès geològic és més important. L'altra paret, la del Turonell, però, tot i no ser tan espectacular també té el seu interès geològic. Aquesta cara B de la cinglera pateix des de fa un parell d'anys despreniments d'una certa importància. En un dels episodis, es va arribar a desplomar una part d'un carrer transitat pels vehicles dels veïns d'un bloc de pisos que tenen garatges a la zona.
En aquesta indret, s'hi va haver de realitzar una intervenció d'estabilització. S'hi va haver de cosir la roca, segons explica el geòleg Llorenç Planagumà, i col·locar-hi malla metàl·lica. Més endavant, es va netejar sobretot de vegetació la zona afectada, però no la resta de la paret. Com a l'altra cara de la cinglera, el risc de despreniments importants no és elevat. De fet, els de més dimensió són de blocs d'un metre de llargada. És a dir, no hi ha cap risc que caigui tota una casa, per exemple.
Respecte al risc, Llorenç Planagumà diu que cal fixar-lo en la probabilitat que hi hagi una esllavissada que comporti danys personals i econòmics als assentaments que hi ha. “En un desert, el risc seria zero. A Castellfollit de la Roca, cal tenir en compte que hi ha un poble damunt d'una cinglera”, recorda Planagumà.
L'Ajuntament de Castellfollit de la Roca fa temps que pretén recuperar la cinglera del Turonell per, entre altres coses, inserir-la als itineraris a peu pels espais d'interès natural del municipi. L'alcalde, Moisès Corominas, diu que únicament cal una intervenció de neteja de la paret, sota la supervisió del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
El cingle de basalt de Castellfollit és el resultat de la solidificació de dues colades de lava, que provenien de Begudà i de Sant Joan les Fonts. La primera es calcula que té uns 210.000 anys i amb una alçada d'entre 4 i 5 metres està situada al peu. L'altra, es va solidificar al damunt fins a una alçada de 50 metres. Aquesta última sembla que és de fa uns 190.000 anys.
LES XIFRES
Les “joies” geològiques de la comarca de la Garrotxa
El cingle de Castellfollit, els volcans Can Tià, la Garrinada, Croscat i Rocanegra, i la plana de la Vall d'en Bas són les principals joies dels espais d'interès geològic de la Garrotxa i les que requereixen el grau més important de conservació. Ho afirma Llorenç Planagumà, que ha adaptat un mètode del Ministeri de Medi Ambient i hi ha introduït criteris propis com la singularitat dels processos geològics per establir el rànquing per puntuació dels 120 espais de més interès. L'estudi palesa que els valors volcànics són els més representats al catàleg i al mapa, ja que ocupen el 63% de la superfície total de les àrees d'interès i 25 estan entre els primers 28 indrets considerats de més alt interès. Planagumà qualifica com a correcta la gestió d'aquestes zones.
