L'Estat espanyol és a la cua d'Europa en la gestió dels sediments dels rius

Els experts diuen que a Itàlia o França ja s'han fet experiments en diversos embassaments

Mentre que a Itàlia, França, la Xina o els Estats Units ja s'han fet experiments reals i les primeres proves de com extraure sediments dels embassaments i retornar-los al rius, a l'Estat espanyol i en concret a la conca de l'Ebre, aquest tema encara no s'ha abordat d'una manera seriosa. Un fet sorprenent si es té en compte que fa dècades que els científics alerten que un dels problemes més seriosos que afecta el delta de l'Ebre és la manca d'aportació de sediments. «En general, aquest tema està poc estudiat perquè s'ha oblidat. Els sediments van per sota de l'aigua i ningú se'n recorda», explica Gregory L. Morris, un dels màxims experts en el tema i un dels que han participat aquesta setmana en les jornades internacionals Opcions per la gestió del sediment en rius regulats. Segons Morris, que té una important consultora ambiental a Puerto Rico, la construcció d'embassaments ha marcat el segle XX i la gestió dels sediments s'haurà d'abordar «ineludiblement» aquest segle XXI. El cas de l'Ebre és especialment sensible i semblant al del Mississipí, amb un delta en retrocés i doblement amenaçat pel canvi climàtic i la pujada del nivell del mar. Per això els experts que van participar en aquestes jornades, organitzades per l'IRTA Ecosistemes Aquàtics i que té el suport de l'Ajuntament de Roquetes i el govern català, es van mostrar sorpresos que encara no s'haja fet cap prova d'extracció de sediments al pantà de Riba-roja. No se sap com estan les comportes de fons, si se n'hauran de construir d'addicionals o si serà millor extreure els sediments mecànicament amb una draga. «En un termini màxim de quatre anys s'hauria d'actuar a l'embassament, perquè els resultats són lents», va opinar Morris. Però el cert és que qualsevol actuació a Riba-roja va lligada a la finalització dels treballs de descontaminació del pantà de Flix, uns treballs que encara no han començat i que tenen un termini d'execució de quatre anys. I a més hi ha les reticències de les hidroelèctriques. «És un tema que ha sorprès també molt els experts», va assenyalar Albert Rovira, de l'IRTA. Segons Rovira, en països com Itàlia o França són les hidroelèctriques les interessades a buidar de sediments els pantans perquè després tenen més capacitat i generen més energia.

En aquesta trobada científica en la qual han participat dinou experts de França, la Xina, els EUA, Itàlia, el Regne Unit, Suècia, Suïssa, Puerto Rico i l'Estat espanyol, també s'ha decidit la constitució d'una xarxa internacional per a l'intercanvi d'experiències i d'experts en la gestió del sediment.

Els experts que han participat en aquestes conferències han estat Gregory Morris, de la Gregory L. Morris Engineering de Puerto Rico; Zhaoyin Wang, de la Universitat Tsinghua de la Xina; Marcelo Garcia, de la Universitat d'Illinois, als EUA; Roger Bettess de la HR Wallingford, a Anglaterra; Anders Brandt de la Universitat de Gävle, a Suècia; Johannes Bühler d'ETH Zürich, de Suïssa; Massimo Peviani, de CESI Ricerca SpA; a Itàlia; i Peter Sharpe, Albert Rovira i Carles Ibáñez, de l'IRTA Ecosistemes Aquàtics



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.