Massís en flames
Un incendi al massís de l'Ardenya i Cadiretes afecta més de 400 hectàrees de bosc entre Solius i Llagostera, propagat per la forta tramuntana
Més d'un centenar de veïns, desallotjats preventivament dels nuclis de Fontbona, Sant Grau, Salionç i Cala Giverola
A més de vegetació, el foc va cremar dues retroexcavadores a l'abocador de Solius
Un incendi forestal va afectar ahir a la tarda més de 400 hectàrees de l'espai d'interès natural (PEIN) del massís de l'Ardenya i Cadiretes. El foc va començar pels volts de les dues del migdia, a la vora d'un camí proper al monestir de Solius –a Santa Cristina d'Aro–, però la forta tramuntana i el baix índex d'humitat ambiental i vegetal en van afavorir la ràpida propagació cap als termes de Llagostera i Tossa de Mar.
A les quatre de la tarda, les primeres estimacions xifraven en una quinzena les hectàrees cremades pel foc, un balanç multiplicat per trenta a primera hora de la nit, quan l'incendi continuava actiu. Malgrat això, després que la tramuntana remetés lleument, al capvespre es continuava treballant per mirar de controlar el foc.
Evacuacions preventives
Com que l'avanç de les flames era difícil de contenir, les autoritats van fer desallotjar els veïns de dos masos propers al perímetre, i, a mitja tarda, més d'un centenar de residents de la urbanització llagosterenca de Font Bona, i de les de Salionç, Sant Grau, Cala Pola i Cala Giverola, a Tossa de Mar.
D'entrada, el delegat d'Interior a Girona, Albert Ballesta, va insistir que era una mesura “preventiva”, per bé que un dels dos fronts es va acostar força a Font Bona, i les carreteres GIV-6821 i GI-681 van quedar tallades; aquesta darrera, només en el tram comprès entre Tossa de Mar i Salionç. Un dels fronts avançava per la vall de la Riera de Sant Baldiri en direcció al puig de les Cadiretes. L'altre punt crític era, al flanc esquerre, el puig del Montclar, on els bombers lluitaven perquè les flames no saltessin cap a la vessant litoral.
Origen desconegut
Sense cap indici sobre l'origen del foc, i descartada la hipòtesi que s'hagués iniciat a l'abocador de residus –posteriorment encerclat per les flames–, Ballesta explicava les dificultats per treballar “en una zona molt boscosa i abrupta” i amb el fort vent en contra.
Les 33 dotacions terrestres dels Bombers de la Generalitat es van incrementar fins a 55 al capvespre, quan els quatre hidroavions i l'helicòpter que participaven en les tasques d'extinció van haver de plegar. En el dispositiu també hi van participar diverses Agrupacions de Defensa Forestal i efectius dels Mossos d'Esquadra, Protecció Civil, el Servei d'Emergències Mèdiques i les policies locals. L'alcalde de Llagostera, Fermí Santamaria, seguia l'evolució de l'incendi des del centre de control, a tocar de l'entroncament de la C-65 i la C-35.
Danys materials
En espera que s'aturi l'avanç de l'incendi i se'n puguin avaluar els impactes, ahir a la nit no havia provocat danys personals. Les principals destrosses materials eren dues retroexcavadores que van ser engolides per les flames a dalt de l'abocador de Solius, on no es permetia l'accés del personal per motius de seguretat.
Simulacre sense efectius a Palamós
El complex geriàtric Palamós Gent Gran va ser l'escenari, ahir al matí, d'un simulacre d'incendi al magatzem subterrani per actualitzar els plans de prevenció de Serveis Sanitaris Integrals del Baix Empordà. Es va iniciar a les 12 del migdia, però l'incendi de Vilopriu i l'estat d'alerta del cos pels focs del Pirineu i els estralls provocats per la tramuntanada a tota la comarca van fer que, finalment, els bombers no hi prenguessin part.
La simulació, doncs, va concloure amb l'arribada dels Mossos i la policia palamosina a l'edifici, però la tècnica de prevenció de riscos, Núria Vidal, va restar importància a l'absència forçosa dels Bombers: “És un exercici per conscienciar la plantilla i practicar els protocols”, va destacar, i va afegir que també serveix per corregir errors. En aquest sentit, per exemple, Vidal va dir que ajustaran algun tancament de les portes antiincendis. Després de la prova, la segona que fan al centre, no descarten fer-ne una altra per assajar l'evacuació de pacients.
2003: l'altra ventada incendiària
Per trobar un precedent molt similar al devastador foc d'ahir a la tarda només cal remuntar-se al darrer gran incendi que va afectar el massís, el 31 de gener del 2003. Va cremar 550 hectàrees i també es va iniciar a la tarda, concretament a les quatre. En poc més de dues hores, empès per ràfegues de tramuntana de fins a 100 quilòmetres per hora, va avançar des de l'origen, al Golf Costa Brava de Santa Cristina, cap a dins del massís en direcció a Sant Feliu i Tossa.
Aquell dia, uns 200 veïns també van haver de ser desallotjats de les urbanitzacions: Punta Brava, Pedralta i Casa Nova –a Sant Feliu de Guíxols–, Rosamar –Santa Cristina– i Salionç. Cap edifici o urbanització no va ser afectada pel foc, però dos bombers van resultats ferits lleument en ser envoltats per les flames i un policia local de Llagostera va morir electrocutat per un cable d'alta tensió mentre col·laborava dins del dispositiu per controlar l'incendi.
Olot i Vilopriu, pendents del vent
A Olot, un petit incendi va cremar una zona de matolls i herba del sector de l'antic camp de tir de la Salut. El vent va provocar que la intensa fumera dels primers moments desplacés les cendres cap a una escola propera i a les primeres cases del sector de Benavent i de Mas Bernat.
Les set dotacions que bombers que s'hi van desplaçar, però, van controlar les flames ràpidament, tot i que van estar molta estona a la zona remullant el terreny perquè el vent no fes revifar les flames.
A Vilopriu, també al Baix Empordà, un altre incendi va afectar el sotabosc i una pineda de la urbanització Els Pins. En l'extinció hi van treballar deu dotacions dels Bombers, que el van aconseguir controlar sense que arribés a cremar un nombre gaire elevat d'hectàrees.
En tots dos casos, els cossos de seguretat estan investigant les causes, però no va caldre evacuar ningú, ni tampoc s'hi van registrar danys personals.
