Maresme
Compromís de la Generalitat amb les platges del Maresme
Territori i Sostenibilitat està enllestint l'estudi per determinar quines platges del sud de la comarca tornaran a necessitar sorra
L'Estat, que hi va abocar 20 milions fins al 2010, encara estudia com resoldre la qüestió
Les platges del Baix Maresme afrontaran, un any més, la temporada d'estiu sense una solució definitiva a la desaparició de la sorra per l'acció dels temporals i l'existència dels ports, que eviten que es torni a dipositar al litoral. L'any 2010, el llavors Ministeri de Medi Ambient, amb les competències en el litoral, va anunciar que no tornaria a regenerar més les platges amb sorra del fons marí. L'actuació, que s'havia dut a terme durant sis anys, havia significat una despesa global de més de 20 milions d'euros que no havia resolt un problema de pèrdua de sorra que es tornava accentuar amb els temporals de llevant tant de la primavera com de la tardor. Fonts del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient consultades van confirmar que “actualment s'està inventariant la problemàtica concreta de les platges del Maresme, amb les seves circumstàncies específiques d'erosió, per començar pròximament a projectar actuacions concretes de millora i recuperació”. Per tant, de solucions ràpides, cap ni una.
Els ports actuaran
Si des del ministeri es veu la problemàtica de les platges del Maresme com una qüestió a resoldre en un futur per determinar, des de la Generalitat es garanteix que hi haurà reposició de sorra a les platges “on sigui necessari”. En aquest sentit, fonts del Departament de Territori i Sostenibilitat van explicar que els tècnics estan a punt d'enllestir la campanya per determinar en quines zones caldrà traslladar la sorra acumulada als ports. El govern català exigeix des de la temporada passada als ports que presentin dues batimetries anuals, a la primavera i a la tardor. Aquests estudis permeten conèixer quin és l'estat del fons marí i descobrir quina és la quantitat exacta de sorra que els ports interfereixen.
Al territori, els ajuntaments més afectats per la desaparició del litoral –Montgat, el Masnou, Premià de Mar, Vilassar de Mar i Cabrera– confien en la paraula donada per la Generalitat. L'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch (CiU), avança que la prioritat de tots els municipis és garantir la seguretat de la línia fèrria de la costa, on en determinats episodis de temporal la circulació de trens ha quedat afectada. Pel que fa a les platges, els alcaldes tenen pendent reunir-se amb els responsables de la Generalitat per determinar les estratègies que hauran de seguir.
LA XIFRA
Un futur gens esperançador si no s'hi actua
Un 30% menys de platges al Maresme si no es resol la regressió que experimenta el litoral de la comarca des de fa anys. Aquesta és la conclusió a què van arribar els tècnics de l'entitat ecologista Natura després d'analitzar les conseqüències dels últims temporals del mes de novembre, amb destrosses evidents no tan sols a la costa dels municipis del sud. Segons els responsables de l'entitat, llavors es va constatar que l'acció de l'home amb la construcció de ports esportius havia accelerat el procés de regressió de les platges situades immediatament a l'oest d'aquests equipaments. “Els ports actuen com a barrera natural de la sedimentació de la sorra que porten les rieres”, va explicar l'enginyer de forest Oriol Bassa. Unes rieres que amb una menor erosió del sòl en els últims quaranta anys, a més, baixen cada cop menys sorra cap a les platges. Les aportacions puntuals de sorra, segons Natura, no resolen res, ja que la sorra “marxa amb els primers temporals”. La demanda: una solució “sostenible ambientalment”, com ara la construcció d'espigons submarins.
