La Carta del Paisatge obté el consens social del Priorat

El document de consens de la Carta del Paisatge del Priorat, enllestit aquests dies, ha acabat reunint la majoria dels ajuntaments, el Consell Comarcal, les dues denominacions d'origen vitivinícoles i l'oleícola, les conselleries de Territori i Agricultura, el Parc Natural del Montsant i el Consorci de la Serra de Llaberia, entre d'altres. El procés per aprovar la carta, iniciat el 2004, no ha estat senzill, perquè “la comarca necessitava madurar, créixer i creure en el valor del seu paisatge”, segons es reconeix en aquest document.

La iniciativa va sorgir als anys 90 de la societat civil. “Vam veure'n l'oportunitat en tenir un territori que s'havia preservat de les agressions del desenvolupament urbanístic i amb elements etnològics que estaven abandonats, però no destruïts”, explica Joan Carles Garcia, vicepresident del Consell Comarcal. Ara, entitats i institucions assumeixen, voluntàriament, alguns de la desena de compromisos del document entorn del respecte a l'activitat agrària, l'entorn urbà, els espais fluvials i el patrimoni arquitectònic. Són compromisos que cada entitat concreta. Com ara el de l'associació d'escaladors, que és de no foradar artificialment la roca; o el dels ajuntaments, que és evitar creixements urbanístics poc cohesionats. Dotze escoles han introduït enguany matèria educativa als cicles de primària i infantil. A l'espera de l'acte de signatura, els impulsors crearan una comissió de seguiment i una altra de tècnica que donaran suport a la implantació de les diverses accions. “És un compromís col·lectiu de futur per preservar un llegat que fa part de la nostra identitat”, afirma Joan carles Garcia.