pirineu
El retrocés dels ramats posa en perill el paisatge pirinenc
Un document del govern català aposta per incentivar les explotacions ovines i fomentar la biomassa
Fa temps que creix la preocupació per la manera com s'estén l'abandó dels boscos i els prats del Pirineu. L'alarma va tenir el seu punt més àlgid el mes de març, amb els incendis que en ple hivern van cremar centenars d'hectàrees al Pallars, l'Alt Urgell i la Ribagorça. Pobles com Peramea van haver de ser desallotjats perquè la barrera que formaven antigament els terrenys agrícoles i ramaders al voltant del poble, ara ha caigut en desús, cosa que ha permès que avancés la massa forestal.
Ara la Generalitat també reconeix que el ràpid retrocés de la ramaderia extensiva i el despoblament dels nuclis petits del Pirineu està posant en perill el paisatge pirinenc. Aquesta és una de les conclusions del Catàleg del Paisatge de l'Alt Pirineu l'Aran, que ahir el Departament de Territori i Sostenibilitat va posar en exposició pública en espera de la seva aprovació definitiva.
El document forma part del conjunt de catàlegs de paisatge de les diferents regions del país que va iniciar el govern català anterior. Els catàlegs fan un diagnòstic de la situació de l'entorn natural i urbà i assenyalen el camí a seguir en aquesta matèria. Però no tenen ni obligatorietat legal ni pressupost per posar en marxa les accions que s'hi assenyalen, que queden com a recomanacions per al desenvolupament del territori.
En el cas del Pirineu, el catàleg alerta que, sobretot a les solanes i la cotes mitjanes, l'abandó de l'agricultura i el despoblament dels nuclis aïllats, ja que la població l'absorbeixen les capitals de comarca, ha fet retornar la vegetació forestal al voltant dels pobles. El fenomen també està passant a l'altre costat de la frontera. Però allà les masses boscoses són més denses i no presenten tan risc d'incendi com a el vessant sud. A més, la desaparició de pastures està compactant les masses arbrades i fent més llargs els corredors forestals, amb el risc que suposa en cas d'incendis.
El catàleg del paisatge també assenyala que, a les obagues, la dràstica disminució de l'extracció de fusta ha fet més densa la massa forestal i l'hi farà més en el futur. Això posa en perill, assenyala el document, els prats humits que s'hi troben a dins. L'aposta dels redactors del catàleg és que l'administració hi promogui les centrals de biomassa.
Pistes d'esquí i miradors
El document entra en una de les més polèmiques discussions dels darrers anys en matèria ambiental i territorial i aposta per l'ampliació del Parc Nacional d'Aigüestortes i la seva zona perifèrica i perquè en aquesta àrea no s'hi puguin ampliar les infraestructures d'esquí. Això topa amb la vella intenció dels gestors de l'estació de Boí Taüll d'ampliar l'estació. L'ampliació del parc està bloquejada perquè l'alcalde de Vall de Boí, entre d'altres, la rebutja. El document també recomana la creació d'una xarxa de miradors i itineraris al conjunt del Pirineu.
