100 anys de la Costa Brava

Un diari català de gran tirada i prestigi, el dia 23 va dedicar un especial monogràfic a la Costa Brava, amb motiu del centenari del seu nom, complementant els reportatges amb fotografies d'indrets d'aquesta. Uns opinen que s'ha destruït la major part d'aquesta costa, i d'altres creuen que encara es pot salvar en bona part. Un és partidari dels segons: la crisi ha frenat el creixement embogit i incontrolat i hi haurà temps de reflexionar.

He de fer un aclariment. Per raons d'edat i salut, pròpies i de la tripulació de pesca que m'havia fet costat anys i panys, he venut la barca –els fatxendes en diuen barco– i fa dos anys que he perdut de vista la Costa Brava des del mar. He de dir, però, que quaranta anys de navegar-hi m'han convertit en un bon coneixedor de la seva geografia. Pobles costers, platges i cales; penya-segats, caps i roquerars; goles de rius, rieres i canals; illes, esculls i illots, m'han quedat gravats a la memòria visual. Estava segur, i en presumia, que coneixia la Costa Brava des del mar com pocs, pam a pam, fins avui que he tingut una gran sorpresa: han nascut una cala, una illa i un refugi de pescadors!

Vet ací que en el monogràfic esmentat hi apareix una fotografia el text del peu de la qual la situa així: «Una cala refugi de pescadors i una petita illa plena de gavines en un indret de la Costa Brava prop d'Empuriabrava». Puc assegurar que no n'han endevinat ni una! Des d'Empuriabrava en direcció nord hi ha platja fins el port de Roses i el massís de Puig Rom, sols interrompuda per l'entrada de Santa Margarida. Segueixen les platges de Canyelles i l'Almadrava, Punta Falconera, els Marbres, cala Montjoi i cap Norfeu. No segueixo: ni una illa, ni un refugi de pescadors. En direcció sud, la desembocadura de la Muga i el Fluvià, la platja de Sant Pere Pescador, el turó de Sant Martí d'Empúries i les restes del port romà. A prop, l'Escala, amb la seva costa irregular, Riells, el port, els penya-segats de Trencabraços i, finalment, la primera cala: Montgó. Costa abrupta i esculls vora la roca Foradada i finalment l'Estartit. Per trobar illes s'ha d'anar a les Medes o al Cap de Creus. De refugis de pescadors, sols resten: el de Cala Prona, al Golfet de Port de la Selva; el de cala Culip, al cap de Creus i el de cala Jòncols, de Cadaqués, llocs estratègics per refugiar-se quan navegaven a vela.

D'on és, doncs, la fotografia? És de l'illeta de S'arenella, a l'entrada de la badia de Cadaqués i el refugi d'uns estiuejants italians. El problema és un altre. L'especial es titula «Un futur per a la Costa Brava», subtitulat «L'opinió dels experts». Quan vam endegar, en Joan Cals, Narcís J. Aragó i el que els parla, el Debat Costa Brava, vam patir moltes aportacions d'«experts». La història es repeteix! Ho va dir ben clar un hoteler en sentir-los parlar: «La Costa Brava no vol ser emprenyada!» Clavat!