Girona ha tingut en 18 anys 26 terratrèmols menors
Les comarques gironines tenen una baixa intensitat sísmica, el que no exclou la possibilitat que es produeixi un gran terratrèmol
El sisme més devastador va tenir lloc el 1428 i va provocar un miler de morts
La demarcació de Girona té una baixa intensitat sísmica, igual que la resta de Catalunya; amb tot, des del 1994 i fins al 2012, és a dir en uns 18 anys, s'han registrat –entre els més significatius– 26 terratrèmols que han estat percebuts per la població gironina. N'hi ha hagut molts més, és clar, però aquests són els que, en major o menor mesura, han pogut ser percebuts, en oscil·lar entre els 2,0 i 2,9 de l'escala de Richter.
Per ubicar aquesta activitat sísmica, cal centrar-se en la zona de la Mediterrània occidental. Aquest punt està situat en una zona de col·lisió entre les plaques tectòniques d'Europa i de l'Àfrica, tot i que la convergència és moderada i els terratrèmols es produeixen amb poca freqüència. Amb tot, la història documenta moviments sísmics importants i destructius que es poden repetir en el futur, un cop l'energia que es va acumulant en els punts de col·lisió s'alliberi de cop. Això és precisament el que va passar el 2 de febrer del 1428, quan es va donar un dels terratrèmols més devastadors. Aquest sisme, que va tenir lloc durant la celebració de la Candelera, va provocar més d'un miler de morts i va esborrar del mapa els nuclis de Queralbs i Tortellà.
Activitat sísmica
L'activitat sísmica a les comarques gironines es concentra a la zona pirinenca i, en menor grau, a la costa i també a les falles de direcció sud-est a nord-oest, que van del Brugent fins a la Vall d'en Bas. Entre el 1994 i el 2012 s'han registrat uns 26 sismes amb un nivell de percepció alt. Les comarques amb més alta incidència són la Selva (10) i el Ripollès (8). A la resta de comarques, en aquest període, el nombre de moviments sísmics oscil·la entre 2 i 3.
L'activitat sísmica, segons un mapa d'epicentres que abasta del 1986 al 2000, s'ha concentrat principalment a la zona axial dels Pirineus i a les serralades costaneres, majoritàriament a la depressió de la Selva i a la plataforma continental catalana. Dels estudiats en aquest mapa, el terratrèmol de més intensitat va ser a Sant Pau de Fenollet, el 18 de febrer del 1996, d'una magnitud de 5,2, localitzat a l'oest de Perpinyà i percebut a bona part de Catalunya. Un altre sisme, de magnitud 4,6, va tenir lloc el 15 de maig del 1995, davant les costes de Tarragona. El 1994 va tenir lloc també una crisi sísmica, mar endins, davant les costes del Maresme.
Els vestigis d'Amer
Les comarques gironines tenen vestigis evidents o indicadors d'activitat sísmica. Un d'aquests punts, i que desprèn curiositat, està situat a uns quilòmetres del municipi d'Amer, a la zona boscosa on hi ha la font Pudosa. La font Pudosa és una bassa on es pot percebre el mormoleig que fan les bombolles de diòxid de carboni (CO2) i radó en trencar-se a la superfície de l'aigua de la bassa. El CO2, sobretot, és un indicador que encara hi ha activitat sísmica.
LA DATA
El gran terratrèmol del 1428
Tot i la baixa intensitat sísmica de les nostres comarques, la història documenta moviments sísmics importants i destructius. Un dels més devastadors (6,5) va tenir lloc el 2 de febrer del 1428, durant la celebració de la Candelera, va provocar més d'un miler de morts i va esborrar del mapa els nuclis de Queralbs i Tortellà. El sisme va ensorrar esglésies i campanars i va provocar desperfectes fins i tot a Barcelona, molt allunyada del seu epicentre, a Puigcerdà, a Camprodon, i va arribar fins a zones de l'altra banda del Pirineu. Això va tenir lloc en una Catalunya molt empobrida i encara amb brots de la pesta bubònica, el que explica la magnitud de la tragèdia, i van caldre anys per refer-se dels seus efectes. Malgrat el perill moderat que es produeixi un terratrèmol destructor, els seus efectes generalitzats i el seu caràcter, avui dia encara totalment impredictible, fan necessària la consideració del risc sísmic mitjançant una prevenció adequada. La Generalitat de Catalunya va crear el 1981 el Servei de Sismologia per estudiar amb detall la sismicitat del territori i fer-ne un seguiment proper per determinar les zones.
