El paisatge d'Horta de Sant Joan

El paisatge d'Horta de Sant Joan és de les coses més sorprenents de les terres meridionals de Catalunya; terres de frontera, però també, i sobretot, terres de continuïtats distintes, envers els horitzons amplíssims del Matarranya, o els revoltats dels Ports. Les terres de correu que els homes al llarg del temps han guanyat a l'orografia posen el punt just d'ordre, de domini de la terra, davant del gran poder de les muntanyes que s'estenen a llevant. La immensitat d'un horitzó que en la visió llunyana esdevé enigma, secret que només pot ser desvetllat en fragments quan hom hi penetra pels camins i els senders. Ports de diverses cares, de distintes pertinences administratives i malgrat tot el que ens han fet durant segles, d'una sola llengua, sense el prestigi i les essències que altres formes dialectals s'atorguen, però extraordinàriament viva i rica, quotidiana i espurnejant.

El paisatge d'Horta, el proper, el configura la complicitat juganera establerta entre les oliveres, els ametllers, les vinyes, els cereals i el bosc indòmit que no s'ha subjugat a l'ordre geomètric dels arbres de conreu. És el paisatge que s'endinsa Matarranya enllà, travessant el riu Algars, cap a terres d'adscripció aragonesa.

El paisatge del terme d'Horta, el muntanyós, té en propietat una part del pastís dels Ports. És aquest rerefons blavís que ens fa entendre que allò que abelleix als ulls és un món per si mateix, un paisatge de mil racons, una unitat que les terres planes que l'envolten el veuen i l'anomenen de distinta manera. La bellesa dels Ports és un esclat revoltat, indòmit, trencadís. Un món de roca, de bosc, d'altures que es trenquen i davallen fins a trobar els petits fils d'aigua que s'hi escorren. Les balconades de les mirandes, les intimitats de les fondalades, l'immens silenci davant dels horitzons en què es perfilen els pobles, les terres de conreu, les vies de comunicació. La parla de l'aire en la quietud de l'abandó dels masos i de la consuetud de la vida diària perduda per sempre més. El paisatge muntanyós d'Horta és una part del pastís dels Ports, però davant del blavís horitzó alterós i allargassat s'aixequen dues cireretes sense les quals tot seria d'una altra manera, més uniforme, més homogeni. Les Roques de Benet són un preludi majestuós de verticals arrodonides gegantines del gran concert que inicien en una mescla de blaus i ocres canviants al llarg del dia, dels dies de l'any. La muntanya de Santa Bàrbara és l'altra obra d'art, indissociable d'Horta. Un esclat, una lluita constant de forces que l'eleven, de pressions que l'afuen convertint-la en una balconada de mirada llarga, enmig del caprici de les restes de les parets de l'ermita i de la rengla de xiprers que la guarden.

Ara fa cent anys, Picasso hi va clavar una mirada pictòrica sense preu, posant el nom i el paisatge d'Horta en el cim de l'art del segle XX. El Centre Picasso commemorarà aquest fet amb diverses activitats, entre les quals l'exposició Picasso, fotògraf d'Horta que des de finals de juny es pot veure al Convent de Sant Salvador i la que s'inaugurà el mes de setembre amb obra original: Picasso: retrats dels amics catalans de joventut. El poder d'Horta de Sant Joan és l'immens valor patrimonial que disposa, el que la natura li va atorgar i el que els homes hi van construir o interpretar encertadament. I ho són també les formes raonades, intel·ligents i tenaces que alguns dels seus ciutadans han elegit per presentar-ho a un país, que per construir el seu imaginari sempre ha mirat al nord, oblidant els camins d'anada i tornada que condueixen cap a les altres terres germanes.