Curant l'Ebre
Cada dia s'extreuen amb una draga del pantà de Flix 2.000 tones de les 700.000 tones de llots tòxics i radioactius que s'hi han acumulat durant dècades per l'activitat industrial
L'Ajuntament de Miravet presenta un recurs contenciós administratiu perquè no té garantit un subministrament alternatiu si es contamina l'aigua de l'Ebre durant l'extracció dels llots
Vuit anys després que es fes públic l'informe del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que revelava que al fons del pantà de Flix s'acumulen milers de tones de llots tòxics i radioactius, com a conseqüència de l'activitat industrial d'Erkimia (ara Ercros), han començat realment les obres d'extracció dels fangs. Cada dia es draguen fins a 2.000 tones de fangs respecte a les 700.000 tones de llots amb metalls pesants i radioactius que hi ha, un procés que s'allargarà durant els pròxims dos anys; però el cert és que quan es va fer pública la «bomba» que s'acumula al fons del pantà el govern de l'Estat va assegurar que el 2008 l'Ebre quedaria net. Llavors, però, encara es desconeixia quin mètode s'utilitzaria per neutralitzar els llots.
Desviar el curs del riu, enterrar-los en un dipòsit segellat o bé aïllar la zona i extreure'ls eren les tres opcions que hi havia sobre la taula. Finalment, aquesta darrera opció és la que s'ha adoptat, tal com recomanaven la majoria dels científics. I l'obra acaba d'arrencar després de múltiples retards i amb una data límit per finalitzar els treballs: desembre del 2015. Si en aquest període no es completa l'extracció dels llots tòxics, la Unió Europea no subvencionarà el 70% del pressupost, que és de 165 milions d'euros.
«Els llots no s'han de quedar al fons del pantà, s'han d'extreure i hem de presumir d'executar el projecte de recuperació ambiental més potent del continent», manifestava el secretari d'Estat de Medi Ambient, Federico Ramos, fa unes setmanes, quan Estat i Generalitat van escenificar l'acord entre administracions que ha permès desencallar el projecte. Tant és l'interès que ha despertat el procés de descontaminació del pantà de Flix entre la comunitat científica internacional que el Ministeri de Medi Ambient ha creat una pàgina web (www.decontaminationflix.com) que informa de tots els detalls de l'actuació en català, castellà i anglès i que, pròximament, es traduirà al xinès.
Garantir la qualitat de l'aigua i eliminar els llots tòxics perquè no quedin residus a l'Ebre que puguin generar nous episodis de contaminació és l'objectiu de l'obra, segons ha explicat el director del projecte, Marc Pujols. «Hem fet un mur de palplanxes metàl·liques clavades fins al fons rocós que encerclen els llots», explica Pujols. Un mur que fa 1.300 metres de longitud i aïlla els fang tòxics. Com que el mur ja fa dos anys que està instal·lat, l'evaporació ha provocat que el nivell de l'aigua sigui inferior al recinte, de tal manera que si hi hagués algun problema seria l'aigua del riu la que penetraria al recinte i no a la inversa. També s'ha construït un mur de 1.100 metres de longitud al marge dret del pantà, així com una planta (dins del polígon químic d'Ercros) on es tractaran els materials extrets i l'aigua. «En una primera fase se separen graves i sorra, que no contenen contaminació, de l'aigua i i els llims, que es on es concentra la contaminació», explica el director del projecte. Posteriorment, es deshidraten l'aigua i els llims, l'aigua es trasllada a una depuradora, mentre que els llims es classifiquen en tres grups, depenent dels materials contaminats que contenen.
Forn de 1.110°C
Si en el resultat de l'anàlisi del material dragat predominen els compostos orgànics volàtils, es traslladen a la planta de desorció. Allà s'introdueixen al forn de desorció, a menys de 350 graus centígrads per evitar l'evaporació del mercuri. Pel que fa als gasos resultants del forn de desorció, passen a un forn d'oxidació tèrmica on s'escalfen a 1.100ºC. Després es refreda la temperatura a 200°C per evitar la formació de dioxines i el gas resultant passa per un filtre de mànegues per tal de recollir les partícules en suspensió.
En el cas que el llot deshidratat estigui format per compostos volàtils en concentracions moderades, el llot s'oxida al tanc de mescla afegint-hi reactiu i aigua. I una vegada completada la barreja, el material passa als dipòsits de reacció, on en dues hores s'obté un compost inert, insoluble en l'aigua i llest per ser traslladat a l'abocador.
Pel que fa al material extret del fons del pantà amb una elevada concentració de mercuri i d'altres metalls pesants, es processa a la planta d'estabilització. El llot passa per unes tremuges i es barreja amb aigua, ciment i additius específics amb l'objectiu d'estabilitzar el mercuri i evitar que aquest estigui present en el possible lixiviat del llot. És tot un procés força complex que fins ara només s'ha provat en laboratori, i certament ha funcionat, però mai s'havia executat a escala industrial.
Una vegada fet el tractament adequat als residus, es traslladen amb camió fins a l'abocador del Racó de la Pubilla, a uns 7 quilòmetres de distància. A l'abocador s'ha habilitat un vas de 6 hectàrees per dipositar-hi els residus del pantà. I quan s'hagin extret tots els fangs tòxics es durà a terme el procés de desmantellament del mur de palplanxes metàl·liques així com de la planta de tractament dels residus. Llavors ja sí que l'Ebre deixarà d'estar malalt.
L'alcalde de Flix, el socialista Marc Mur, destaca la importància de l'obra per al municipi i per al conjunt del país. «És una oportunitat per al poble, que encara el futur amb ombres», assenyala Mur, en referència a l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) d'Ercros. El calendari ha fet coincidir l'inici de l'extracció dels llots amb l'ERO d'Ercros, per la qual cosa molts flixancos (fins ara defensors de l'empresa química) s'han sentit enganyats. Tot i que la descontaminació genera llocs de treball, uns 75 directes més un centenar d'indirectes, no pot compensar la pèrdua d'ocupació a la fàbrica.El gràfic de com es fa l'extracció dels llots i les queixes dels ajuntaments per la “manca de garanties", a l'edició en paper de la revista Presència.
Què hi ha al fons del pantà?
Els estudis realitzats al pantà de Flix han detectat diferents elements contaminants: organoclorats, metalls pesants (principalment mercuri) i material radioactiu. Les concentracions d'aquests contaminants són relativament elevades i susceptibles de transmetre la seua contaminació a l'aigua que circula pel riu. Un fet que s'ha produït en almenys una ocasió. Va ser el desembre del 2001, quan es van detectar milers de peixos morts a l'Ebre, entre Flix i Ascó. Una baixada sobtada de la temperatura va provocar que el mercuri pugés cap a la superfície i les analítiques de l'Empresa Municipal d'Aigües de Tarragona va detectar 7,7 micrograms de mercuri per litre d'aigua, quan el màxim permès és 1. Amb tot, en condicions normals no s'ha detectat un transport significatiu de contaminants aigües avall del pantà.
