Es proposa a Algemesí la creació d'horts socials
Més Algemesí li fa costat perquè es tracta d'un projecte que funciona en altres localitats del País Valencià amb èxit
Al darrer plenari l'equip de govern proposà modificar el PGOU pel que fa a les zones verdes dels polígons de Cotes i Pepe Miquel per tal de poder ubicar allí zones esportives, i especialment per poder fer possible la proposta de la Federació Valenciana de Golf d'ubicar allí camp de golf.
Més Algemesí considera, que les zones verdes han de ser zones verdes i que el PGOU ja reserva suficient metres quadrats on pertoca per a noves instal·lacions esportives.
L'equip de govern considera que aquests terrenys són uns terrenys desaprofitats perquè per a ells una zona verda és essencialment “inútil”. En realitat no són terrenys inútils, sinó abandonats, tal i com demostra l'escassa inversió que hi realitzat l'equip de govern: 6 cèntims per metre quadrat, uns 6.000€ anuals per 100.000 m2.
Per a Més Algemesí les zones verdes són útils tant per raons ecològiques com socials, i per això aquestes zones són igual de necessàries que les empreses que en aquest cas les envolten.
A més a més, no es poden dedicar terrenys públics a el caprici d'una minoria que seria el que passaria si es fa el camp de golf, sinó que el seu ús ha de ser social. Per això, front a l'ús mercantilista i elitista proposat aquesta formació politica que ocupa la bancada d el'oposició planteja que a aquests terrenys es pose en marxa l'experiència del “Horts socials ecològics” que ja estan funcionant en altres ciutats del País Valencià, projecte que seria complementari i compatible amb la seua continuïtat i potenciació com a zona verda.
La proposta de Més Algemesí consisteix en cedir espais agrícoles de reduïdes dimensions, a particulars (200 m2) i a col·lectius(400-800 m2), que s'adjudicarien durant un determinat període de temps (entre 3 i 5 anys) prorrogable. En una primera fase es condicionarien entre 70 i 100 parcel·les depenent de la demanda que representarien entre 15.000 i 20.000 m2.
L'ajuntament com a propietari de les parcel·les i dels espais comuns que es troben en terrenys públics, mantindria la gestió dels mateixos i establiria les condicions i els horaris d'accés i treball. A les parcel·les sols es podran cultivar hortalisses, verdures, flors, plantes aromàtiques... per a autoconsum i mai s'utilitzaran per a finalitats comercials.
Tampoc es destinaran a la plantació d'arbres fruiters. No obstant això es permetria plantar un arbre fruiter per parcel·la, prèvia petició i autorització de l'Ajuntament que establirà uns criteris i mecanismes sobre aquesta qüestió. Únicament es podran utilitzar productes autoritzats per a l'agricultura ecològica.
Per fer possible açò últim els tècnics del ajuntament elaborarien un “Manual d'agricultura ecològica” redactat de manera senzilla però completa, que es repartirà entre els hortolans i estaria també a disposició de la resta de la població interessada en format electrònic.
Amb aquest Horts socials ecològics l'ajuntament aconseguiria moltes coses. En primer lloc fomentar el cooperativisme i l'associacionisme amb la compra comuna de llavors, planters, productes, eines, fems, etc. En segon lloc una funció social en estar destinats principalment a sectors específics de la població, com jubilats, aturats o persones en situació d'exclusió social, que podrien usar-los per al consum privat.
A més, es promocionaria la defensa del patrimoni ecològic, natural i antropològic a través del retorn als valors i sabers associats a l'agricultura tradicional. Es fomentaria a més el concepte de “sobirania alimentaria”, i per últim s'incentivaria la creació d'un banc de llavors locals per a la protecció i conservació de la biodiversitat del cultius autòctons propis de l'agricultura tradicional, llavors que d'altra banda, corren a hores d'ara, el perill de desaparèixer.