Les vies verdes de Girona generen feina per a més de cent empreses
Segons el consorci hi ha prop de 400 negocis més susceptibles de convertir-se en agents econòmics de servei als usuaris
Aquest any fa un decenni de la creació de l'ens que gestiona les rutes cicloturístiques
L'impacte del turisme a l'entorn de les vies verdes de Girona genera activitat econòmica per a més d'un centenar d'empreses. Són aquestes, un centenar, les empreses que ara per ara tenen acords amb el Consorci de les Vies Verdes de Girona per dotar de serveis les rutes, i que van des de l'allotjament i la gastronomia fins a les agències de viatges, lloguers i altres serveis complementaris. A part, en el consorci consideren que hi ha un ampli marge d'empreses noves amb les quals podrien crear sinergies: “Hi ha un tècnic que es dedica a això, a buscar nous agents econòmics que complementin els serveis de les rutes i atendre millor els usuaris”, explica el gerent del Consorci de les Vies Verdes, Gerard Darnés. Pel que fa a les activitats, l'oferta més àmplia és la d'allotjaments, amb un total de 57 empreses. Hi segueix la gastronomia, amb 23 opcions, i els lloguers de material per als cicloturistes, amb 13 negocis. En alguns casos es tracta d'activitat econòmica que s'ha creat directament per a les vies verdes. En d'altres, són negocis que ja existien, amb altres vetes de mercat per bé que complementen la seva oferta amb els acords amb el consorci. És el cas, per exemple, de diversos hotels que hi ha al llarg dels 353 quilòmetres de rutes que conformen la xarxa que gestiona el consorci. Alguns serveis oferts per aquests establiments són els de dutxa, garatge per les bicicletes o un lloc per deixar motxilles i equipatges. Un terç del total dels agents econòmics tenen el distintiu europeu de qualitat Bed & Bike. Es tracta d'un distintiu per a aquells col·laboradors que compleixen una sèrie de requisits de qualitat que reclamen els cicloturistes.
Bona part dels agents econòmics actuals estan vinculats a la ruta del Carrilet, entre Olot i Sant Feliu de Guíxols, de pràcticament cent quilòmetres. En aquesta ruta hi ha setanta-quatre serveis oferts per empreses privades.
En el consorci, però, destaquen que encara hi ha un gran potencial econòmic per desenvolupar. Segons les seves estimacions, al llarg de tots els recorreguts hi ha unes 400 empreses susceptibles d'atraure clientela entre els usuaris de les rutes gestionades pel consorci.
Aquesta col·laboració entre l'ens i les empreses es complementa amb la creació de punts de suport i informació al cicloturisme –a través d'acords amb els consistoris i els consells comarcals–en punts considerats estratègics. N'hi ha, per exemple, a Castelló d'Empúries, Torroella de Montgrí, Girona, la Jonquera, Sant Feliu de Guíxols, l'Escala i Olot, entre d'altres. La xarxa de rutes del consorci travessen un total de cinquanta-tres municipis de la demarcació.
Desè aniversari
El Consorci de les Vies Verdes de Girona es va crear el 2003, fa deu anys. Al principi disposava de 125 quilòmetres que gairebé s'han multiplicat per tres en aquests anys. En el consorci han detectat una evolució en els interessos de les persones pel que fa a l'ús de les vies verdes i rutes ciclables, i els valors mediambientals: “Cada vegada es valora més l'activitat física saludable, la sortida a la naturalesa i la sostenibilitat. Les famílies cada dia surten més per fer rutes en bicicleta, i molta gent també s'ha acostumat a agafar-la entre setmana. Això ha obligat al consorci, i per bé, a fer un esforç per ampliar els serveis i la seva qualitat”, explica Darnés. També destaca l'efecte desestacionalitzador que té el cicloturisme: “Primavera i tardor són les millors èpoques per als cicloturistes, i això porta gent fora de la temporada d'estiu. Un dels objectius que perseguim és que els camins i vies verdes no siguin només un camí per anar d'un punt a l'altre sinó que generin l'encís per la ruta, el paisatge, i que els usuaris el gaudeixin i el valorin per ell mateix, també”, hi afegeix. El consorci té set treballadors i dues persones més cedides per la Diputació. El pressupost per al 2013 és de 705.000 euros, una quantitat amb una rebaixa important respecte a l'any anterior, que va ser d'1.048.000 euros.
LES XIFRES
Una anella que uneix la Catalunya del Nord i Girona
Un dels projectes que s'espera que doni més projecció internacional a les rutes gironines és el Pirinexus. Es tracta d'una anella de 366 quilòmetres de rutes per fer en bici que uneixen la demarcació de Girona amb la Catalunya del Nord. L'anella enllaça amb la xarxa europea per cicloturistes Eurovelo.
El projecte Vuit queda encallat pel finançament
El consorci té redactat i acordat amb diversos ajuntaments l'execució del projecte Vuit, que recuperaria en forma de via verda la ruta del tren de la Bisbal fins a Girona, i la del tren Pinxo, des de Girona fins a Olot. De moment, però, no hi ha finançament ni previsió de quan podran executar el projecte.
Nous passos a Bescanó, Anglès i les Preses
El consorci vol arreglar durant els propers mesos tres punts negres de les rutes que gestiona, tots tres situats a la carretera N-141, coneguda com la “carretera de la vergonya”. El primer d'aquest punts negres hauria d'estar arreglat d'aquí a poques setmanes. Es tracta de la construcció d'un pas subterrani per sota de la carretera a Montfullà, nucli de Bescanó. Aquesta obra, en execució, ha estat llargament reivindicada pels usuaris d'aquest tram de les vies verdes. Des del 2006, es volia fer, però la falta de finançament no ho ha permès fins ara, que ja disposen, entre d'altres, de fons europeus. Un altre punt conflictiu és a l'altura d'Anglès, a la mateixa ruta del Carrilet. Està previst que aquesta obra s'executi quan es facin les obres de millora de l'anomenada “carretera de la vergonya”, promeses per la Generalitat, però encara no hi ha cap calendari ferm de realització. L'últim tram que en el consorci han fixat l'atenció és a les Preses. Aquesta reforma també depèn de la Generalitat. En el consorci esperen que al llarg d'aquest any es puguin resoldre aquests punts negres de la ruta del Carrilet. Per altra banda, es treballarà per millorar trams concrets de les noves rutes a l'Alt i Baix Empordà: “Ja estan definides les rutes i es poden fer servir, però l'objectiu és anar millorant i redefinint trams concrets, allà on es detecti que hi ha la possibilitat de fer-ho”, explica Darnés.
