«Les roques sembla que tinguin vida»

–«Crec que si busquem, encara s'hi poden trobar racons i històries prou interessants. Algunes de les que he posat al llibre ja són del passat per intentar recuperar una mica allò que es diu de la memòria històrica. Perquè buscant el passat sabem qui som. Amb tot, crec que amb una recerca a fons encara podem trobar coses autèntiques.»

–«Pràcticament he estat uns set anys del meu temps de lleure buscant en arxius, i els caps de setmana sortint amb la barca, o caminant pel litoral de Blanes a Portbou.»

–«Si no m'erro, em sembla que el litoral són cent vint quilòmetres. I com a exemple, per al capítol de les roques curioses, per trobar-ne una que es diu el Camell, a la zona del Port de la Selva, vaig estar caminant tres hores anant i tres hores de tornada. Llavors, això de cada poble, la veritat és que he visitat molts arxius municipals, dels quals he tret majoritàriament la informació. I he de dir que ha estat una feina molt laboriosa.»

–«Bé, sí, és cert. Perquè la meitat de les roques curioses que faig sortir al llibre són de collita pròpia. Anant amunt i avall amb la càmera, observant per trobar un angle determinat, he trobat coses que fins ara eren inèdites. D'altra banda, voldria aclarir que, a més del treball de recerca als arxius, el cert és que un quaranta per cent de les dades me les ha facilitat la gent de molts pobles que vaig entrevistar.»

–«Sí, i pentinant el litoral, amb les roques que he descobert, he volgut exaltar les peculiaritats de la mateixa Costa Brava. Són roques curioses que sembla que tinguin vida, ja que tenen formes de cares, d'animals o de símbols eròtics. El cinquanta per cent de les que surten al llibre les he batejat jo. Les altres són conegudes de fa molts anys. La veritat és que hi ha unes formacions geològiques molt curioses que molta gent es pensa, quan les veu en directe o retratades, que pertanyen a les costes de Grècia o de Sardenya. Doncs no, les tenim aquí, a l'abast de la mà, són nostres i gratuïtes.»

–«Va ser a finals dels anys 80, que em vaig comprar una videocàmera domèstica, i tenia una barca, no per anar a pescar, sinó per fer fotografies des del mar. El cas és que vaig començar a conèixer pescadors que em van anar explicant històries curioses del litoral, i em va semblar que era convenient anar-ho anotant i enregistrant tot. Així van sorgir les col·laboracions, primer en mitjans locals, i després en va sortir el llibre El perfil de la costa, i algunes participacions en programes de televisió com ara Gran angular, Matins d'estiu o Thalassa, per exemple.»

–«Sí, la meva aportació va ser recollir més de 500 topònims dels municipis de Begur, Palafrugell, Mont-ras i Palamós. Vaig estar un any entrevistant pescadors, submarinistes i propietaris de barraques. Vaig gaudir molt fent aquesta feina, perquè eren topònims que només coneixia gent molt gran, i en haver-los pogut fixar, ara es poden consultar i situar en el mapa. Perquè si no es fessin aquestes recopilacions, passen els anys i llavors és molt difícil poder reconèixer topònims tan antics.»

–«Bé, sempre que puc, una de les coses que reivindico són els camins de ronda. Perquè tal com marca la llei de costes, el que s'anomena servitud de trànsit, que són els sis primers metres a partir de les fites maritimoterrestres, són públics. I els visitants i evidentment la gent d'aquí hauríem de tenir dret a anar, a peu, des de Portbou fins a Blanes, per la primera línia de mar. Fet, aquest, que malauradament no es produeix. I vull assenyalar que no em refereixo a xalets construïts els anys trenta, quaranta o cinquanta, sinó a obres recents que s'han menjat la servitud de trànsit, incomplint clarament la llei de costes. Llavors, al final, tots plegats no podem gaudir del paisatge com cal.»