Medi ambient

L'Ebre, de nou al punt de mira

El pla hidrològic de conca fixa una aportació d'aigua per al delta de l'Ebre de 3.100 hectòmetres cúbics anuals, que agreujarà la regressió

La Confederació inicia els estudis per aprovar un cabal ecològic gràcies al suport de la Paeria al pla de la conca

El pla de conca hauria d'estar aprovat des del 2009, i abans de donar-li el vistiplau l'Estat ja ha iniciat la revisió del document
La PDE convocarà una assemblea per reactivar el moviment social a les Terres de l'Ebre i programar mobilitzacions

El pla hidrològic de la conca de l'Ebre arriba amb anys de retard. El document de planificació hidrològica que finalment ha superat tots els tràmits, i només està pendent de l'aprovació pel Consell de Ministres, s'hauria d'haver aprovat el 2009, així que quan rebrà el llum verd definitiu el seu període de vigència estarà a punt d'expirar (2015). De fet, el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient ja ha obert el període de consulta pública per a la revisió d'aquest pla. Un document que va rebre 1.619 al·legacions, uns 7.000 comentaris i que va suposar la realització de més d'un centenar de reunions de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) amb les nou comunitats autònomes afectades, però que malgrat tot no té en compte totes les parts. El pla hidrològic de l'Ebre topa frontalment amb el moviment social antitransvasament i amb el govern de la Generalitat, que, a diferència de fa 13 anys (amb el polèmic transvasament del govern d'Aznar), ara sí que rebutja el pla de l'Estat.

Per més que la CHE insisteix que és un pla bo per a tothom i que permetrà millorar la qualitat de l'aigua, el document deixa el tram final de l'Ebre eixut. El cabal ecològic, a Tortosa, serà deu mesos a l'any inferior als 100 metres cúbics per segon (és a dir, menys aigua que ara), amb una aportació d'aigua a la desembocadura de 3.100 hectòmetres cúbics anuals. La CHE insisteix que aquest és un cabal mínim garantit, però que hi haurà anys que el volum d'aigua que arribarà fins al Delta serà superior. Uns arguments que no convencen la Generalitat, que reclama un cabal de 7.167 hectòmetres cúbics els anys secs, 9.500 els mitjans i 12.543 els humits. “És un cabal impossible”, així de taxatiu respon el president de la CHE, Xavier de Pedro, a la reclamació catalana. Però segons el govern català, el cabal ambiental és una peça fonamental per a la supervivència del Delta, per frenar la regressió i la salinització. I segons el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, el diàleg amb Madrid encara és obert. “El secretari d'Estat d'Aigües tampoc està del tot satisfet de com han anat les coses”, va manifestar Vila en una visita a Tortosa. De tota manera, el conseller admet que desconeix quan aprovarà el pla de conca el Consell de Ministres.

Però, com s'ha fixat el cabal ambiental? Mentre que la CHE sosté que s'han basat en criteris tècnics per garantir un bon estat ambiental del riu i que el pla hidrològic respon a les demandes dels usuaris de la conca (regants, principalment), la Generalitat i la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) asseguren que senzillament es deixa al tram final l'aigua que sobra. La demanda agrària és de 10.800 hectòmetres cúbics anuals, per permetre el desenvolupament de 445.000 hectàrees de nous regadius, que s'afegiran a les 965.000 hectàrees que ja es poden regar. I d'aquestes noves hectàrees, 150.000 corresponen a Catalunya, que tot i rebutjar el pla hidrològic perquè el cabal ecològic és molt baix sí que està d'acord amb les noves concessions de reg. Des de la PDE es continua reclamant un debat tècnic sobre el cabal ambiental, perquè és l'única manera de blindar el riu i protegir el Delta. “La injustificada demanda agrària amaga un apoderament de les concessions d'aigua en mans de les grans comunitats de regants de la conca, l'objectiu no serà regar sinó mercadejar amb l'aigua, com ja va passar amb el pla hidrològic del 2000”, ha explicat el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs.

El mateix ministre Arias Cañete ha expressat que el 2014 redactarà un pla hidrològic nacional (una vegada tots els plans de conca aprovats) i des de les Terres de l'Ebre es tem que la història es repeteixi i es projecti un altre transvasament. A més, la reclamació d'aigua de l'Ebre continua vigent al País Valencià, on el president de la Generalitat, Alberto Fabra, ha assegurat que anirà junt amb els regants en la demanda d'aigua de l'Ebre davant el govern espanyol. Una aigua que podria arribar a Castelló través del canal de regadiu Xerta-Sénia, segons la PDE, tot i que el govern assegura que aquesta obra és per als pagesos de l'interior del Baix Ebre i Montsià. El Segarra-Garrigues seria, segons el moviment antitransvasament, la infraestructura que s'utilitzaria per transvasar l'aigua a les conques internes de Catalunya. Des del govern de la Generalitat, de fet, no s'observa amb mals ulls aquesta possibilitat, que té el vistiplau fins i tot d'alguns agents econòmics i socials del territori de Ponent. El director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Lleonard Carcolé, va insistir el desembre passat, en una trobada amb regants a Mollerussa, que “amb una visió de conjunt de país, i si hi ha cabals excedentaris”, es veu bé una la interconnexió. El grup de debat Compromís per Lleida, participat per sindicats, economistes, professors universitaris i polítics de Ponent, promou des del 2007 que el Segarra-Garrigues pugui servir per a un intercanvi recíproc de recursos entre Lleida i la resta del país, sempre que la cessió d'aigua no posi en risc l'explotació dels regadius existents ni l'equilibri ambiental dels rius de la conca de l'Ebre.

Precisament la posada en marxa de nous regadius és el que ha provocat el suport de les comunitats de regants al pla hidrològic de la conca de l'Ebre. També les del delta de l'Ebre l'han acceptat, tot i que a la Comunitat de Regants de l'Esquerra de l'Ebre, el president, Lluís Pegueroles, s'ha vist forçat a dimitir després de votar a favor del pla de conca.

mobilitzacions

Abans que el Consell de Ministres aprove definitivament el pla de conca, la PDE confia a poder reunir-se amb el ministre Arias Cañete. “No sabem si aquesta trobada s'acabarà fent o no, però crec que valdria la pena que el ministre escoltés les conseqüències que tindrà el pla hidrològic sobre el Delta. Crearà un problema social i de confrontació”, ha dit Tomàs. El moviment social antitransvasament té una llarga trajectòria i tota la maquinària a punt per quan s'aprove el pla de conca. Un primer pas serà la convocatòria de la 12a assemblea de la PDE, on la societat ebrenca decidirà quina resposta dóna a la planificació hidrològica de l'Estat. En aquest sentit, la PDE convocarà mobilitzacions socials com ja va fer l'any 2000 en resposta al transvasament de 1.050 hectòmetres cúbics previst pel govern d'Aznar. Una lluita que va ser intensa fins al 2004, quan el govern de Zapatero va derogar el transvasament, i que va incloure manifestacions multitudinàries a les Terres de l'Ebre, però també a Barcelona, Saragossa, Mallorca, Madrid, València i Brussel·les.

I la mobilització contra el pla de conca s'afegirà a les accions de protesta que ja s'han activat a l'Ebre contra el magatzem de gas submarí Castor, que ha desencadenat una crisi sísmica. “Una vegada més es concentren projectes a les Terres de l'Ebre que generen conflictivitat, activitats que perjudiquen la població i el seu desenvolupament”, ha lamentat Tomàs.

La lluita contra el pla hidrològic de l'Ebre també es traslladarà a Europa, on la PDE ja ha alertat dels riscos mediambientals que implicarà que el cabal de l'Ebre no sigui suficient. S'agreujarien els problemes de regressió i subsidència del delta de l'Ebre, una de les zones humides més potents de la Mediterrània. També, la Generalitat ha fet públic que portarà el pla de conca a Europa si no es modifica el règim hídric al tram final. I una altra línia que ha encetat el govern és la jurídica, així podria presentar un recurs contenciós administratiu al Tribunal Suprem, emparant-se en la disposició addicional desena del PHN sobre el cabal ambiental o portar-lo al Tribunal Constitucional, per invasió de competències i la impossibilitat del govern de defensar una zona humida.


La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre ja ha iniciat els estudis per tal de dotar el riu Segre, al pas per Lleida, d'un cabal mínim ecològic. El Segre, en determinades èpoques de l'any, fa força pena a la ciutat i el pam d'aigua que hi discorre en aquestes etapes genera problemes d'algues, acumulació de brutícia i desaparició dels pocs peixos que encara hi ha.

Lleida, amb el seu Ajuntament al capdavant, ha reivindicat durant anys aquest cabal ecològic, un riu de mínims, vaja. No obstant, fins ara, cap resposta de Saragossa, seu de la CHE.

Abans d'arribar a Lleida, el Segre “perd” aigua per les concessions i usos ja establerts, ja sigui per regadius, aprofitaments hidroelèctrics, industrials i per ús de boca.

El canvi de parer de la CHE es deu al suport que l'Ajuntament de Lleida ha donat al pla hidrològic de conca. És a dir, que es compensa amb més aigua per un suport polític al document base de la gestió hidrològica de l'Ebre i els seus afluents.

Abans d'acabar el 2013 hi haurà una proposta que durant el 2014 es debatrà amb totes les parts implicades i entitats locals en un procés participatiu. Aquest debat inclourà Lleida Ambiental, una plataforma ciutadana creada per reivindicar la dignitat del Segre. A finals de l'any vinent, s'haurien d'obrir comportes perquè el Segre baixi més ple i sigui més digne.

En mesos de poca aigua, com l'estiu, el cabal a Lleida ciutat és d'un o dos metres cúbics per segon i la Paeria en reclama 14 o 18 de mitjana.

Joan TORT

106,9 m³/s
És el cabal mínim de l'Ebre al pas per l'estació d'aforament de Tortosa, segons el pla hidrològic de conca. Hi haurà mesos que aquest cabal es limitarà a 80 metres cúbics per segon.
445.000
hectàrees de nous regadius preveu el pla, una demanda agrària que s'afegeix a les 965.000 hectàrees que ja hi ha actualment de reg.
1.619
al·legacions ha rebut el pla de la conca de l'Ebre durant els 6 mesos d'exposició pública.
16.000
hectòmetres cúbics d'aigua ha aportat l'Ebre a la desembocadura el darrer any hidrològic, mentre que l'any passat es va limitar a 3.800 hm³.

Interconnexió de conques, l'alternativa?

L'Associació Catalana d'Amics de l'Aigua proposa un pacte nacional de l'aigua, atesos els episodis de sequera que viu el país. El darrer va ser el 2008 quan el moviment antitransvasament es va mobilitzar

Més aigua per al Segre al pas per Lleida

mateix sentit ho proposa ara Amics de l'Aigua. Així, demana cessions temporals de drets d'aigua i la creació de centres o bancs d'intercanvi de drets d'aigua per racionalitzar la gestió del recurs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.