Fracking i terratrèmols a Vinaròs - Alcanar

Fa uns set mesos, es va fer un manifest a Castelló contra el “fracking” (fractura hidràulica) a les comarques del nord de Castelló, a Vinaròs, al sud de Tarragona, prop d'Alcanar. En aquell manifest, —signat per grups ecologistes, enginyers, agricultors, sociòlegs i gent de la universitat i la cultura de Castelló—, es denunciaven les conseqüències no desitjables que podien ocasionar les injeccions de química a les roques per a obtenir gas, s'exigia, que, per prudència, s'aparcara qualsevol projecte de “fracking”. Perquè podia causar moviments sísmics, contaminació dels aqüífers, destrucció de les muntanyes i conseqüències no previstes, etc. Per tant, 'preventivament', aplicant el principi de 'precaució', es demanava a la Consellera de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana que no autoritzara aquests tipus de tècniques brutals d'extracció de gas per l'impacte que podien tenir sobre el medi ambient, la salut i la vida de les persones. S'escrigueren articles i es recolliren signatures, sol·licitant que les autoritats polítiques no foren sordes al clamor popular i el criteri de científics de prestigi i independents contra aquests tipus d'estratègies extractives tan antiecològiques i perilloses per al medi ambient, per a la salut i la vida d'ecosistemes, animals i persones.

Davant d'aquestes denuncies contra el “fracking”, els empresaris, —que es beneficien de l'extracció de gas i els “seus” 'científics' al servei d'aquests negocis perillosos—, respongueren dient que 'no hi hauria cap problema', que la possibilitat de moviments sísmics o terratrèmols era 'molt remota', que els que denunciaven aquests riscs eren 'alarmistes' perquè era una possibilitat estadística quasi impossible. Perquè, deien que es feien tots els controls i els estudis geofísics adients perquè no hi haguera cap problema. Es menyspreava i menystenia les crítiques ecologistes, científiques i de “sentit comú” contra el “fracking” perquè s'afirmava, —com en el cas de les centrals nuclears— que la seguretat al cent per cent 'no existia' en les societats actuals, però, a la vegada, i contradictòriament, s'afirmava que 'tot' estava controlat, que s'havien pres 'totes les mesures de seguretat' i no hi hauria 'cap' problema. “Tots” els informes”científics”, —deien els que s'aprofiten econòmicament del “fracking” i de l'emmagatzemament de gas—, avalen que no hi haurà 'cap risc'. Per tant, calia desestimar les crides “alarmistes” dels que ens voldrien retornar a la “prehistòria” i estan en contra del “progrés” i del benestar que generen les “noves tecnologies” que marquen 'el futur' de les societats actuals. Això, deien, els profetes, els endevinadors de l'avenir i els acumuladors de guanys econòmics, sense importar-los res més que els diners.

Ara s'han registrat 400 terratrèmols entorn al magatzem de gas submarí de projecte ‘espanyol' Castor, situat a 22 quilòmetres de la costa davant de Vinaròs, i s'ha connectat la influència de l'activitat humana en els moviments sísmics. Aquests terratrèmols han despertat la preocupació sobre la seguretat i han fet que la gent qüestione la necessitat d'aquests dipòsits soterranis marítims. Els empresaris de Castor diuen que els “microterratrèmols” que es produeixen, normalment, no solen anar a més, diuen també que al món hi ha uns 600 magatzems de gas i els experts afirmen que potser hi ha hagut “negligències” per banda de l'empresa Castor perquè s'hagen incrementat terratrèmols que ens alguns casos han abastat el 3'7 (o més) en l'escala Richter. La gent a Vinaròs, Alcanar, Peníscola, Ulldecona, etc. està eixint al carrer a protestar i exigir el tancament de l'empresa ‘espanyola' Castor que actua al territori entre el nord del País Valencià i el sud del Principat per a emmagatzemar gas, sense tenir en compte els danys i els perills que generen les seues activitats industrials tan perilloses. Amb cartells que diuen “No volem Castor”. Els constants sacsejaments del terra ha fet encongir-se el cor de la gent, ha provocat insomnis, badalls, escletxes, sofriments, angoixes i innombrables malsons. Però, les autoritats polítiques ‘responsables' semblen una mica absents; com si no anés amb ells, com si fugiren d'estudi.

Des de la Generalitat de Catalunya s'ha denunciat la manca d'informes geològics i ambientals, s'ha advertit que havien denunciat el risc de l'empresa Castor i el govern de Madrid no havia fet cas; des del Govern de l'estat s'han defensat dient que s'investigaran les causes i que, mentrestant, s'aturarà l'activitat d'aquesta empresa de gas, però, que no es preveuen moviments sísmics ‘rellevants' (diu el ministre d'indústria); des de la Generalitat Valenciana, el president Fabra, ha demanat “serenitat” i “tranquil·litat” a la població afectada i diu que s'ha obert una ‘finestreta' perquè el veïnat dels pobles afectats pose les reclamacions oportunes, en un intent, potser, de desmobilitzar les protestes i donar suport a les errades del Govern de Madrid. Sembla que un estudi va avisar després de l'extracció de petroli, la injecció del gas desplaçaria l'aigua de l'antic jaciment cap a la falla i podria causar moviments en les plaques del subsòl; l'empresa assegura que la falla ‘no s'ha mogut' i es preveu que desmantellar el magatzem de gas costa 143 milions d'euros.

La Generalitat “Valenciana”, al meu parer, s'hauria de coordinar amb la Catalana per defensar no els interessos de l'empresa explotadora del gas sinó a la població afectada; hauria d'exigir el tancament i el desmantellament del magatzem de gas, s'hauria d'exigir responsabilitat a l'empresa i al Govern de l'estat per autoritzar aquests tipus d'activitats perilloses i irresponsables. No s'hauria de finançar el desmantellament amb diners públics, que pague la pròpia empresa Castor i els polítics que autoritzaren unes activitats que no s'haurien d'haver permés en cap cas. No hauria de semblar, —com sembla—, que no es pren ‘seriosament' la defensa de la valenciana [o catalana] gent que està afectada per una empresa que no s'hauria d'haver autoritzat que emmagatzemara cap gas. Perquè hi havia informes que advertien que era perillós. Perquè no s'havien fet els informes geofísics i ambientals corresponents. Perquè s'havia avisat, des de la societat civil del Baix Maestrat, Castelló i Tarragona, que, el “fracking” era molt perillós i podia causar els problemes que s'han acabat generant. Perquè davant els riscos tan perillosos per a la població, no s'ha de prioritzar els guanys econòmics, si no el medi ambient, la salut i la vida de les persones. És lògic que al nord de Castelló i a les Terres de L'Ebre es consideren maltractats pels polítics i se senten com “el pati del darrere” del Principat, per la instal·lació de centrals nuclears, extraccions perilloses de petroli i gas, emmagatzemaments químics, amenaces de transvasament del riu Ebre, etc. No obstant, —sense qüestionar les 'responsabilitats' que hi haja en els distints governs de les Generalitats, els ciutadans de Vinaròs, del Baix Maestrat i de les Terres d'Ebre han de saber que aquestes amenaces i instal·lacions, bàsicament, s'han decidit des de Madrid; en contra dels interessos del Principat de Catalunya la Vella i del País Valencià [de Catalunya la Nova].