Un mes de novembre roent, després d'un estiu relativament tranquil
Les condicions meteorològiques, un vent fort i una humitat molt baixa, expliquen la situació de risc actual
L'absència de gestió forestal agreuja el problema dels focs
El pitjor incendi del 2013 a Catalunya s'haurà produït al novembre, fet que posa en evidència que aquest any la situació de perill s'ha traslladat de l'estiu a la tardor. Tot i l'aparent contradicció, dilluns passat, 11 de novembre, es reunien les condicions perfectes per definir una situació d'alt risc d'incendi a les comarques gironines. Les fortes ratxes de vent eren el primer condicionant: a Portbou s'havien observat ratxes de fins a 140 km/h, però a la mateixa àrea on es va iniciar l'incendi del Baix Empordà, dilluns a la tarda les ratxes de vent havien arribat a 100 km/h. Tan o més important que el fort vent, un altre element determinant és l'extrema sequera que hi ha a les comarques gironines, amb nivells d'humitat que no superaven el set o el nou per cent als punts on va començar l'incendi.
Rècords d'humitat baixa
Els serveis de meteorologia de Catalunya recullen precisament que dilluns a la nit a la ciutat de Girona es va aconseguir un rècord històric des del 1911: una humitat d'un 3%, la més baixa mai registrada en un mes de novembre. Les quantitats de pluja acumulada en els últims dotze mesos estan per sota de la normal: a la zona afectada per l'incendi ja fa 34 dies que no hi plou. A l'observatori de Bellcaire d'Empordà, en els últims 164 dies només hi ha hagut sis dies de pluja.
Amb una situació excepcional de vent i sequera, només falta un tercer element per crear una situació d'alt risc, la matèria combustible; aquest element, però, malauradament està garantit d'uns anys ençà per l'absència de ges tió forestal en bona part dels boscos del país: el retrocés de l'agricultura i l'abandó de les pastures i de l'explotació forestal faciliten el creixement incontrolat d'un sotabosc que garanteix l'excés de matèria combustible i converteix el país en un polvorí.
Malgrat la desgràcia, aquesta vegada la sort en l'àrea afectada per l'incendi és que bona part d'aquest territori encara és agrícola i que els conreus, en certa manera, han pogut fer de tallafocs. Una situació que no es donaria si el foc saltés al massís de les Gavarres, on ja no hi hauria discontinuïtat ni aturador per al foc.
LES XIFRES
L'etern problema de l'absència de gestió forestal
Tot i les condicions meteorològiques que converteixen aquest mes de novembre en un període d'alt risc d'incendi més habitual els mesos de juliol i agost, el foc del Baix Empordà torna a posar sobre la taula l'absència de gestió forestal als bosc català: majoritàriament, el bosc és a mans del sector privat, que renuncia a aquesta gestió per falta de rendibilitat econòmica, i el sector públic no pot substituir-ho per falta de recursos. Més greu encara, l'absència de recursos de l'administració ha fet recular en alguns aspectes: en aquest sentit, alguns dels pagesos afectats per aquest últim incendi apunten com una de les causes de la ràpida propagació del foc l'estat de deixadesa de moltes rieres que l'Agència Catalana de l'Aigua no hauria netejat.
