MEDI AMBIENT
Reintroducció pionera de musclos de riu
Per primer cop a Europa, estan repoblant amb èxit l'estany de Banyoles amb centenars de nàiades autòctones criades en captivitat
Mai fins ara s'havia aconseguit a Europa reproduir nàiades (musclos d'aigua dolça) en captivitat a gran escala i alliberar-les amb èxit a l'aigua. Això ha passat a l'estany de Banyoles en el marc del Projecte Estany –finançat per la UE i executat pel Consorci de l'Estany– de reintroducció d'espècies autòctones en aquesta zona lacustre. Molt probablement, aquesta experiència servirà perquè una operació similar es faci en altres rius i llacs del continent.
En els darrers mesos els tècnics del consorci han deixat anar a l'estany uns 500 exemplars de nàiades, als quals pròximament s'afegiran uns 300 exemplars més que de moment estan en gàbies d'aclimatació situades al llac mateix. Aquestes 800 nàiades són les juvenils supervivents dels 130.000 exemplars que s'han aconseguit a partir de 900 peixos (les larves de nàiades han de parasitar en un peix abans de madurar). Es tracta de les espècies Unio mancus i Unio ravoisieri, protegides a la península Ibèrica; tenen dos anys i mig d'edat i fan prop de 3 cm de longitud. Mentrestant, al laboratori es mantenen en captivitat uns 2.000 exemplars molt més joves, els supervivents dels quals s'alliberaran quan tinguin prou envergadura.
La producció en captivitat s'ha dut a terme des del 2011 en un laboratori situat a prop de l'estany. En aquest espai controlat, les larves han viscut amb aigua i sediments de l'estany mateix. Aquestes condicions, sumades al fet de no tenir-hi depredadors (habitualment, peixos i el cranc americà), han contribuït a l'èxit del projecte.
D'altra banda, s'han deixat anar barbs de muntanya i bagres portadors de larves de nàiades, que hauran contribuït també a la repoblació.
LA XIFRA
Indicadors de la qualitat de l'aigua
Per sobreviure, els musclos d'aigua dolça necessiten un entorn molt concret: a part de disposar d'uns peixos concrets (per parasitar-los) i un bosc de ribera capaç de protegir-los de les avingudes sobtades, els cal un cabal continu d'aigües netes i un sediment sense contaminants. Per tant, un riu o un estany amb nàiades es pot considerar un lloc amb bones condicions ambientals. A l'estany de Banyoles, com arreu del continent, les nàiades estan en perill d'extinció. Expliquen els tècnics del consorci que el que ha passat és que havien minvat el barb i la bagra autòctons, que eren les espècies on aquests musclos s'havien acostumat a parasitar.
