L'estany de Banyoles, restaurat

Quatre anys després d'haver-lo iniciat, a final de desembre es va donar per tancat el Projecte Estany, l'ambiciós programa cofinançat per la Unió Europea que tenia com a objectiu recuperar la fauna i la flora que tenia l'estany de Banyoles abans que, al llarg del segle XX, s'anessin introduint espècies de fauna exòtiques. El primer balanç que en fa el Consorci de l'Estany –l'ens que gestiona l'espai natural protegit i promotor de la iniciativa– és clarament positiu i s'espera que la feina feta a la zona lacustre de Banyoles serveixi de model per a altres llocs d'Europa que es troben en una situació semblant.

Pel que fa a xifres, el balanç es resumeix, d'una banda, en l'eliminació de més de 100.000 peixos i d'unes 580 tortugues exòtics. I d'altra banda, en la reintroducció d'uns 20.000 exemplars de peixos i 130 tortugues autòctons, així com l'alliberament de centenars de nàiades (musclos d'aigua dolça) criats en captivitat, per primer cop al continent. Tot i que el programa s'ha acabat, es mantindrà de manera indefinida un control sobre aquestes poblacions. La xifra de diners invertits també és notable: una mica més d'un milió d'euros, dels quals la meitat els ha posat la UE mitjançant el programa Life. L'altra meitat l'ha posada la Generalitat (a través del Departament d'Agricultura i l'Agència Catalana de l'Aigua), la Diputació i Aigües de Banyoles, la concessionària de la distribució de l'aigua potable a la ciutat. Sota la coordinació del biòleg Miquel Campos (màxim responsable tècnic del Consorci de l'Estany) hi han treballat 31 especialistes en diferents camps i 25 becaris. Una expressió que ha fet fortuna per descriure la situació abans de la intervenció diu: “A efectes de fauna i flora, l'estany de Banyoles és un llac americà.” Es creu que la transformació va arribar a principi del segle passat, amb les campanyes d'introducció d'espècies foranes promogudes pel naturalista Francesc Darder. Més endavant, la pràctica la promocionarien les societats de pescadors i organismes oficials. Per últim, també hi han tingut força a veure els alliberaments de mascotes, bàsicament tortugues i peixos. Tres anys enrere, les principals espècies de peixos de l'estany eren la perca, la perca americana, el peix sol, la luciperca i la carpa. En aquest últim cas, va ser força discutida la condició d'“exòtica” però finalment es va incloure en la llista dels peixos a eliminar. Pel que fa a tortugues, la dominadora era la de Florida, també coneguda com la d'orelles vermelles. Mentre que per a les tortugues es va recórrer a les trampes, per retirar els peixos forans es van usar diferents tècniques de pesca, inclosa l'elèctrica: es produïen unes descàrregues a l'aigua per deixar estabornits els peixos, que seguidament es retiraven.

Un cop netejat el llac s'hi van introduir el barb de muntanya i la bagra. Paral·lelament es van criar nàiades en un laboratori, que s'estan deixant anar periòdicament, i s'hi ha introduït tortugues d'estany, criades al centre de reproducció de l'Albera.