El Suprem confirma l'ordre de tancar l'abocador de Cruïlles
L'alt tribunal condemna la Generalitat a sufragar el buidat del dipòsit i la descontaminació
El municipi, però, ja lluita contra una llicència ambiental posterior
El Tribunal Suprem (TS) va confirmar el dia 14 passat que l'activitat de l'abocador de Vacamorta –al terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura– ha de cessar i que la Generalitat, en el termini de dos mesos, ha d'emprendre les tasques de restauració ambiental dels terrenys al seu estat anterior a l'inici del dipòsit de residus, l'any 2000.
L'alt tribunal ha desestimat el recurs de cassació que l'empresa promotora de la instal·lació, Recuperació de Pedreres, SL, i la Generalitat van presentar contra la darrera sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que el setembre de 2011 ja va anul·lar, per segon cop, l'autorització ambiental que el govern català havia signat l'any 2003 per donar cobertura a l'activitat del dipòsit de residus industrials. Un any abans, el 2002, el TSJC ja havia tombat la llicència municipal d'obertura amb la qual la instal·lació va funcionar els primers anys.
La polèmica per l'abocador ve de lluny. La Plataforma Alternativa a l'Abocador de Cruïlles (PAAC) s'hi va oposar des del principi, quan al cap de pocs mesos de funcionament els veïns van començar a denunciar les pudors i polsegueres que generava l'activitat. El lletrat de la plataforma, Benet Salellas, recordava ahir que “l'abocador ja acumula cinc sentències de diferents òrgans judicials que el declaren il·legal i ordenen la restitució dels terrenys al seu estat original”.
Salellas va anunciar que d'aquí a dos mesos, si no hi ha moviments entorn de la clausura, instaran a l'execució forçosa de la sentència, però l'advocat no acaba de tenir clar que la Generalitat acati l'ordre judicial: “M'agradaria saber per què fa gairebé quinze anys que l'abocador encara funciona i quin és el paper de l'administració pública, que ja està tramitant una llicència ambiental nova. Quantes sentències més caldran, en definitiva?”
Cautela municipal
És d'un parer semblant l'alcalde de Cruïlles, Salvi Casas, que, tot i admetre que la darrera sentència del TS “és un cop d'efecte per a la Generalitat i hauria de fer-li replantejar l'encaix d'aquestes infraestructures”, mostra les seves reserves. “Podem donar per acabat el segon intent de legalització de l'abocador de Vacamorta, però nosaltres fa més d'un any que lluitem contra el tercer”, afirma, amb referència als moviments del govern de la Generalitat per evitar el cost multimilionari de buidar els residus i la previsible indemnització que li reclamaria l'empresa pel lucre cessant.
Abans fins i tot de la sentència del TSJC ara confirmada pel Suprem, el Departament de Territori i Sostenibilitat ja va aprovar el 2011 un pla especial que el consistori va impugnar, una nova autorització ambiental –sobre el nou document– i la renovació de l'anterior del 2003, que ja havia caducat. Mentre la justícia encara no s'havia pronunciat sobre el nou pla especial, a més, el departament va modificar el pla territorial sectorial de gestió de residus municipals, un canvi que obria la porta a dipositar residus municipals a l'abocador i allargar-hi l'activitat.
LES FRASES
La plataforma vetllarà per la clausura efectiva
Després d'anys de litigis, que han deixat la tasca de mobilització en segon pla, la portaveu de la PAAC, Zeta Figa, manifestava ahir el seu optimisme: “Estem molt contents, perquè és una sentència definitiva i creiem que ara sí que anirà de debò.” Els membres de la plataforma, que van saber les notícies del Suprem dimarts a la tarda, es retrobaran en els pròxims dies per decidir noves actuacions. “Som els que érem, tot i el temps d'inactivitat, i ara haurem de vetllar perquè els terrenys tornin a ser la zona humida que havien deixat les antigues terreres”, exigia la portaveu.
Respecte a la possibilitat que la Generalitat miri de mantenir-hi l'activitat, Figa opina que “el més lògic seria buscar un altre emplaçament per a l'abocador”, en comptes d'allargar i encarir el procés de buidat. El març del 2013, una clara majoria dels 134 veïns del poble que van votar en una consulta van apostar perquè el municipi es dotés d'eines efectives de control sobre els abocaments de residus al dipòsit.
