MEDI AMBIENT
Dos projectes volen fer-se lloc a Radio Liberty de Pals
El memorial de la guerra freda fa passos decidits i ràpids darrere del projecte mediambiental Aquam, pendent de permisos
El servei de Costes espanyol veu compatibles les dues iniciatives al mateix espai
Dos projectes pugnen per obtenir espai en les instal·lacions abandonades de Radio Liberty, a la platja de Pals. L'un està més avançat –l'anomenat projecte Aquam, que impulsa la Fundació Mar– i l'altre està agafant embranzida amb sigil en els darrers mesos i, impulsat pel socialista Raimon Martínez Fraile, president del Saló Internacional de Turisme de Catalunya –amb una segona residència al poble–, ja està fent via en el Departament d'Economia i Finances de la Generalitat per tal d'obtenir permisos i desenvolupar-se en la seva totalitat. L'any 2010, l'aleshores regidor del PSC Joan Trias ja entreveia aquest últim projecte com una alternativa, projecte que ara encapçala la regidora Marisol Perea, l'única edil del PSC que es manté al consistori. Precisament Perea va reclamar que el memorial fos un projecte de poble, una petició que no va tenir resposta pública en l'últim ple en què ho va exposar.
Els dos projectes necessiten la complicitat bàsicament de dues institucions supramunicipals. D'una banda, de la Generalitat de Catalunya, que és la que n'ha d'autoritzar la instal·lació i, de l'altra, de la Direcció General de Costes del Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient, ens del qual depèn la franja maritimoterrestre on estan situats els terrenys. El ministeri ja ha fet saber que veu el projecte Aquam amb molt bons ulls i ja ha anunciat que, en el moment que la Generalitat doni permís a la Fundació Mar per desenvolupar-lo, signarà l'informe favorable que l'avali.
El memorial de la guerra freda aspira a esdevenir un centre de coneixement i d'estudi, una plataforma per fer pedagogia a joves generacions, amb una especial atenció a universitaris, experts i periodistes que ajudessin a fer-ne difusió arreu del món. Es planteja com un espai interactiu i es parteix de la base que el lloc té un gran potencial d'atracció, ja que havia estat Radio Liberty, centre mundial de la batalla de les ones, de la guerra que pretenia minar l'enemic per debilitar-lo. Es planteja com un projecte autofinançable, amb voluntat de ser sostenible i, sobretot, es planteja com un pla innovador, perquè no n'hi ha cap de les seves característiques en tot el món. És observat com un centre d'atracció turística i enfocat en especial al turisme rus i nord-americà.
Aquam és en mans de la Generalitat des de mitjan gener, un any més tard del que volia la Fundació Mar, al capdavant de la qual hi ha Miquel Ventura, el principal impulsor de la idea. Territori i Sostenibilitat l'està estudiant, tot i que és Urbanisme el que hi hauria de donar el vistiplau en darrer terme.
El projecte mediambiental es va presentar el mes de maig del 2010, amb la finalitat bàsica de crear un centre internacional per a la gestió integrada de la costa, una idea ambiciosa –s'ha arribat a parlar de deu milions d'euros–, amb una primera fase que en aquell moment es va dir que s'executaria abans del 2015. La rehabilitació dels edificis seria la primera actuació, amb un cost aproximat d'uns dos milions d'euros. Els impulsors parlen de crear uns vuitanta llocs de treball directes amb un eix comú: l'autosuficiència energètica, marcant-se com a objectiu no connectar-se a la xarxa en cap moment. La unitat de formació s'entreveu com un altre dels eixos.
LA XIFRA
LA DATA
Planella: “Pensem que hi ha espai per a tots dos”
El cap de Costes del Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient a Girona, Jordi Planella, ha confirmat aquesta setmana que la Fundació Aquam podria disposar de la concessió en els pròxims mesos. Planella, però, va admetre que feia poc que coneixia la voluntat de convertir les instal·lacions en un memorial de la guerra freda i, d'entrada, li va semblar “interessant”. I hi va afegir: “No està descartat de cap manera el projecte del memorial de la guerra freda, perquè creiem que hi ha espai per a tots dos. No hi posarem pals a les rodes, perquè els veiem compatibles. Creiem que tots dos hi poden trobar el seu lloc.”
L'anterior subdelegat del govern Carles Jaume va visitar les instal·lacions de Radio Liberty a principis de l'any 2013 i va anunciar l'arranjament de la tanca perimetral, un compromís que, més d'un any després, encara no s'ha començat a materialitzar. El que sí que va fer evident amb la visita va ser el suport del govern espanyol actual al projecte Aquam, al qual pensa concedir una part de les 38 hectàrees de terreny, dins de les quals hi ha la zona edificada de 3.500 metres quadrats.
Campanya anticomunista amplificada des de Pals
Radio Liberty era una emissora de ràdio propietat del govern dels Estats Units que emetia des de la platja de Pals amb destinació a la Unió Soviètica i als països del Pacte de Varsòvia. La seva missió era exercir la contrapropaganda sobre l'URSS i els països de l'anomenat teló d'acer, com ara Albània, Polònia, Bulgària, Hongria, Romania, Txecoslovàquia i la República Democràtica Alemanya (RDA). La primera notícia que va explicar Radio Liberty no va ser qualsevol, sinó la mort del mateix Stalin. Es vivia l'any 1953. Gràcies a la tecnologia capdavantera de l'emissora, líder de la xarxa mundial, l'URSS i els seus països satèl·lits no van poder interferir mai en les seves emissions. Les instal·lacions es van abandonar del tot l'any 2001 –dotze anys després de la caiguda del mur de Berlín i setze després de la perestroika impulsada per Gorbatxov–, tot i que s'hi va mantenir la vigilància uns anys més. Actualment, encara hi ha cinc edificacions originals dretes, tot i que les espectaculars antenes van ser derruïdes l'any 2006. Els terrenys figuren ara mateix com a patrimoni de l'Estat espanyol.
