Un massís, tres autoritats

El nivell 3 del pla Alfa, el procediment operatiu establert pel Departament de Medi Ambient per a la prevenció d'incendis, activa la restricció d'accés als principals massissos forestals del país en funció de paràmetres de risc com ara l'estat de la vegetació –sequedat i inflamabilitat– i la previsió meteorològica. Les condicions extremes de la setmana més calorosa de l'estiu van fer que es tanqués l'accés al massís dels Ports durant sis dies consecutius, fins que es va reobrir diumenge passat, una circumstància que no s'havia donat mai des que l'any 2003 es va incorporar el pla Alfa, gestionat per la subdirecció general d'Agents Rurals, al pla d'emergències per incendis forestals de Catalunya (Infocat). Als valors objectius i inqüestionables que van fer que l'alerta es disparés als Ports, s'hi afegia, des d'un punt de vista més subjectiu, la sensibilitat derivada de l'impacte brutal de l'incendi d'Horta de Sant Joan, en què van morir cinc bombers. «Suposem que ara no volen assumir cap tipus de risc», coincidien veïns de la zona. Les cintes dels agents rurals tallaven les pistes forestals en els límits del Parc Natural dels Ports de Tortosa-Beseit i el senyal de prohibició de la circulació a totes les persones que no en són veïnes instava els excursionistes a recular.

El cas, però, és que en arribar al punt d'informació turística d'Arnes durant els dies de vigència de la restricció, al turista se li transmetia una alternativa, si més no, curiosa: no es podia accedir a les zones de bany de la part catalana del massís dels Ports, ni al toll del Vidre de l'Algars ni a les del riu dels Estrets, però, en canvi, sí que es podien visitar les espectaculars gorgues del mateix sector occidental del massís a la zona del Matarranya, que depenen administrativament del govern d'Aragó i que, a més a més, no estan incloses dins del parc natural, com és el cas del Parrissal de Beseit. Tampoc a la part valenciana del massís, al Maestrat, hi havia cap tipus de restricció, tot i que, òbviament, les condicions de risc eren les mateixes.

La mesura excepcional decretada per Medi Ambient només s'aplicava al parc natural, que s'estén íntegrament sota jurisdicció catalana. Però a ningú se li escapa que qualsevol negligència fora de l'àrea de tutela de la Generalitat, a la part valenciana o aragonesa de la mateixa serralada, faria inútil la severitat de les mesures previstes en el nivell 3 del pla Alfa català. «Això és típic dels territoris de perímetre; ens esforcem a coordinar-nos, però de vegades es fa difícil», reconeixia el director del Parc Natural dels Ports, Rafel Balada, mig resignat.

També admet els desajustos de la situació generada la setmana passada el director territorial de Medi Ambient mateix a les Terres de l'Ebre, Víctor Gimeno, però conclou que el criteri de la Generalitat de Catalunya «no es pot pretendre aplicar a la resta». Això sí, es compromet a aprofundir en els contactes amb les altres dues administracions. «Ja ens hem reunit amb Aragó i més recentment amb la Generalitat Valenciana per tractar conjuntament temes de prevenció d'incendis i de gestió dels boscos i hi treballarem, però no és fàcil», avisa. En canvi, sí que hi ha mecanismes de coordinació més o menys clars en les tasques d'extinció dels focs o, sense anar més lluny, una reserva de caça compartida.