Es complixen 20 anys de l'incendi de Mariola que va deixar 5 morts en accident aeri
Els experts comenten que en aquells primers dies del mes de juliol del 94 es van donar les circumstàncies negatives que influeixen en la producció d'un incendi de grans dimensions
El 6 de juliol de 1994 és una de les dates negres en el record dels veïns de les poblacions que integren el parc natural de la Serra Mariola degut al gran incendi que va destruir més de 10.000 Ha d'aquesta superficie forestal, en aquells temps encara no protegida, i també va acabar amb la vida de quatre tripulants ucrainians i un portuguès de l'avió dromader Antonov que col·laborava en les tasques d'extinció en estavellar-se en les immediacions del Capollet de l'Àguila.
Els experts comenten que en aquells primers dies del mes de juliol del 94 es van donar les circumstàncies negatives que influeixen en la producció d'un incendi en registrar-se un baix índex d'humitat relativa ambiental, fort vent i elevades temperatures, pel que les dolentes condicions estaven servides per produir la catàstrofe originada.
A mode d'exemple, Ontinyent va registrar una temperatura de 45,5°C, sent la més elevada del segle XX. Dos dies abans, el País Valencià ja es cremava a altres punts com Millars, lloc d'inici, Bicorp o Requena, mentre que a la Vall d'Albaida el foc va prendre al seu extrem occidental, a Fontanars dels Alforins.
Les condicions ambientals negatives van propiciar que l'incendi estiguera en actiu durant 72 hores per tota la Vall, aplegant a saltar al Barranc d'Ontinyent i altres punts propers a Bocairent amenaçant la serra Mariola, fet que va ocórrer ja entrada la vesprada del malèfic 6 de juliol.
Avivat pel vent, el foc va avançar ràpidament per les vessants del Capollet de l'Àguila i el Morro del Porc fins entendre's per una superficie de més de 10.000 Ha, vora del 60 % de la superficie de l'avui parc natural, i amenaçant les immediacions de Banyeres de Mariola amb la serra, produint-se una gran mobilització de personal expert i voluntaris per evitar que el foc avancés en direcció al nucli urbà.
Era mitja vesprada quan el dromader Antonov portugués, en el seu afany per aconseguir una major efectivitat al soltar els 7.000 litres d'aigua que portava, es va estavellar contra el sòl de la serra causant una gran sensació d'angoixa i desassossec entre els banyerencs que seguien les tasques d'extinció des de les immediacions del poliesportiu municipal.
Al parèixer, el pilot portuguès Jorge Silva es va acostar massa a la vessant incendiada i es van quedar sense espai suficient per remuntar el vol, desplomant-se l'aparell possiblement a causa del calfament excessiu dels motors en aproximar-se a menys de 200 metres de les flames.
L'avió va esclatar en xocar contra terra i els serveis d'emergència sols que van poder rescatar amb vida al malferit enginyer ucrainés Alexander Smiriad, mentre que el mateix Silva, Alexander Larionov, cap de la dotació, el pilot ajudant Gennady Bratifenko, i els navegants Vladimir Spaffbo i Alexander Tciganak morien en l'accident.
El sinistre va elevar a 18 el nombre de morts en els incendis que es van registrar a l'Estat aquell any i que van calcinar 138.000 Ha de boscos.
Al cumplir-se el 20é aniversari del sinistre de la Serra Mariola, valga aquest reportatge com un homenatge sentit als que van perdre la seua vida en aqueixa catàstrofe ambiental col·laborant en les tasques d'extinció.
