Aprendre a tractar amb els gossos

Un gos se t'apropa i et posa les potes a sobre. Davant d'això, intentes dissuadir-lo cridant o espolsant-te'l de sobre, però l'efecte és nul i segueix empipat. “Realment, el gos entén que li estàs fent cas; és com els nens petits que ploren perquè volen que els facis cas”, explica Cristina Guil, educadora canina del centre de mascotes Costa Brava. Errors de comprensió com aquests són habituals en la nostra interrelació diària amb els animals de companyia i fins i tot poden acabar derivant en agressions per part d'aquests. Això és el que creu aquesta educadora canina, que ha decidit iniciar un programa de cursets per explicar als infants com s'han de comportar davant els animals de companyia. “Igual que els infants fan cursets d'educació viaria, també se n'haurien de fer amb els gossos. S'evitarien molts accidents si els nens entenguessin què fer per no atabalar-los”, diu Guil.

Els primers a fer-ho han estat els 25 infants dels casal d'estiu del gimnàs Trim de Figueres, que el passat divendres 8 d'agost van participar a la prova pilot del projecte. Després de ser espectadors d'una sessió d'agilitat canina, en què l'entrenadora va demostrar l'obediència i l'agilitat dels gossos fent-los superar diversos obstacles, van ser els mateixos nens els que es van posar en el paper dels animals i els guies per fer el mateix circuit de proves. A continuació, l'equip del centre els va ensenyar les instal·lacions de l'hospital veterinari, la residencia dels gossos i la perruqueria. Un cop familiaritzats amb l'entorn, van participar en una xerrada educativa per aprendre a reaccionar davant dels gossos. Un gos de peluix és l'element emprat per fer les primeres aproximacions als animals i ensenyar les pautes conegudes com a senyals de calma. “És un llenguatge corporal que utilitzen els gossos quan interaccionen entre ells i que nosaltres també podem fer servir quan hi convivim. Per exemple, quan veiem un gos que no coneixem, si ens hi acostem directament de cara se sentirà atacat; els gossos, quan es troben, s'acosten fent una mica de volta i col·locant-se al costat de l'altre. Nosaltres hem de fer el mateix; això els tranquil·litzarà”, explica la Cristina. Un altre cas habitual de mala praxi es dóna quan els gossos se'ns llencen a sobre. “En aquests casos, ens hem de girar d'esquena i no mirar-los; si no ho fem, els estem reforçant el comportament”, comenta l'educadora. Per ella, la relació amb els gossos s'ha de basar en un reforç positiu inspirat en el model plantejat per l'educadora canina noruega Turid Rugaas en el seu llibre El lenguaje de los perros (las señales de calma) i en la busca d'un gos que estigui emocionalment equilibrat.

Acabades les proves amb el peluix, els infants tenen l'oportunitat de contactar amb animals reals i posar a la pràctica tot allò après. El següent pas tindrà lloc d'aquí un mes, quan la Cristina anirà fins al gimnàs amb la seva gossa per comprovar que els nens recorden tot allò que els ha explicat. En Pol, monitor del casal, explica que quan els van proposar fer el taller de seguida s'hi van avenir perquè creuen que “cal que els nens aprenguin a tractar els gossos”.