Protesta veïnal contra una planta de residus a l'Urgell
Un empresari local planeja un equipament per tractar restes ramaderes al nucli abandonat de Conill
Els veïns asseguren que és un espai protegit
Un centenar de veïns dels nuclis agregats de Tàrrega i altres poblacions de la comarca de l'Urgell van protestar festivament ahir, diumenge, en contra de la construcció d'una planta de compostatge per al tractament de residus ramaders prevista prop del nucli abandonat de Conill, impulsada per un empresari del sector de la ramaderia per poder tractar els residus sòlids i líquids de les seves granges, segons ha assegurat a l'agència ACN el portaveu de la Plataforma Salvem els Plans de Conill, Miquel Rodríguez. L'entitat va criticar l'actuació del govern davant el projecte i va denunciar l'elaboració “d'informes a mida” per posar “el lucre d'un empresari a davant de la compatibilitat amb la zona de protecció ambiental dels Plans de Sió”.
La protesta va començar amb una caminada des dels diferents nuclis agregats a Tàrrega i altres municipis com ara Ossó de Sió, Bellver i Montfalcó Murallat (Urgell). El recorregut va acabar prop del nucli abandonat de Conill, on ja s'han començat a traslladar graves i materials de construcció al terreny on està prevista la planta de compostatge, en plena zona especial de protecció de les aus (ZEPA), al canal Segarra-Garrigues. Aquest és un dels motius pels quals la plataforma creu que el projecte “és il·legal” tot i les autoritzacions del Departament d'Agricultura i Medi Natural. Segons va explicar el portaveu del col·lectiu “s'ha fet un estudi d'impacte ambiental a mida que no preveu els molts
danys que pot ocasionar als ciutadans, a la fauna, o a l'equilibri i la sostenibilitat del territori”. Rodríguez va denunciar que el govern hagi tractat el tema “amb hermetisme”. De moment, l'entitat ja ha presentat al·legacions a l'Ajuntament de Tàrrega en contra del projecte. Segons Rodríguez, “la planta de compostatge serà un magatzem de residus ramaders que no té com a finalitat real fer un compost per cultivar els camps”. La plataforma està convençuda que els 10.000 metres inicials previstos s'ampliaran “i rebran nous residus”. Els activistes consideren que el projecte incompleix la jurisdicció europea i la llei de patrimoni i biodiversitat.