Clam unànime contra el pla d'usos marins a Cadaqués
La reunió de veïns per informar del pla d'usos marins del parc natural que s'ha començat a tramitar va posar de manifest l'oposició de la població i dels professionals del sector turístic
“A diferència de Roses i del Port de la Selva, a Cadaqués no tenim ni port ni club nàutic; si no retiren aquest pla, destrossaran el poble”, va advertir una veïna en la reunió pública de dimecres passat a Cadaqués. L'alcalde, Joan Figueras, havia convocat una reunió informativa sobre la situació actual del pla rector d'ús i gestió (PRUG) de l'àmbit marí del Parc Natural del Cap de Creus. Un cop Figueras va haver explicat els passos que ja ha fet (conjuntament amb els ajuntaments de Roses i el Port de la Selva) per aturar el PRUG, la primera tanda d'invencions del públic va deixar clar que els ànims estaven encesos. Les primeres intervencions van ser per suggerir a l'alcalde més accions per oposar-se al PRUG: des de plantar-se i entregar el cartipàs municipal a la Generalitat o mobilitzar totes les nàutiques perquè contactin amb els seus clients i els demanin suport contra el PRUG, fins a demanar a l'Ajuntament que redactí models d'al·legacions que volen firmar.
El tema d'un nombre determinat de boies –que caldria reservar i llogar per fondejar– és el que més indigna. Una restauradora va avisar que no és només l'us de les barques dels cadaquesencs el que hi ha en joc, sinó els clients del seu restaurant, “gent de Barcelona, de Montpeller i Tolosa”, que ja li han dit que “si han de pagar per fondejar, deixaran de venir a Cadaqués”.
Els representants d'empreses de submarinisme van demanar com pot ser que aquest PRUG es basi en dades obsoletes. Un d'aquests professionals, Jordi Riera, va explicar que l'estudi parla de 70.000 immersions l'any 2008, però hi va afegir que ja fa anys que no se superen les 25.000 immersions a l'any a tot l'àmbit del parc. “És inviable reservar boies amb antelació per fer busseig, no sabem mai on hem d'anar; ho decidim en funció del temps, del nombre de persones i del seu nivell d'experiència”, va explicar Riera. A cadaqués, quatre empreses es dediquen al submarinisme i ocupen unes trenta persones.
Els pescadors són menys, només quatre barques, però Rafael Linares, cap de la confraria, també ho veu “fotut”. Ell també diu que canvia de lloc de pesca en funció del temps i es demana on haurà de posar les xarxes si li posen boies a la cala on ha d'anar. El cap de la confraria de pescadors, els professionals del busseig i altres veïns que van intervenir en la reunió no neguen la necessitat de protegir, però recelen dels que anomenen “els talibans”, perquè interpreten que és tota l'activitat econòmica del poble la que hi ha en joc.
Dimecres passat a Cadaqués l'alcalde va intentar explicar que havia actuat i que confiava que la Generalitat li faria cas, però, per si de cas, els veïns li van deixar clar que ells no baixarien la guàrdia.